News & Press releases

Número de entradas: 91

10
Enero 2019

El Dark Energy Survey completa l’adquisició de dades de sis anys


El periode d’adquisició de dades per a cartografiar amb un nivell de detall sense precedents una vuitena part del cel ha acabat
Observatorio de Cerro Tololo (Chile)
Crèdit: Fermilab
Després d’explorar en profunditat una quarta part del cel austral durant sis anys i catalogar centenars de milions de galàxies distants, el Dark Energy Survey (DES) finalitza la presa de dades el dia 9 de gener.
 
El projecte és una col·laboració internacional que va començar a cartografiar una regió del cel de 5000 graus quadrats el 31 d’agost de 2013, amb l’objectiu d’entendre la natura de l’energia fosca, la misteriosa força que està accelerant l’expansió de l’univers. Els científics de DES han pres dades durant 758 nits al llarg de sis anys utilitzant l’instrument DECam (Dark Energy Camera), una càmera digital de 520 Megapixels financiada pel Departament de Energia (DoE) dels E.E.U.U. y el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d’Espanya, entre d’altres organismes internacionals. Investigadors del Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT), l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC)/Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l’Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) y l’Institut de Física Teórica (UAM-CSIC) integren la contribució espanyola al projecte, DES-Spain. La càmara està montada al telescopi Blanco, de 4 metres, situat l'Observatori Interamericà de Cerro Tololo, als Andes xilens, i que pertany a la National Science Foundation dels E.E.U.U. La col·laboració DES-Spain va tenir un paper destacat en la construcció de DECam, ja que fou responsable del disseny, verificació, construcció i instal·lació de la major part de l'electrónica de lectura.
 
Durant totes aquestes nits els científics han acumulat dades de més de 300 milions de galàxies distants. Més de 400 científics de 26 institucions de tot el món contribueixen a l’execució d’aquest projecte, que està liderat per Fermilab (Fermi National Accelerator Laboratory) del DoE. La col·laboració ha produït ja més de 200 articles científics, y en publicarà molts més.
 
DES és un dels cartografiats més sensibles y exhaustius que s’han realitzat mai. DECam és capaç de veure la llum de galàxies a miles de milions d’anys llum i amb una qualitat sense precedents.
 
El cartografiat ha generat 50 Terabytes d’informació (és a dir, 50 milions de Megabytes) durant els sis anys d’operació. Aquestes dades s’emmagatzemen al National Center for Supercomputing Applications (NCSA), ubicat a la Universitat de Illinois a Urbana-Champaign.
 
Ara, l’activitat central de la col·laboració es concentrarà en l’anàlisi de les dades. DES ja ha publicat una sèrie complerta d’articles científics basats en les dades preses durant el primer any, i els científics estan centrats ara mateix en l’anàlisi del ric conjunt de dades ja catalogades dels tres primers anys de campanya, cercant noves pistes sobre la naturalesa de l’energia fosca. “DES és el primer gran cartografiat de galàxies que estudiarà en detall les propietats de la matèria fosca. Ha estat un gran èxit haver recollit una quantitat tan enorme y precisa de dades. Ara queda analitzar-les.  Pot ser continguin el senyal d’algún descobriment important.” diu Eusebio Sànchez, l’investigador responsable de DES al CIEMAT.  Per la seva banda, Enrique Gaztañaga, l'investigador responsable de DES al ICE-CSIC/IEEC afegeix que “DES-Spain va ser la primera col·laboració internacional al fundar DES fa més de 15 anys. En aquest temps hem tingut l'oportunitat de guanyar experiència en aspectes molt diferents en un projecte de primera línea internacional. Aquests inclouen la instrumentació, organizació, financiació i ciència. Va ser el nostre primer projecte junts i ha estat la llavor per que l’equip de DES-Spain hagi estat capaç d’ abordar nous reptes. Iniciar i inclús liderar altres projectes igualment ambiciosos, com són EUCLID (euclid-ec.org), PAUS (pausurvey.org) o DESI (desi.lbl.org)”.
 
La col·laboració DES continuarà publicant resultats científics a partir de les dades emmagatzemades. Els científics han presentat els resultats més recents en una sessió especial celebrada en la reunió d’hivern de la American Astronomical Society (AAS) a Seattle, el 8 de Gener. DES també organitza un esdeveniment interactiu de les 23:30 a les 00:30 de la matinada del 9 al 10 de gener al stand de NOAO a la sala d’exposicions principal de la reunió del AAS que inclou una connexió directa amb l’observatori, on els científics es preparen per una darrera nit d’observació.
 
Alguns dels resultats científics més destacats obtinguts per DES fins ara són:
 
La mesura més precisa de l’estructura de la matèria fosca a l’Univers, que, quan es compara amb resultats obtinguts utilitzant la radiació còsmica de fons, permet al científics reconstruir l'evolució del cosmos. (http://news.fnal.gov/2017/08/dark-energy-survey-reveals-accurate-measurement-dark-matter-structure-universe)
El descubriment de moltes noves galaxies nanes satèl·lit de la nostra, la Via Làctea, el qual proporciona nous tests de les teories actuals sobre la matèria fosca (http://news.fnal.gov/2015/08/dark-energy-survey-finds-more-celestial-neighbors).
La creació del mapa més exacte mai obtingut de la matèria fosca a l’Univers (http://news.fnal.gov/2017/08/dark-energy-survey-reveals-accurate-measurement-dark-matter-structure-universe).
El descobriment de la supernova més distant coneguda (https://penntoday.upenn.edu/news/astronomers-reveal-secrets-most-distant-supernova-ever-detected).
La distribució pública de les dades dels tres primers anys de cartografiat, el que permet a astrònoms de tot el món realitzar descobriments i ciència adicional.(http://news.fnal.gov/2018/01/dark-energy-survey-publicly-releases-first-three-years-of-data).
 
La primera contrapartida òptica a un esdeveniment d’emissió d’ones gravitatòries, en una colisió de dues estrelles de neutrons que va passar fa 130 milions d’anys. (http://news.fnal.gov/2017/10/scientists-spot-explosive-counterpart-ligovirgos-latest-gravitational-waves). DES fou un dels cartografiats del cel que va detectar en llum visible la font d’ones gravitatòries, el que obre la porta a un nou tipus d’astronomia. 
“Amb l’anàlisi de només una cinquena part de les dades, DES ja ha aconseguit alguna de les mesures cosmològiques més precises fetes fins ara. Amb l’anàlisi de totes les dades en els propers anys, DES sotmetrà el model cosmològic en vigor -que assumeix que l’energia fosca és deguda a la constant cosmològica proposada y després descartada per Einstein- al test més dur al que mai s’ha enfrontat.” indica Ramon Miquel, investigador principal de DES a l’IFAE. Per la seva banda Juan García-Bellido, investigador principal de DES al IFT-UAM/CSIC, considera que “És emocionant haver pogut participar, gràcies a DESCam, en un descobriment com el de la Kilonova, que va iniciar una nova era, la de l’Astronomia Multimissatger, y que ha permès determinar de forma independent el ritme d’expansió de l’Univers”.
 
Recentment, DES ha publicat els seus primers resultats cosmològics basats en supernovae (207 d’elles amb seguiment espectroscòpic dels primers tres anys de dades), utilitzant un mètode que va proporcionar la primera evidència de l'acceleració còsmica fa ja 20 anys (http://adsabs.harvard.edu/abs/2018arXiv181102374D). Molts nous resultats cosmològics, més exhaustius i precisos, es publicaran en els propers anys.
 
Els científics de DES-Spain han tingut i tenen un paper molt destacat en l’anàlisi de les dades. En els resultats cosmològics obtinguts fins avui, investigadors de l’IFAE han estat líders en la determinació de la distància a les galàxies, que és un element essencial per poder interpretar les observacions realitzades, així com en l’estudi de les correlacions entre les posicions de les galàxies properes i la forma de les galàxies llunyanes. L’ICE-CSIC/IEEC ha participat en la creació de mapes de matèria fosca, les simulacions i l’estudi d’agrupament de galàxies. El IFT-UAM/CSIC ha construït catàlegs sintètics per a l’estudi d’errors sistemàtics i matrius de covariança. El CIEMAT ha estat una de les institucions responsables de la construcció dels catàlegs de galàxies i de l’estudi de l’agrupament de les mateixes, una de les proves utilitzades per a obtenir els resultats cosmològics.
 
La tasca d’acumular tal cuantitat de dades no és petita. Al llarg del cartografiat, es van necessitar centenars de científics per que operessin els instruments durant varies nits, per torns, amb l’ajuda dels tècnics de l’observatori. Per a organitzar aquest esforç, DES va adoptar alguns dels mètodes utilitzats en els experiments de física de partícules, en els que tota persona que treballa en l’experiment colabora d’alguna manera en la seva operació.
 
DECam romandrà montada en el telescopi Blanco de Cerro Tololo durant 5 o 10 anys més, i continuarà sent un instrument de gran utilitat per a col·laboracions de tot el món.
 
La col·laboració DES es centrarà ara en la producció de nous resultats utilitzant els 6 anys de dades, incloent noves observacions sobre l'energia fosca. Tot i que una era acabi per a DES, la següent fase de l’exploració no ha fet més que començar.
 
Podeu seguir l’actualitat de DES a www.darkenergysurvey.org, i també a Facebook  www.facebook.com/darkenergysurvey, Twitter  www.twitter.com/theDESurvey i Instagram  www.instagram.com/darkenergysurvey.
 
El Dark Energy Survey és una col·laboració de més de 400 científics de 26 institucions en set paisos. Els fons per als projectes de DES han estat proporcionats per U.S. Department of Energy Office of Science, U.S. National Science Foundation, el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades de España, Science and Technology Facilities Council of the United Kingdom, Higher Education Funding Council for England, ETH Zurich for Switzerland, National Center for Supercomputing Applications at the University of Illinois at Urbana-Champaign, Kavli Institute of Cosmological Physics at the University of Chicago, Center for Cosmology and AstroParticle Physics at Ohio State University, Mitchell Institute for Fundamental Physics and Astronomy at Texas A&M University, Financiadora de Estudos e Projetos, Fundação Carlos Chagas Filho de Amparo à Pesquisa do Estado do Rio de Janeiro, Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico and Ministério da Ciência e Tecnologia, Deutsche Forschungsgemeinschaft, i les institucions colaboradoes llistades a www.darkenergysurvey.org/collaboration .
 
Investigadors de contacte
 
IFAE   
Dr. Ramon Miquel, Director del IFAE y Profesor de Investigación ICREA
e-mail : ramon.miquel@ifae.es
 
ICE - CSIC & IEEC
Dr. Enrique Gaztañaga, Profesor de Investigación del CSIC
e-mail : gazta@ice.csic.es
 
CIEMAT
Dr. Eusebio Sánchez, Investigador Científico del CIEMAT
e-mail : eusebio.sanchez@ciemat.es
 
IFT-UAM/CSIC
Dr. Juan García-Bellido, Profesor de la UAM y miembro del IFT
e-mail : juan.garciabellido@uam.es
 
Contacte de premsa IEEC
Miquel Sureda, Science Wave for IEEC
e-mail : comunicacio@ieec.cat
Images credit: Fermilab
https://drive.google.com/drive/folders/1Fk0vtze0f2pGoXhLRB_hk0tnoCqhI9IM?usp=sharing
 
Links:
www.darkenergysurvey.org
https://www.ice.csic.es/es/content/82/des
http://www.ieec.cat/en/content/127/des-dark-energy-survey 
www.facebook.com/darkenergysurvey
www.twitter.com/theDESurvey
www.instagram.com/darkenergysurvey
 
Aquesta nota de premsa t’arriba a través de l’oficina de premsa de l’IEEC, en col·laboració amb DES-Spain. L'IEEC (Institut d'Estudis Espacials de Catalunya) és un institut de recerca dedicat a l'estudi de totes les àrees de l'espai i les ciències espacials, inclosa l'astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries, l'observació de la Terra i l'enginyeria espacial; i està integrat a la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya). La seva missió és la promoció i coordinació de la investigació espacial i el desenvolupament tecnològic a Catalunya, en benefici de la societat en general. L'IEEC està integrat per quatre unitats: l'Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB - Universitat de Barcelona), el Centre d'Estudis i Recerca de l'Espai (CERES - Universitat Autònoma de Barcelona), el Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l'Espai (CTE - Universitat Politècnica de Catalunya) i l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE - Consejo Superior de Investigaciones Científicas). L'IEEC és un centre de recerca internacional altament qualificat, que produeix una gran quantitat de publicacions d'alt impacte i lidera projectes clau a nivell mundial. La divisió d'enginyeria de l’IEEC també desenvolupa instrumentació per a múltiples projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència de treball amb la indústria aeroespacial i tecnològica en els sectors públic i privat.
07
Enero 2019

Cristina Manuel joins the Editorial Board of Physical Review Letters as a Divisional Associate Editor


Physical Review Letters is the world's premier physics letter journal and the American Physical Society's flagship publication
Cristina Manuel has joined the Editorial Board of Physical Review Letters for three a year term, starting in January 2019,  
as a Divisional Associate Editor (DAE). Divisional Associate Editors play an essential role in the
editorial process of Physical Review Letters, particularly when serving as referees in the adjudication of difficult cases.
Equally important is advice on  the journal policy and help in identification of new referees.
05
Diciembre 2018

Un censo de la población de magnetares


La astrofísica Nanda Rea, del Instituto de Ciencias del Espacio, desarrollará un censo de magnetares
Dr. Nanda Rea
La astrofísica Nanda Rea, del Instituto de Ciencias del Espacio (ICE, CSIC), recibe 2,3 millones de euros para el proyecto MAGNESIA, titulado Censo de magnetares: el impacto de estrellas de neutrones altamente magnéticas en el universo explosivo y transitorio. “Nuestro proyecto se centra en los magnetares, las estrellas de neutrones más magnéticas, a los que se ha relacionado con una gran variedad de acontecimientos explosivos”, explica Rea. “Su enorme poder de rotación y la tremenda cantidad de energía magnética que liberan, los relaciona con estallidos de rayos gamma, las fases iniciales de la fusión de estrellas de neutrones, supernovas superluminosas, hipernovas, estallidos de radio y fuentes de rayos X ultraluminosas”, añade. “El censo de magnetares en nuestra galaxia está subestimado, y esto lastra nuestra comprensión no sólo de las poblaciones de púlsares y magnetares, sino también su posible relación con muchos de los acontecimientos explosivos del universo”, indica la investigadora.

El Proyecto MAGNESIA desarrollará un exhaustivo censo de los magnetares mediante una aproximación innovadora que elaborará el primer modelo sintético de población de púlsares capaz de encajar con los límites de observaciones multi-banda, teniendo en cuenta modelos en 3D de evolución de campos magnéticos e índices de destello de estrellas de neutrones”, explica Rea. “El proyecto MAGNESIA solucionará las cuestiones de física, los errores observacionales sistemáticos y los desafíos computacionales que lastraban los trabajos previos, para restringir el periodo de giro y la distribución del campo magnético en el nacimiento de la población de estrellas de neutrones”, añade la investigadora.

Vídeo NewCompStar: Exploring fundamental physics with compact stars (en inglés).

(Esta nota de prensa es un extracto de la creada por el Departamento de Comunicación del CSIC que puede verse pinchando aquí).
21
Noviembre 2018

Más cerca de entender cómo funcionan los ‘faros’ del Universo


Discovery of pulsed X-ray emission from three pulsars as predicted by a new theoretical model
Animated GIF of PSR J1826-1256
Un equipo de investigadores con participación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha analizado los datos tomados por el observatorio espacial XMM-Newton, de la Agencia Espacial Europea (ESA), y los observatorios Chandra de la NASA para localizar emisiones pulsantes de rayos X procedentes de tres sistemas. El trabajo, publicado en el último número de la revista The Astrophysical Journal Letters y basado también en el estudio de los rayos gamma emitidos por estos objetos, aporta una nueva herramienta para investigar los mecanismos que dan lugar a la radiación de los púlsares, estrellas de neutrones con un poderoso campo magnético.

Los púlsares se caracterizan por girar a gran velocidad y emitir energía en todas las frecuencias del espectro electromagnético. Sus haces de radiación sólo pueden verse cuando el observador está alineado con ellos. La recurrencia periódica de este alineamiento da lugar a pulsaciones, de ahí que reciban el nombre de púlsares (del inglés pulsating star, estrella pulsante). Estos objetos, que con toda probabilidad servirán de base a la navegación espacial del futuro, se descubrieron hace 50 años, pero muchas de sus características aún se desconocen.

Aunque al principio se detectaron gracias a sus emisiones de radio, los púlsares también emiten otro tipo de radiación, aunque en pequeñas cantidades. Es el caso de la radiación térmica estándar (la que radia cualquier objeto con una temperatura por encima del cero absoluto), emitida, por ejemplo, cuando los púlsares absorben materia de otra estrella. Pero también emiten radiación no termal, en concreto, de dos tipos: sincrotrón (por ejemplo, por electrones a muy altas velocidades girando alrededor de las líneas del campo magnético) y curvatura (producida por los mismos electrones mientras se deslizan por estas líneas).

Los rayos X no térmicos están en su mayoría producidos por la radiación de sincrotrón, mientras que los rayos gamma pueden proceder de una emisión de sincrocurvatura, una combinación de los dos mecanismos. Es relativamente fácil encontrar púlsares que emitan en rayos gamma, y lo prueba el hecho de que se hayan descubierto más de 200 durante la pasada década, pero sólo se han hallado 20 púlsares que lo hagan en rayos X no térmicos. Esta carencia dificulta la comprensión de su población y los estudios de los púlsares individuales.

“Los telescopios de rayos X tienen la dificultad de que hay que indicar exactamente dónde tienen que apuntar. Nuestro método ayuda a explicar los procesos de emisión de los púlsares y puede ser empleado para predecir las emisiones de rayos X que debemos observar, basadas en las emisiones de rayos gamma ya conocidas”, explica Diego Torres, director del Instituto de Ciencias del Espacio, profesor ICREA y miembro del Instituto de Estudios Espaciales de Cataluña.

El modelo desarrollado por estos investigadores combina la radiación de sincrotrón y de curvatura para predecir si los púlsares detectados en rayos gamma podrían también observarse en rayos X. Para ello, seleccionaron tres púlsares ya conocidos, que emiten en rayos gamma, los cuales, tal y como predecía el modelo, emitían también en rayos X. Posteriormente, bucearon en los archivos del XMM-NEWTON y de los observatorios Chandra X-ray para encontrar evidencias de radiación no termal en rayos X de cada uno de los púlsares. No sólo detectaron pulsaciones en rayos X procedentes de estos tres objetos, sino que además comprobaron que el espectro en rayos X era casi el mismo que el predicho por el modelo.

“Se espera que, con el uso de esta nueva herramienta, no sólo comprendamos mejor la física de estos objetos, sino que la población de púlsares detectados en energías de rayos X se incremente de forma notable”, concluye Torres.

Los resultados suponen un avance en el entendimiento de las relaciones que tienen las emisiones de los púlsares en el espectro electromagnético, lo que favorecerá en un futuro predecir el brillo de un púlsar en cualquier longitud de onda. La consecuencia final será una mejor comprensión de la interacción entre partículas y campos magnéticos tanto en púlsares como en otros objetos. 

(Nota de prensa eleaborada por el Departament de Comunicación del CSIC)
14
Noviembre 2018

Nuestro vecindario estelar empieza a estar abarrotado — Se descubre un planeta orbitando el segundo sistema estelar más cercano a la Tierra


Measurements from high-precision instruments reveal a cold super-Earth around Barnard’s star
Artist’s impression of Barnard’s Star planet under the orange tinted light from the star.
IEEC/Science-Wave - Guillem Ramisa
Mediciones de instrumentos de alta precisión revelan una supertierra fría alrededor de la estrella de Barnard
  • Un grupo internacional de astrónomos liderado por Ignasi Ribas, investigador del Instituto de Estudios Espaciales de Cataluña (IEEC) y el Instituto de Ciencias Espaciales (ICE), ha encontrado un planeta candidato en órbita alrededor de la estrella de Barnard.
  • La estrella de Barnard es la estrella solitaria más cercana al Sol y la segunda después del sistemas estelar triple de Alfa Centauri.
  • El equipo usó 18 años de observaciones que combinó con nuevos datos obtenidos con el cazador de planetas CARMENES, un espectrógrafo situado en Calar Alto (España), y otros instrumentos.
  • Los astrónomos han obtenido evidencia significativa de un planeta con una masa tres veces mayor que la de la Tierra que orbita la estrella enana roja cada 233 días. Estos datos sitúan a la supertierra cerca de la llamada “línea de hielo” de su estrella, por lo que probablemente sea un mundo helado.
  • Ésta es la primera vez que astrónomos encuentran este tipo de exoplanetas usando el método de la velocidad radial [1].
  • El descubrimiento será publicado en la revista Nature el 15 de noviembre del 2018. A solo seis años luz de nosotros, la estrella de Barnard tiene un movimiento aparente más rápido que cualquier otra estrella en el cielo. Esta enana roja, más pequeña y antigua que nuestro Sol, es una de las enanas rojas menos activas conocidas y representa un objetivo ideal para buscar exoplanetas usando diversos métodos.
Desde 1997, varios instrumentos han estado recogiendo una gran cantidad de medidas del sutil movimiento hacia adelante y hacia atrás de esta estrella. Un análisis de los datos recogidos hasta el año 2015, incluyendo observaciones del HIRES/Keck y de los espectrómetros HARPS y UVES de ESO, sugirió que ese movimiento podría ser causado por un planeta con un período orbital de unos 230 días. Para confirmar dicha hipótesis, sin embargo, se consideró necesario obtener bastantes más medidas.
 
Con el propósito de confirmar la detección, los astrónomos observaron regularmente la estrella de Barnard con espectrómetros de alta precisión como el CARMENES (Observatorio de Calar Alto, en España), o los HARPS y HARPS-N en una colaboración internacional llamada Red Dots [2]. Esta técnica consiste en usar el efecto Doppler de la luz de la estrella [1] para medir cómo cambia la velocidad de un objeto con el tiempo.
 
“Para el análisis usamos observaciones de siete instrumentos diferentes, a lo largo de 20 años. El resultado de este esfuerzo es uno de los conjuntos de datos más grandes y exhaustivos jamás usado para estudios precisos de velocidad radial, acumulando en total más de 700 observaciones”, explica Ignasi Ribas.
 
Al combinar y analizar de nuevo todos los datos, volvió a aparecer claramente una señal con un período de 233 días. Esta señal implica que la estrella de Barnard se está acercando y alejando de nosotros a unos 1,2 metros por segundo (aproximadamente la velocidad a la que anda una persona), lo que se explica muy probablemente por la presencia de un planeta orbitándola.
 
“Después de un cuidadoso análisis, estamos seguros al 99% de que el planeta está ahí, pues es la explicación que mejor encaja con nuestros observaciones”, asegura Ignasi Ribas. “Sin embargo, debemos ser prudentes y recoger más datos para poder estar seguros, porque las variaciones naturales del brillo de la estrella debidas a las manchas estelares o a ciclos de actividad podrían producir efectos similares a los detectados”. Nuevas observaciones están llevándose a cabo desde diferentes observatorios.
 
El candidato a planeta, llamado Estrella de Barnard b (Barnand’s Star b o bién “GJ 699 b” si se usa su nombre de catálogo), es una supertierra con una masa mínima de unas 3,2 veces la terrestre. Completa una órbita alrededor de su estrella cada 233 días y está situada en una zona denominada línea de hielo (o ice-line), la distancia de la estrella a partir de la qual el agua estaría congelada, incluso en el vacío del espacio. Si el planeta careciera de atmósfera, su temperatura podría llegar a ser de -150°, lo cual haría muy improbable que pudiera tener agua líquida en su superficie. Sin embargo, sus características lo convierten en un excelente objetivo para ser visualizado usando la próxima generación de instrumentos como el telescopio WFIRST de la NASA [3], y podría ser detectable con observaciones que ya están siendo obtenidas gracias a la misión Gaia de la Agencia Espacial Europea (ESA [4]).
 
Hasta el momento, no se habían descubierto exoplanetas así de pequeños y lejanos de su estrella usando la técnica Doppler [1]. Esto se ha logrado ahora gracias a las mejoras en la instrumentación, métodos de análisis y campañas optimizadas a la búsqueda de este tipo de exoplanetas. Con la próxima generación de instrumentos, estas posibilidades solo pueden mejorar.
 
“Todos hemos trabajado muy duro para obtener este resultado”, dice Guillem Anglada-Escudé, investigador de la Queen Mary University of London y co-líder del estudio. “Esta colaboración ha sido organizada dentro del contexto del proyecto RedDots, que ha permitido usar e incorporar mediciones de instrumentos obtenidos por todo el mundo, incluyendo astrónomos semi-profesionales coordinados por AAVSO”.
 
Cristina Rodríguez-López, investigadora del Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA, CSIC), coautora del artículo y coordinadora de las campañas de seguimiento fotométrico, habla sobre la importancia de este hallazgo. “Este descubrimiento supone un avance significativo en la búsqueda de exoplanetas alrededor de nuestros vecinos estelares, con la esperanza de, finalmente, encontrar uno que tenga las condiciones adecuadas para albergar vida”.
 
Notas
[1] En el método de las velocidad radial se utilizan espectrómetros de precisión para medir el efecto Doppler. Cuando un objeto se aleja de nosotros, la luz que observamos se vuelve ligeramente menos energética y, por tanto, más roja. Por el contrario, la luz se vuelve un poco más enérgica y más azul cuando la estrella se nos acerca.
[2] RedDots es un esfuerzo colaborativo de observación dedicado a la búsqueda de planetas terrestres que se encuentren en órbitas cálidas alrededor de las estrellas enanas rojas más cercanas al Sol.
[3] WFIRST es una futura misión de la NASA que se dedicará a responder preguntas cosmológicas y también permitirá la detección de exoplanetas cercanos mediante visualización directa.
[4] Gaia es una misión espacial de astrometría de la Agencia Espacial Europea (ESA) que actualmente mide posiciones y movimientos precisos de objetos estelares.
 
Observatorios e Instrumentos
CARMENES (espectrógrafo échelle de alta resolución para la búsqueda de exoplanetas terrestres alrededor de enanas tipo M a través del infrarrojo cercano y el visible) es un espectrógrafo óptico y de infrarrojo cercana de alta resolución, construido en colaboración por varias instituciones de investigación españolas y alemanas, y operado por El observatorio de Calar Alto (España).
 
El Observatorio Europeo Austral (ESO) opera dos instrumentos utilizados en esta investigación: HARPS y UVES. HARPS (buscador de planetas por velocidad radial de alta precisión) se dedica al descubrimiento de exoplanetas en el telescopio de 3,6 metros de ESO (La Silla, Chile). UVES (espectrógrafo échelle ultravioleta y visual) es un espectrógrafo óptico de alta resolución que se encuentra en el Very Large Telescope de ESO (Paranal, Chile).
 
HIRES (espectrómetro échelle de alta resolución) es un espectrógrafo de alta resolución que se encuentra en el observatorio W. M. Keck (Mauna Kea, Hawaii).
 
PFS (espectrógrafo buscador de planetas) es un espectrómetro de precisión y alta resolución que se encuentra en el telescopio de 6,5 metros Magellan (observatorio Las Campanas, Chile).
 
APF (buscador de planetas automatizado) es un telescopio de 2,4 metros con un espectrómetro de precisión y alta resolución hecho a medida para el cálculo de velocidades radiales de precisión en el observatorio Lick (California, EEUU).
 
HARPS-North (o HARPS-N) es una réplica del HARPS de ESO instalado en el Telescopio Nazionale Galileo/Italia (La Palma, España).
 
Varios observatorios contribuyeron a las actividades de seguimiento a través del proyecto RedDots, incluidos observadores de la AAVSO (asociación americana de observadores de estrellas variables). La AAVSO es una asociación formada por astrónomos aficionados que recopilan, evalúan, analizan, publican y archivan observaciones de estrellas variables. Estas observaciones se presentarán con más detalle en una próxima publicación.
 
Enlaces
- Artículo científico
- IEEC
- RedDots
 
Más información
Esta investigación se presenta en un artículo titulado "A super-Earth planet candidate orbiting at the snow-line of Barnard’s star", de I. Ribas et al., que aparecerá en la revista Nature el 15 de noviembre de 2018.
 
El IEEC (Institut d’Estudis Espacials de Catalunya) es un instituto de investigación dedicado al estudio de todas las áreas del espacio y las ciencias espaciales, incluida la astrofísica, la cosmología, las ciencias planetarias, la observación de la Tierra y la ingeniería espacial; y está integrado en la red CERCA (Centres de Recerca de Catalunya). Su misión es la promoción y coordinación de la investigación espacial y el desarrollo tecnológico en Cataluña, en beneficio de la sociedad en general. El IEEC está integrado por cuatro unidades: el Instituto de Ciencias del Cosmos (ICCUB - Universitat de Barcelona), el Centro de Estudios e Investigación del Espacio (CERES - Universitat Autonòma de Barcelona), el Grupo de Investigación en Ciencias y Tecnologías del Espacio (CTE - Universitat Politècnica de Catalunya) y el Instituto de Ciencias del Espacio (ICE - Consejo Superior de Investigaciones Científicas). El IEEC es un centro de investigación internacional altamente calificado, que produce una gran cantidad de publicaciones de alto impacto y lidera proyectos clave de nivel mundial. La división de ingeniería de IEEC también desarrolla instrumentación para múltiples proyectos terrestres y espaciales, y tiene una amplia experiencia en el trabajo con la industria aeroespacial y tecnológica en los sectores público y privado.
 
Contactos
Oficina de Comunicaciones del IEEC
Barcelona, España Miquel Sureda
Content SWaver
Science-Wave para el IEEC
Tel: (0034) 661 46 35 37
E-mail: comunicacio@ieec.cat  
Autor Principal
Bellaterra, España Ignasi Ribas
Instituto de Estudios Espaciales de Cataluña (IEEC)
Instituto de Ciencias del Espacio (ICE, CSIC)
E-mail: iribas@ice.cat
(Nota elaborada por los servicios de comunicación del IEEC)
16
Octubre 2018

DESI Collaboration Meeting in Barcelona


DESI Collaboration Meeting organized by ICE in Sant Feliu de Guíxols
DESI Collaboration Meeting in Barcelona
The DESI Collaboration Meeting is organized this time by members of ICE (IEEC-CSIC) in Sant Feliu de Guíxols (Girona, Catalonia, Spain) from October 16th – 20th, 2018. In this meeting will participate around one hundred researchers.

The meeting web page is: https://www.ice.csic.es/indico/event/11/page/2, while the web page of the project is: https://www.desi.lbl.gov/
16
Octubre 2018

La Dra. Nanda Rea rep el Premi Nacional de Recerca en la categoria Talent Jove


El 15 d'octubre, l'astrofísica de l'ICE Dra. Nanda Rea va rebre el Premi Nacional de Recerca en la categoria Talent Jove
Dra. Nanda Rea després de rebre el seu premi
El 15 d'octubre, l'astrofísica de l'ICE (IEEC-CSIC) Dra. Nanda Rea, investigadora titular del CSIC, va rebre el Premi Nacional de Recerca en la categoria Talent Jove convocants per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.
10
Octubre 2018

Inauguració del primer telescopi d’una xarxa de telescopis Txerenkov


Inauguració del primer dels telescopis Txerenkov que es construeix a La Palma (Illes Canàries, Espanya)
El primer telescopi de la xarxa CTA nord
Daniel López / IAC
Inauguració del primer telescopi d’una xarxa de telescopis Txerenkov

La Palma, Illes Canàries, Espanya. – El dimecres 10 d’octubre de 2018, més de 200 assistents d’arreu del món es van reunir a la seu nord del Cherenkov Telescope Array (Xarxa de Telescopis Txerenkov, CTA) per assistir a la inauguració del primer Large-Sized Telescope (telescopi de gran mida, LST). El telescopi, anomenat LST-1, serà el primer de quatre LST a la part nord de l’Observatori CTA, el qual es troba al Observatorio del Roque de los Muchachos, a l’illa de La Palma i gestionat per l’Instituto de Astrofísica de Canarias. Un cop acabada, la xarxa nord estarà formada també per 15 telescopis de mida mitjana (Medium-Sized Telescopes, MSTs).
L’equip del LST està format per més de 200 científics de deu països: Brasil, Croàcia, França, Alemanya, Índia, Itàlia, Japó, Polònia, Espanya i Suècia. En aquest context internacional, el disseny i la gestió es va dur a terme conjuntament pel Laboratori d’Annecy de Física de Partícules (LAPP); l’Institut de Física Max Plank de Munic (Alemanya); l’Institut Nacional de Física Nuclear d’Itàlia; l’Institut de Recerca de Raigs Còsmics de la Universitat de Tokio (Japó), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) de Barcelona i el Centre d’Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnològiques de Madrid (CIEMAT). Entre les entitats participants en la construcció també hi ha l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB-IEEC), l’Institut de Ciències de l’Espai ICE (IEEC-CSIC).
 
El 9 d'octubre de 2015 es va fer la celebració de la primera pedra de la construcció del LST-1. Un cop es van completar els fonaments del telescopi (gener del 2017), l'equip va continuar anant assolint les fites de la construcció, com la instal·lació del sistema de rails (setembre del 2017), i el muntatge dels miralls (desembre del 2017). El febrer del 2018, es va completar l'estructura del LST-1 i el suport de la càmera es va instal·lar al juny. Finalment, la instal·lació de la càmera –la fase final- es va completar el 25 de setembre del 2018.
Contribucions locals al projecte LST-1
Tres centres de recerca catalans han tingut una participació important en el desenvolupament tecnològic del LST-1. L’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) ha estat responsable de la coordinació, el control i l’assemblatge de la càmera del LST-1 així com del disseny i l’assemblatge del sistema mecànic que permet girar el telescopi i ancorar-lo a terra. L’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB-IEEC) ha contribuït al disseny d’un dels dispositius d’amplificació del senyal. L’Institut de Ciències de l’Espai, ICE (IEEC-CSIC), ha participat en el desenvolupament del software de control i el scheduler.  Totes tres institucions han contribuït a la definició dels objectius científics del projecte.
 
Detecció de raigs gamma
A banda del LST, es necessiten dos tipus telescopis més per poder estudiar el rang d’energia de 20 gigaelectró-volts (GeV) a 300 teraelectró-volts (TeV): els telescopis de mida mitjana i els de mida petita (mèdium-sized telescopes i small-sized telescopes). Com que els raigs gamma amb energia baixa produeixen poca llum Txerenkov, es necessiten els telescopis amb miralls grans per capturar les imatges. Per tant, es situaran quatre telescopis LST tant a la part nord com a la sud de l’observatori CTA, per cobrir la sensibilitat de la baixa energia entre 20 i 150 GeV dels CTA.
El LST té una superfície reflectora parabòlica de 23 metres de diàmetre, la qual s’aguanta amb una estructura tubular feta de fibra de carbó i tubs d’acer. La superfície reflectora de 400 metres quadrats capta i enfoca la llum del Txerenkov cap a la càmera, on els tubs fotomultiplicadors converteixen la llum en senyals elèctrics que es processen per l’electrònica de la càmera.  Encara que el LST-1 fa 45 metres d’alçada i pesa unes 100 tones, és extremadament ràpid i pot reposicionar-se en tan sols 20 segons per poder arribar a captar senyals breus de raigs gamma de baixa energia.  
Els LST ampliaran l'abast de la ciència a distàncies cosmològiques i a fonts més febles amb espectres d'energia sua. Tant la velocitat de reorientació dels telescopis com el llindar d'energia baix que proporcionen són elements clau pels estudis de fonts transitòries de raigs gamma en la nostra galàxia i per a l'estudi dels nuclis galàctics actius i les explosions de raigs gamma amb un alt en desplaçament cap al roig.
S’espera que el prototip sigui el primer telescopi LST del CTA, i, de fet, el primer telescopi en una seu de CTA, per a ser operat per l'Observatori CTA (CTAO). Però, com qualsevol altre lliurament tècnic en el gran projecte multinacional CTA, el LST-1 necessitarà passar un procés de revisió per poder verificar que el disseny compleix amb els objectius científics de CTA, les necessitats d’explotació, estàndards de seguretat, etc. abans de ser aprovat pel CTAO.
Podeu visitar el web de la inauguració del LST-1 (https://www.cta-observatory.org/lst-1_inauguration) per a més informació  en altres llengües i enllaços a més materials, imatges i vídeos.
 
09
Agosto 2018

Finding the Happy Medium of Black Holes


Important evidence for populations of intermediate-mass black holes has been found.
Scientists have taken major steps in their hunt to find black holes that are neither very small nor extremely large. Finding these elusive intermediate-mass black holes could help astronomers better understand what the "seeds" for the largest black holes in the early Universe were.

The new research comes from two separate studies, each using data from NASA's Chandra X-ray Observatory and other telescopes. 

Black holes that contain between about one hundred and several hundred thousand times the mass of the Sun are called "intermediate mass" black holes, or IMBHs. This is because their mass places them in between the well-documented and frequently-studied "stellar mass" black holes on one end of the mass scale and the "supermassive black holes" found in the central regions of massive galaxies on the other.

While several tantalizing possible IMBHs have been reported in recent years, astronomers are still trying to determine how common they are and what their properties teach us about the formation of the first supermassive black holes.

One team of researchers used a large campaign called the Chandra COSMOS-Legacy survey to study dwarf galaxies, which contain less than one percent the amount of mass in stars as our Milky Way does. (COSMOS is an abbreviation of Cosmic Evolution Survey.) The characterization of these galaxies was enabled by the rich dataset available for the COSMOS field at different wavelengths, including data from NASA and ESA telescopes.

The Chandra data were crucial for this search because a bright, point-like source of X-ray emission near the center of a galaxy is a telltale sign of the presence of a black hole. The X-rays are produced by gas heated to millions of degrees by the enormous gravitational and magnetic forces near the black hole.

"We may have found that dwarf galaxies are a haven for these missing middleweight black holes," said Mar Mezcua of the Institute of Space Sciences in Spain who led one of the studies. "We didn't just find a handful of IMBHs — we may have found dozens."

Her team identified forty growing black holes in dwarf galaxies. Twelve of them are located at distances more than five billion light years from Earth and the most distant is 10.9 billion light years away, the most distant growing black hole in a dwarf galaxy ever seen. One of the dwarf galaxies is the least massive galaxy found to host a growing black hole in its center.

Most of these sources are likely IMBHs with masses that are about ten thousand to a hundred thousand times that of the Sun. One crucial result of this research is that the fraction of galaxies containing growing black holes is smaller for less massive galaxies than for their more massive counterparts.

A second team led by Igor Chilingarian of the Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (CfA) in Cambridge, Mass., found a separate, important sample of possible IMBHs in galaxies that are closer to us. In their sample, the most distant IMBH candidate is about 2.8 billion light years from Earth and about 90% of the IMBH candidates they discovered are no more than 1.3 billion light years away.

With data from the Sloan Digital Sky Survey (SDSS), Chilingarian and his colleagues found galaxies with the optical light signature of growing black holes and then estimated their mass. They selected 305 galaxies with properties that suggested a black hole with a mass less than 300,000 times that of the Sun was lurking in the central regions of each of these galaxies.

Only 18 members of this list contained high quality X-ray observations that would allow confirmation that the sources are black holes. Detections with Chandra and with XMM-Newton were obtained for ten sources, showing that about half of the 305 IMBH candidates are likely to be valid IMBHs. The masses for the ten sources detected with X-ray observations were determined to be between 40,000 and 300,000 times the mass of the Sun.

"This is the largest sample of intermediate mass black holes ever found," said Chilingarian. "This black hole bounty can be used to address one of the biggest mysteries in astrophysics."

IMBHs may be able to explain how the very biggest black holes, the supermassive ones, were able to form so quickly after the Big Bang. One leading explanation is that supermassive black holes grow over time from smaller black holes "seeds" containing about a hundred times the Sun's mass. Some of these seeds should merge to form IMBHs. Another explanation is that they form very quickly from the collapse of a giant cloud of gas with a mass equal to hundreds of thousands of times that of the Sun.

Mezcua and her team may be seeing evidence in favor of the direct collapse idea, because this theory predicts that the less massive galaxies in their sample should be less likely to contain IMBHs.

"Our evidence is only circumstantial because it's possible that the IMBHs are just as common in the smaller galaxies but they're not consuming enough matter to be detected as X-ray sources", says Mezcua's co-author Francesca Civano of the CfA.

Chilingarian's team has a different conclusion.

"We're arguing that just the presence of intermediate mass black holes in the mass range we detected suggests that smaller black holes with masses of about a hundred Suns exist," says Chilingarian's co-author Ivan Yu. Katkov of Moscow State University in Russia. "These smaller black holes could be the seeds for the formation of supermassive black holes."

Another possibility is that both mechanisms actually occur. Both teams agree that to make firm conclusions much larger samples of black holes are needed using data from future satellites. The paper by Mar Mezcua and colleagues was published in the August issue of the Monthly Notices of the Royal Astronomical Society and is available online. The paper by Igor Chilingarian was recently accepted for publication in The Astrophysical Journal and is available online.

NASA's Marshall Space Flight Center in Huntsville, Alabama, manages the Chandra program for NASA's Science Mission Directorate in Washington. The Smithsonian Astrophysical Observatory in Cambridge, Massachusetts, controls Chandra's science and flight operations.
30
Julio 2018

Press-release of Kazan Federal University about recent PRD paper by S D Odintsov and V Oikonomou has attracted a lot of attention on main news portals in Russia /https://www.cnnews.press/science/possible-death


Press-release on recent PRD paper by S D Odintsov and V Oikonomou
Recent PRD work by S D Odintsov and V K Oikonomou is devoted to study of possible future singularity of universe in frames of F(R) gravity. The method of dynamical system is used for that purpose. It is shown that for some DE models of F(R) gravity including quadratic on curvature terms the future singularity maybe avoided.
For detail:
.
Dynamical Systems Perspective of Cosmological Finite-time Singularities in f(R)f(R) Gravity and Interacting Multifluid Cosmology 
S. D. Odintsov (ICREA, Barcelona & ICE, Bellaterra & Barcelona, IEEC & Kazan State U.), V. K. Oikonomou (Aristotle U., Thessaloniki & TUSUR, Tomsk & Tomsk Pedagogical Inst.). Jun 19, 2018. 25 pp. 
Published in Phys.Rev. D98 (2018) no.2, 024013 
DOI: 10.1103/PhysRevD.98.024013

Link to the Russian news: https://lenta.ru/news/2018/07/25/cosmology
Other links in English: https://www.eurekalert.org/pub_releases/2018-07/kfu-pdo072518.php
https://scitechdaily.com/physicists-propose-possible-death-of-the-universe-scenario/


 
Institute of Space Sciences (IEEC-CSIC)

Campus UAB, Carrer de Can Magrans, s/n
08193 Barcelona.
Phone: +34 93 737 9788
Email: ice@ice.csic.es
Website developed with RhinOS

Síguenos


An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas

An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya

Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya