S'acaba de descobrir un exoplaneta orbitant dins de la zona habitable de l'estrella més propera al Sol, Proxima Centauri. El planeta té una massa aproximadament un 30% més gran que el nostre planeta i un període orbital (any) d'11.2 dies. Podria tenir una atmosfera? Podria tenir aigua líquida a la seva superfície? Quant dura el seu dia? Com és el seu clima en l'actualitat? El podem veure directament amb un telescopi avui dia? I en un futur? Aquesta web proporciona respostes a totes aquestes preguntes com a resultat d'uns estudis que hem dut a terme un equip d'investigadors i que acabem d'enviar a publicar a la revista especialitzada Astronomy & Astrophysics.

És habitable Proxima Cen b?

En dues publicacions, un equip d'astrònoms de Catalunya, Bèlgica, França, Alemanya, Regne Unit i Estats Units ha estudiat les possibilitats de que l'exoplaneta terrestre descobert recentment sigui un món habitable. Proxima b és un planeta de 1.3 vegades la massa de la Terra que orbita la seva estrella a aproximadament 1/20 de la distància entre la Terra i el Sol. Això el situa dins de l'anomenada Zona Habitable. Rep una quantitat d'energia de la seva estrella que és aproximadament 2/3 de la que rep la Terra del Sol.

L'aspecte clau per a l'habitabilitat és si hi podria haver aigua líquida a la superfície planetària. Mentre la llum visible i infrarroja només escalfa el planeta, les radiacions d'alta energia (rajos X i ultraviolats extrems) i les partícules són una amenaça per als gasos i líquids (anomenats volàtils) ja que poden ser erosionats i escapar a l'espai. Proxima b rep una quantitat significativament més alta d'aquesta radiació que la Terra, i per tant és essencial d'avaluar si el planeta ha estat capaç de mantenir la seva aigua, i gasos en general, durant els 5 mil milions d'anys d'història des que va néixer.

Els articles, que acaben d'enviar per a ser publicats a la revista Astronomy & Astrophysics, utilitzen les eines més avançades i les observacions disponibles avui dia per investigar la història passada de Proxima b i la quantitat de gasos i de líquids que encara hi podria haver a la seva superfície. Les investigacions revelen que actualment Proxima b rep 60 vegades més radiació d'alta energia que la Terra, i que la quantitat total que ha rebut des del moment de la seva formació és entre 7 i 16 vegades més gran que la del nostre planeta (perquè la Terra també era irradiada més fortament en el passat).

Encara que la quantitat inicial d'aigua al planeta és desconeguda, els càlculs indiquen que Proxima b podria haver perdut l'equivalent d'1 oceà d'aigua deguta a la irradiació durant els primers 100-200 milions d'anys després de la seva formació. El que va passar després és molt incert. El planeta podria haver continuat perdent quantitats significatives de gasos atmosfèrics i acabar com a un món sec i sense atmosfera. O potser podria haver estat capaç de mantenir la major part de la seva atmosfera i conservar l'aigua líquida a la seva superfície i per tant ser hospitalari per a la vida tal i com la coneixem. Totes dues possibilitats encara estan obertes.

Cal fer encara molta recerca, però els dos estudis conclouen que la presència d'aigua líquida a la superfície actual de Proxima b no es pot descartar i per tant Proxima b es pot considerar un candidat a planeta habitable adient.

Per estudiar l'escenari en el qual Proxima b té aigua a la superfície i una atmosfera, els autors han examinat els climes possibles per mitjà d'un model 3D sofisticat i han explorat una ampla varietat de composicions atmosfèriques i quantitats d'aigua. Troben que l'aigua líquida pot ser present sobre el planeta només en les regions més assolellades, o bé en una àrea en l'hemisferi del planeta que és il·luminat per l'estrella o bé en una banda tropical.

Les observacions futures, per exemple fent servir el telescopi de 39 metres anomenat E-ELT que ESO està construïnt a Xile, permetran noves investigacions sobre Proxima b i sobre la hipotètica existència d'una atmosfera densa i d'aigua. Si aquest fós el cas, seria ben engrescador que l'estrella més propera al Sol tingui també el planeta habitable (potser habitat?) més proper a nosaltres.