News & Press releases

Número de entradas: 103

11
Febrero 2016

El proper dilluns 15 de febrer s'inicia el cicle de conferències "Dilluns de Ciència: L’UNIVERS VIST PELS SATÈL·LITS"


El proper dilluns 15 de febrer s'inicia el cicle de conferències "Dilluns de Ciència: L’UNIVERS VIST PELS SATÈL·LITS", organitzat per la Residència d'Investigadors.
La recerca sobre el cosmos sempre ha atret molts investigadors i ciutadans per diferents motius, però, a mesura que ha passat el temps, s’ha posat de manifest que fer recerca en l’espai és quelcom més que un desig per conèixer-lo. A hores d’ara, fer recerca sobre l’espai és cada cop més fonamental per a la comprensió de molts fenòmens físics, químics i biològics. A la vegada, tot allò relacionat amb el desenvolupament de noves tecnologies esdevé clau per a molts dels avenços que, després, s’apliquen al progrés i al benestar general de la Humanitat, per la qual cosa la indústria espacial esdevé un dels camps en els quals la innovació tecnològica és ben present i cada cop té un impacte més gran en les activitats econòmiques dels països més avançats.
En aquest cicle de conferències, l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC (ICE-CSIC) presentarà algunes de les recerques més destacades en les quals és present. L’ICE-CSIC és una de les entitats que forma l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i té com a objectiu principal l’avenç general en els estudis sobre el cosmos, tot ajudant a millorar la capacitat científica i tecnològica del nostre sistema de ciència i tecnologia, participant en projectes i missions espacials de primer ordre a nivell internacional.

Totes les conferències tindran lloc a les 18:30 h, a la Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, Carrer Hospital 64, Barcelona.

Les conferències es podran també seguir en directe a través de l'enllaç:
http://www.streamingbarcelona.com/plataforma/residenciainvestigadors/

El programa detallat i els resums de les conferències es poden trobar AQUÍ.

15 de febrer de 2016
Mirant el món amb GPS
Dra. Estel Cardellach (ICE-CSIC/IEEC)

22 de febrer de 2016
La missió LISA Pathfinder: aprenent a escoltar l’Univers amb les ones que Einstein va predir
Dr. Carlos F. Sopuerta (ICE-CSIC/IEEC)

29 de febrer de 2016
La missió espacial Euclides: estudiant l’energia fosca
Dr. Francisco J. Castander (ICE-CSIC/IEEC)

7 de març de 2016
Recerca espacial en altes energies. Els fenòmens més energètics de l’Univers
Dra. Margarida Hernanz (ICE-CSIC/IEEC)

14 de març de 2016
Cercant una nova Terra
Dr. Ignasi Ribas (ICE-CSIC/IEEC)

Més informació a:
DILLUNS DE CIÈNCIA: L'Univers vist per satèl·lits
09
Diciembre 2015

Planetas compactos con materia oscura: ¿una nueva familia de objetos astronómicos?


Laura Tolós, investigadora del Instituto de Ciencias del Espacio (IEEC-CSIC), ha estudiado la posible existencia de un nuevo tipo de objetos astronómicos: los planetas compactos con materia oscura.
Laura Tolós, investigadora del Instituto de Ciencias del Espacio (IEEC-CSIC), ha estudiado la posible existencia de un nuevo tipo de objetos astronómicos: los planetas compactos con materia oscura. Se trataría de exoplanetas de radios inusualmente pequeños con materia oscura en su interior. Los resultados de la investigación se acaban de publicar en Physical Review D.

Representación artística de un planeta similar a Júpiter flotando libremente en el espacio sin estrella. Imagen: NASA/JPL-Caltech
Serían unos planetas como no se han visto hasta ahora, y representarían una evidencia de la presencia de materia oscura en nuestro Universo. Los planetas compactos con materia oscura constituirían una nueva familia de objetos astronómicos, formados por materia oscura y material estelar proveniente de estrellas compactas, como las estrellas de neutrones y las enanas blancas.
Los autores de esta predicción teórica son Laura Tolós, investigadora Ramón y Cajal del Instituto de Ciencias del Espacio (IEEC-CSIC), y el profesor Juergen Schaffner-Bielich, de la Universidad de Frankfurt. El estudio, acabado de publicar en Physical Review D, analiza la estabilidad y las características de estos nuevos objetos astronómicos con materia oscura en su interior.
Materia oscura: interrogantes abiertos
Las observaciones astrofísicas y cosmológicas revelan que la mayor parte de la masa presente en el Universo es materia oscura, es decir: una materia que no podemos detectar pero cuya existencia se deduce a partir de los efectos gravitatorios que ejerce sobre la materia visible.
La naturaleza y las características de la materia oscura son aún una incógnita, a pesar de que se han dedicado grandes esfuerzos desde el punto de vista teórico y observacional. Entre los métodos indirectos de búsqueda y análisis de la materia oscura destaca el estudio de los efectos de la materia oscura en las propiedades y evolución de las estrellas de neutrones y enanas blancas.
Los planetas compactos con materia oscura: posibles nuevas respuestas
Precisamente a raíz del estudio de estos tipos de estrellas, los investigadores lanzaron la hipótesis de un nuevo tipo de objeto astronómico que permitiría saber más sobre la existencia y naturaleza de la materia oscura. Los llamados planetas compactos con materia oscura serían objetos astronómicos estables con materia visible proveniente de estrellas compactas y materia oscura en su interior. Tendrían una masa similar a la de la Tierra o Júpiter (de ahí haberlos bautizado como planetas), y un radio de decenas a centenares de kilómetros. Es decir: un radio muy pequeño para esta masa y, por tanto, cuerpos muy compactos.
Los investigadores han predicho que la formación de estos planetas compactos se debería a la atracción gravitatoria ejercida sobre material estelar por “grumos” de materia oscura originados tras el Big Bang.
Observación: el próximo reto
“La observación de objetos astronómicos con masas similares a la de Júpiter o la Tierra pero con radios inusualmente pequeños sería evidencia de su existencia”, explica Laura Tolós, investigadora de IEEC-CSIC.  Pero esta observación representa un gran desafío debido precisamente al pequeño tamaño de los planetas compactos con materia oscura.
La detección podría realizarse a través del efecto de lente gravitacional, ampliamente utilizado en la búsqueda de exoplanetas (planetas fura del Sistema Solar). Este efecto se basa en que la trayectoria de la luz emitida por una estrella lejana es modificada por la presencia de otra estrella cercana al planeta, lo que magnifica su brillo y permite en consecuencia la observación del mismo.
Habrá que esperar para ver si en un futuro cercano las observaciones de exoplanetas con radios muy pequeños confirman las predicciones teóricas sobre la existencia de los planetas compactos con materia oscura.
23
Noviembre 2015

LISA en la prensa


EL MUNDO: ¿Para qué sirve la Teoría de la Relatividad de Einstein?, EL PAÍS: En busca del sonido del universo que predijo Einstein
17
Noviembre 2015

Miquel Nofrarias, del ICE (IEEC-CSIC), recibe la credencial ComFuturo de ayuda a la investigación


Miquel Nofrarias, del ICE (IEEC-CSIC), recibe la credencial ComFuturo de ayuda a la investigación
El investigador Miquel Nofrarias, del Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC) ha sido uno de los seleccionados en la primera edición del Programa ComFuturo de la Fundación General CSIC  (FGCSIC) y el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) en colaboración con diversas entidades privadas.     Se trata de un programa de ayuda a la investigación para el que se han seleccionado en total 14 investigadores altamente cualificados, de entre casi 300 candidaturas presentadas. Las ayudas, con una duración máxima de tres años, incluyen un contrato laboral para el investigador ComFuturo y una dotación anual de 5.000 € para gastos asociados al desarrollo del proyecto, que se complementará con otros 5.000 € anuales aportados por el centro del CSIC en el que se llevará a cabo la investigación.   El proyecto de Miquel Nofrarias se centra en el desarrollo de sensores de alta precisión para control térmico en misiones espaciales.   El acto de entrega de las credenciales de esta primera edición ComFuturo tuvo lugar ayer 12 de noviembre en Madrid.     Más información en la web de la Fundación General CSIC
06
Octubre 2015

Nanda Rea, Premio IUPAP 2014 a jóvenes investigadores en Astrofísica


El Premio IUPAP (International Union of Pure and Applied Physics) a jóvenes investigadores en Astrofísica correspondiente a 2014 se ha concedido a Nanda Rea.
El Premio IUPAP (International Union of Pure and Applied Physics) a jóvenes investigadores en Astrofísica correspondiente a 2014 se ha concedido a Nanda Rea, investigadora del Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC) y de la Universidad de Amsterdam, por su “valiosa contribución al estudio de las estrellas de neutrones”.     Noticia completa (en inglés)
06
Octubre 2015

Inauguració de la sala de conferències Alberto Lobo


El passat 30 de setembre es va inaugurar la sala de conferències Alberto Lobo al nou edifici de l’Institut de Ciències de l’Espai.
  El passat 30 de setembre es va inaugurar la sala de conferències Alberto Lobo al nou edifici de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), situat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’acte va coincidir amb el tercer aniversari de la mort de José Alberto Lobo Gutiérez, professor i investigador de l’ICE, i va reunir una cinquantena llarga de persones, entre investigadors i familiars.   Alberto Lobo va ser l’investigador principal de l’institut en la missió LISA Pathfinder de l’Agència Espacial Europea (ESA), que posarà a prova les tecnologies necessàries per al futur observatori d’ones gravitacionals eLISA, la futura missió L3 de l’ESA. L’acte va servir també per fer repàs de la situació del projecte, que es troba ja a punt per al llançament en les properes setmanes, segons va explicar César García Marirrodriga, project manager de la missió a l’ESA. Miquel Nofrarias, membre del Grup d’Astronomia d’ones gravitatòries – LISA, va repassar la contribució d’Alberto Lobo i de la resta de membres de l’institut a LISA Pathfinder.     També hi van participar en aquest homenatge Carlos F. Sopuerta, actual investigador principal de la missió, i el professor Jordi Isern, director de l’ICE (IEEC-CSIC). La cloenda va estar a càrrec de Pilar Román, responsable de l’àrea de ciències de l’espai del CDTI (Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial) i delegada d’Espanya en el Programa Científic d’ESA (SPC). Per últim, l’esposa d’Alberto Lobo va ser l’encarregada de descobrir la placa commemorativa.
11
Junio 2015

Todo a punto para el estudio de la energía oscura del Universo con PAUCam


Tras siete años de trabajo, PAUCam, una cámara diseñada y construida por diferentes instituciones españolas en el marco del proyecto PAU (Physics on the Accelerating Universe) para el estudio de la energía oscura del Universo, ha visto su primera luz.
Tras siete años de trabajo, PAUCam, una cámara diseñada y construida por diferentes instituciones españolas en el marco del proyecto PAU (Physics on the Accelerating Universe) para el estudio de la energía oscura del Universo, ha visto su primera luz. Los centros participantes en el proyecto son, de Cataluña, ICE (IEEC-CSIC), IFAE y PIC y, de la Comunidad de Madrid, CIEMAT y IFT/UAM.   El pasado 3 de junio, PAUCam se montó por primera vez en el foco primario del telescopio de 4,2 m de diámetro William Herschel (ING) del Observatorio del Roque de los Muchachos en la isla canaria de La Palma. Tras cinco días de pruebas, PAUCam ha superado con creces las expectativas puestas en ella.   PAUCam es una cámara con la que se quieren obtener imágenes astronómicas y que posee características innovadoras, tanto des del punto de vista tecnológico como en el de la ciencia que debe realizar. Por una parte, es la primera cámara de estas características y tamaño que se ha construido con fibra de carbono. Su parte sensible está compuesta por un mosaico de 18 detectores CCD que le permiten cubrir una amplia región del cielo, en la que cabría cuatro veces la Luna.   Está equipada con seis filtros de banda ancha y 40 de banda estrecha con los que se puede conseguir el espectro de baja resolución de 50.000 objetos simultáneamente cada noche. Gracias a ello, PAUCam podrá medir la distancia y la velocidad de miles de galaxias, en una cantidad y una precisión que no se han alcanzado hasta ahora. Con estas medidas se obtendrá la distribución de la energía oscura, que constituye el 70% del Universo y que da lugar a su expansión.   Pero las primeras imágenes de PAUCam muestran objetos relativamente próximos a nosotros. Por una parte, la nebulosa planetaria M27, denominada también Dumbbell, que está situada a 1.000 años-luz del Sistema Solar, dentro de nuestra galaxia. Y la galaxia M51 o galaxia del remolino que se encuentra a unos 23 millones de años y que muestra la interacción gravitatoria entre dos galaxias.   Se puede recabar más información e imágenes en: http://paucam.pic.es.
29
Mayo 2015

La UE impulsa la astronomía europea con 15 millones de euros


S'inicia el projecte ASTERICS, finançat amb 15 milions d'euros per la Unió Europea, per coordinar recursos i distribuir les dades massives que generarà l’astronomia europea. El projecte també farà possible l'accés obert a les dades astronòmiques europees
S’inicia el projecte ASTERICS, finançat amb 15 milions d’euros per la Unió Europea, per coordinar recursos i distribuir les dades massives que generarà l’astronomia europea. El projecte també farà possible l’accés obert a les dades astronòmiques europees i aproparà al gran públic algunes de les millors imatges de l’Univers. Els dies 26 i 27 de maig la comunitat ASTERICS es reuneix a Dwingeloo (Holanda) per celebrar l’inici del projecte, que tindrà una durada de 4 anys. Investigadors de l’IEEC i l’IFAE (centres catalans del sistema CERCA) i l’empresa barcelonina GTD assisteixen a la reunió com a membres del Consorci.
Els observatoris astronòmics actuals, amb una mida i una complexitat sense precedents, generen una quantitat de dades creixent i difícil de processar. Quan entri en funcionament la nova generació de telescopis que han estat prioritzats per la ESFRI (European Strategy Forum on Research Infrastructures) hi haurà una allau de dades astronòmiques. El projecte Astronomy ESFRI and Research Infrastructure Cluster (ASTERICS) té com a objectiu crear un entorn de treball col·laboratiu que permeti afrontar els reptes de les grans dades astronòmiques i trobar solucions als problemes comuns en tots aquests instruments. La planificació eficient de les observacions, l’accés a les dades, la interoperativitat amb altres recursos i arxius astronòmics i els problemes d’extracció de coneixement a partir de les observacions són només alguns d’aquests reptes. ASTERICS també obrirà les dades a la comunitat internacional, des de professionals fins al públic general, a través de l’Observatori Virtual Internacional i donarà suport a projectes de ciència ciutadana vinculats amb els observatoris europeus més importants. El projecte està liderat per l’Institut Holandès de Radioastronomia (ASTRON) i està format per un consorci de 22 institucions europees entre les quals participen dos centres de recerca i una empresa catalans: l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (ICE-CSIC/IEEC), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i GTD.

Altres participants de l’estat espanyol són l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), la Universitat de Granada i la Universitat Complutense de Madrid. En paraules de l’investigador principal del projecte, el professor Mike Garret, “Una de les característiques principals d’ASTERICS és que reuneix per primer cop a la comunitat d’astronomia i la de física de partícules treballant juntes per trobar soluciones imaginatives a problemes comuns i en contacte constant amb indústries i empreses del sector aeroespacial”.   Grans projectes d’astronomia i astrofísica   Les infraestructures del projecte ASTERICS inclouen el Square Kilometre Array (SKA), un radiotelescopi actualment en construcció a Austràlia i Sud-àfrica, així com els projectes precursors associats. També el Cherenkov Telescope Array (CTA), el primer gran observatori de raigs gamma a escala mundial, format per dues grans xarxes de telescopis Cherenkov situats en ambdós hemisferis (l’Observatori del Roque de los Muchachos, a les Illes Canàries, és un candidat a accollir la de l’hemisferi nord). Segons Javier Rico, coordinador del projecte a l’IFAE i membre de CTA “ASTERICS suposa un gran salt conceptual en la metodologia pel tractament de dades científiques, amb el que pretenem explotar les sinèrgies entre els observatoris astronòmics de nova generació, així com difondre el coneixement que generen”. Per la seva banda, Josep Colomé, coordinador del projecte a l’IEEC i membre dels projectes CTA i SKA, afirma que “el component de recerca tecnològic d’aquest projecte europeu crearà noves maneres de gestionar els sistemes complexes i d’alta precisió que componen grans observatoris com CTA i SKA, i produirà desenvolupaments amb un alt potencial per a la seva aplicació en sectors industrials com la logística, la robótica o el BigData”.   Altres instal·lacions involucrades en el projecte són el KM3NeT, un telescopi ubicat al fons del mar Mediterrani amb l’objectiu de detectar neutrins, o el European Extremely Large Telescope (E-ELT), un altre telescopi per a l’observació en el rang òptic-infraroig que actualment es construeix a Xile. A més, projectes que també es beneficiaran d’ASTERICS són el Einstein gravitational-wave Telescope (ET), el telescopi espacial Euclid, el Large Synoptic Survey Telescope (LSST), el Low Frequency Array (LOFAR), el High Energy Stereoscopic System (H.E.S.S.), el Major Atmospheric Gamma Imaging Cherenkov (MAGIC), el detector d’ones gravitacionales Advanced Virgo i el European Very Large Baseline Interferometry Network (EVN). El finançament del projecte ASTERICS s’ha realitzat a través del Programa Marc Horizon 2020, el programa més gran d’investigació i desenvolupament de la Unió Europea amb un pressupost de 80 milions d’euros durant 7 anys (2014 – 2020).   Institucions que participen a ASTERICS:
  • The Netherlands Institute for Radio Astronomy (ASTRON, Holanda)
  • Le Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS, França)
  • Istituto Nazionale di Astrofisica (INAF, Itàlia)
  • University of Cambridge (Regne Unit)
  • The Joint Institute for VLBI ERIC (JIVE, Holanda)
  • Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA, Espanya)
  • University of Edinburgh (Regne Unit)
  • Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg (Alemanya)
  • The Open University (Regne Unit)
  • Friedrich-Alexander Universität Erlangen Nürnberg (Alemanya)
  • Free University of Amsterdam (Holanda)
  • Commissariat à l’Energie Atomique et aux Energies Alternatives (CEA, França)
  • University of Amsterdam (Holanda)
  • Universidad de Granada (Espanya)
  • Stichting Fundamenteel Onderzoek der Materie (Holanda)
  • Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (ICE-CSIC/IEEC, Espanya), en col·laboració amb l’empresa GTD (Espanya)
  • Institut de Física d’Altas Energies (IFAE, Espanya)
  • Universidad Complutense de Madrid (UCM, Espanya)
  • Istituto Nazionale di Fisica Nucleare (INFN, Itàlia)
  • UK Astronomy Technology Centre (UKATC, Regno Unit)
  • Deutsches Elektronen-Synchrotron (DESY, Alemanya)
  Contactes   IEEC Josep Colomé Ferrer colome@ieec.cat, 937379788 (ext.933006)   IFAE Javier Rico jrico@ifae.es, 931641661
14
Mayo 2015

Un magnetar inagotable


In 2013, astronomers discovered a neutron star with a huge and powerful magnetic field near the supermassive black hole is at the center of the Milky Way. Now measurements with several space telescopes have discovered that this star cools much more slowly
En 2013, els astrònoms van descobrir un estel de neutrons amb un enorme i poderós camp magnètic al costat del forat negre supermassiuque està en el centre de la Via Làctia. Ara els mesuraments amb diversos telescopis espacials han descobert que aquest estel  es refreda molt més poc a poc que altres astres similars. L'estudi, dut a terme per un equip internacional d'investigadors ambparticipació de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE; IEEC-CSIC),s'ha publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society i va sortir 'avui com a nota de  premsa de la NASA (http://chandra.si.edu/photo/2015/sgr1745/).   L'observació dels magnetars, estrelles de neutrons amb grans i forts camps magnètics, permet comprendre com es comporta un cos amb una densitat altíssima sotmès a un camp magnètic dels més alts que existeixen ", assenyala Nanda Rea, investigadora de l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC), de Barcelona, i de la Universitat d'Amsterdam a Holanda.  Els magnetars són els objectes més magnètics de l'univers conegut.   En aquest estudi hem aconseguit observar l'estrella des de l'espai cada mes i hem aconseguit mesurar com es refreda. I el que hem trobat és que la velocitat de refredament de l'estrella és molt, molt lenta comparada amb altres magnetars ", explica. Per al mesurament del magnetar, que és també un púlsar (estrella polsant), s'han emprat les dades recollides durant un any i mig per un conjunt de telescopis espacials com l'Observatori Chandra de raigs-X, de la NASA, i el XMM-Newton telescope de l'ESA.   El magnetar trobat en 2013, anomenat SGR 1745-2900, és de lluny l'estrella de neutrons més propera a un forat negre mai descoberta. La raó de per què aquest magnetar es refreda més lentament que astres similars no està clara. Una possibilitat és que en aquesta estrella particular hagi un altre mecanisme afegit de escalfament, com per exemple un petit feix de camps magnètics creuats molt intens que afegeix calor a l'estrella mitjançant bombardejos de l'escorça amb partícules carregades.   En aquest treball, liderat per Francesco Coti Zelati, estudiant doctoral de la Universitat d'Amsterdam i Universitària 'dell'Insubria, han contribuït diversos investigadors de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE; IEEC-CSIC): N. Rea, A. Papitto, D. Vigano' i D. F. Torres, i un llarg equip internacional que inclou: J.A. Pons (Universitat d'Alacant), R. Turolla (Universita 'di Padova, MSSL), P. Esposito (INAF, CfA), D. Haggard (Amherst College), F.  K. Baganoff (MIT), G. Ponti (MPE), G. L. Israel, S. Campana (INAF), A. Tiengo (IUSS, INAF), S. Mereghetti (INAF), R. Perna (Stony Brook University), S. Zane (MSSL), R. P. Mignani (INAF, University of Zielona Gora), A.Possenti, L. Stella (INAF).   Article: Coti Zelati, Rea, Papitto, et al. 2015: "The X-ray outburst of the Galactic Centre magnetar SGR J1745-2900 during the first 1.5 year" DOI: 10.1093/mnras/stv480 http://arxiv.org/pdf/1503.01307v1.pdf
27
Abril 2015

La PAUCam se ha completado


La PAUCam es una cámara óptica de gran campo de visión destinada a ser montada en el foco primario del telescopio William Herschel (WHT) en La Palma.
La PAUCam, una cámara óptica de gran campo de visión destinada a ser montada en el foco primario del telescopio William Herschel (WHT) en La Palma, se acaba de terminar y está lista para su envío .

Durante los últimos cinco años,  un equipo de ingenieros, técnicos y físicos del Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC), junto con el personal de CIEMAT (Madrid), IFT / UAM (Madrid), PIC (Barcelona) y el IFAE (Barcelona) , han estado muy involucrados en la construcción de la cámara. La cámara ha estado tomando sus últimos datos de caracterización la semana pasada.
 
La cámara está ahora completa y será enviada a La Palma el martes 28 abril, donde se pondrá en marcha durante las noches del 4 al 7 de junio.
Institute of Space Sciences (IEEC-CSIC)

Campus UAB, Carrer de Can Magrans, s/n
08193 Barcelona.
Phone: +34 93 737 9788
Email: ice@ice.csic.es
Website developed with RhinOS

Síguenos


An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas

An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya

Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya