Outreach activities

Número de entradas: 26

09
Abril 2017

Las condritas carbonáceas como catalizadoras de la química prebiótica


Investigador: Josep M. Trigo-Rodríguez

Charla invitada en las XXV Jornadas Astronómicas del Planetari de Castelló
Researcher: Josep M. Trigo-Rodríguez

Recientemente hemos descubierto que las condritas carbonáceas, meteoritos procedentes de asteroides no diferenciados, son capaces de sintetizar compuestos orgánicos claves en la química prebiótica en presencia de agua y formamida.
08
Abril 2017

El Universo mas explosivo: agujeros negros y estrellas de neutrones


Investigador: Nanda Rea

Outreach talk for AstroBCN
Researcher: Nanda Rea

Outreach talk for AstroBCN on Compact Objects.
07
Abril 2017

El Universo mas explosivo: agujeros negros y estrellas de neutrones


Investigador: Nanda Rea

Outreach talk for AstroBanyoles
Researcher: Nanda Rea

Outreach talk for AstroBanyoles on Compact objects.
06
Abril 2017

Forats negres: Una idea que ha revolucionat la Tecnologia


Investigador: Carlos Sopuerta

Inaugural talk at Exporecerca Jove 2017
Researcher: Carlos Sopuerta

La denominació “Forat negre” no sorgeix de la necessitat de posar nom a un objecte o fenomen físic observat a la natura, com si passa en canvi amb “volcà”, “llamp”, o “estel”. Sorgeix de l’estudi de la teoria de la Relativitat General d'Albert Einstein, la teoria relativista de la gravitació.  Per tant, originalment, forat negre és un concepte purament teòric. De fet, va ser conseqüència de la primera solució de les equacions d'Einstein, les equacions de la gravitació, la qual va ser trobada fa més d'un segle per Karl Schwarzschild (1916), encara que llavors ningú es va adonar de les implicacions que l'existència d'aquests objectes implica.  Van fer falta més de quaranta anys per comprendre les extraordinàries propietats que sorgeixen de la idea de forat negre i gairebé cinquanta per trobar la solució general d'un forat negre en equilibri. Des de llavors i fins ara l’atracció (mai més ben dit...) dels científics per aquest concepte no ha fet sinó que augmentar.  Òbviament, durant molt temps la major part dels estudis sobre forats negres eren teòrics, tractant d’entendre millor no només que ens diu la Relativitat General sobre ells sinó també altres teories alternatives de la gravitació que s’han anant proposant. Però amb els avenços tecnològics que hi ha hagut durant la segona meitat del segle XX i del que portem del XXI hem pogut tractar d’esbrinar, mitjançant observacions, fins a quin punt és possible l’existència al mon físic del que fins fa no gaire temps no deixava de ser una idea, un concepte de la física sense comprovació experimental.  De fet, i aquest és el principal missatge d’aquesta presentació, ha sigut precisament la fascinació que aquesta idea ha exercit sobre els científics la que, en molts casos, ha sigut el motor de canvi tecnològic per dissenyar i construir observatoris i detectors cada vegada més sofisticats i amb més possibilitats per respondre a les preguntes que han anat sorgint sobre la natura física dels forats negres i la seva existència mateixa.  És per tant un cas molt clar en el qual la lluita per entendre el que ens envolta és la que fa que millorem les nostres capacitats tecnològiques, amb el potencial que això té per millorar la qualitat de les nostres vides.   Tots aquests desenvolupaments, tant els teòrics com els experimental / tecnològics, ens han fet entendre millor el concepte de forat negre, hem pogut trobar diversa evidència de que al nostre univers podem trobar objectes que s’apropen molt al que ens diu la Relativitat General que són aquests objectes i, en cert sentit sorprenentment, hem pogut veure com els forats negres han anant ocupant un paper cada vegada més important en diferents àrees de la física i l’astronomia: (i) En astrofísica sabem que la vida de moltes estrelles pot acabar amb una gran explosió que doni lloc a un forat negre amb un massa entre quatre i cinquanta vegades la massa del Sol. (ii) En cosmologia, els forats negres supermassius (amb masses entre cent mil i cent mil milions de vegades la massa del nostre Sol) poden ser la clau per entendre el procés de formació de les galàxies. (iii) En física fonamental els forats negres s'estan convertint en l'objecte central d'estudi per entendre com les lleis de la relativitat i la física quàntica podrien combinar-se sota una única teoria.   En aquesta xerrada s'exposarà de forma breu i amena el concepte de forat negre, per passar a continuació a tractar els esforços experimentals / observacionals que s'han realitzat per aprendre més sobre ells, posant especial atenció en els grans avanços que aquesta recerca apassionada ha produït en tecnologia.
23
Marzo 2017

Radioastronomia i astroquímica: Desxifrant els orígens del sistema solar


Investigador: Gemma Busquet

En aquesta xerrada parlarem de com la radio astronomia ens permet veure la llum no visible de les regions de formació estel·lar
Researcher: Gemma Busquet

En una nit fosca, ben allunyats de les grans ciutats, podem contemplar la Via Làctia, el seu color blanquinós degut als cúmuls d’estels que la formen en contrast amb el que semblen forats en el cel. No vas ser fins a mitjans del segle XX que es va associar aquestes regions fosques amb els llocs on neixen les estrelles, i gràcies als avenços en astronomia infraroja i mil·limètrica es va establir una relació entre els núvols foscos i la formació d’estels. En aquesta xerrada parlarem de com la radio astronomia ens permet veure la llum no visible de les regions de formació estel·lar així com el procés que dóna lloc a la formació d’estels i sistemes planetaris. 
08
Marzo 2017

Els fenòmens més energètics de l'Univers desvetllats pels satèl·lits


Investigador: Margarita Hernanz

Outreach Talk
Researcher: Margarita Hernanz

Invited outreach talk at Agrupació Astronòmica de Sabadell: L'Univers és travessat per radiació de molt alta energia —els anomenats raigs X i raigs gamma— que afortunadament no arriba a la Terra, absorbida per l'atmosfera. És molt interessant esbrinar l'origen d'aquesta radiació, que ens desvetlla fenòmens com l'anihilació de matèria i antimatèria o els raigs còsmics, que durant molts anys no es podien estudiar. Explicarem l'Univers més energètic i les tècniques d'observació des de l'espai, mostrant com la combinació de la tecnologia i la ciència és crucial per avançar en el coneixement de l'Univers.
08
Marzo 2017

Les Equacions d'Einstein: la Geometria i la Física de l'Univers


Investigador: Emilio Elizalde

Curs de doctorat al Dept. de Matemàtica de la Universitat de Lleida
Researcher: Emilio Elizalde

Curs de doctorat al Departament de Matemàtica de la Universitat de Lleida, amb el títol Les Equacions d'Einstein: la Geometria i la Física de l'Univers.
8 de març de 2017 des de les 15:30 i amb una durada de 4 hores.
04
Marzo 2017

Els meteorits com a bressol de la química prebiòtica i abonament de la Terra envers l'origen de la vida


Investigador: Josep M. Trigo-Rodríguez

Els meteorits com a bressol de la química prebiòtica i abonament de la Terra envers l'origen de la vida
Researcher: Josep M. Trigo-Rodríguez

Dins el marc de la 17a edició del cicle Dissabtes de la Física de la UAB, Josep Maria Trigo Rodríguez, investigador del ICE (IEEC-CSIC) impartirà la conferència "Els meteorits com a bressol de la química prebiòtica i abonament de la Terra envers l'origen de la vida" el contigut de la qual és: Les condrites carbonàcies contenen claus sobre l'origen de l'evolució prebiòtica que precedeix la formació del planeta Terra. Aquestes roques que contenen compostos orgànics complexos procedeixen de petits asteroides rics en aigua i matèria orgànica i poden estudiar-se a l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC), repositori internacional de meteorits Antàrtics de la NASA. El futur retorn de mostres de d'asteroides primitius que completaràn les missions OSIRIS-REx de NASA i Hayabusa 2 de JAXA ens proporcionarà noves pistes sobre el paper enriquidor que van tenir envers l'origen de la vida a la Terra.
22
Febrero 2017

IRAIT: un telescopi a l'Antàrtida


Investigador: Francesc Vilardell Sallés

Com l'IEEC col·labora en el projecte IRAIT
Researcher: Francesc Vilardell Sallés

Una de les col·laboracions internacionals de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) en telescopis robòtics es centra en el telescopi IRAIT, situat a Dome C, l'Antàrtida. L'IEEC col·labora en aquest projecte encarregant-se del sistema de control dels miralls secundari i terciari, però també donant suport tècnic al lloc de destinació. Per això, a finals de 2015, vam realitzar una estada de tres mesos a l'Antàrtida. En aquesta conferència explicarem com es treballa en un dels llocs més remots del planeta.
18
Febrero 2017

Supernoves


Investigador: Jordi Isern Vilaboy

Què són les supernoves? Com es classifiquen? Una introducció en el món de les grans explosions estel·lars
Researcher: Jordi Isern Vilaboy

Dins el marc de la 17a edició del cicle Dissabtes de la Física de la UAB, Jordi Isern, investigador del ICE (IEEC-CSIC) parlarà sobre les supernoves, el tema principal de la seva recerca.
123
Institute of Space Sciences (IEEC-CSIC)

Campus UAB, Carrer de Can Magrans, s/n
08193 Barcelona.
Phone: +34 93 737 9788
Email: ice@ice.csic.es
Website developed with RhinOS

Síguenos


An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas

An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya

Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya