News & Press releases

Nombre d'entrades: 114

28
Juliol 2020

Identifiquen forats negres massius que semblaven “amagats” en galàxies nanes


Researchers have found massive black holes in 37 dwarf galaxies and have identified active galactic nuclei not seen until now
Generic picture of a dwarf galaxy
NASA's Goddard Space Flight Center/Jenny Hottle
  • Un estudi dut a terme per investigadores de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), unitat científica de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha estat publicat avui a la revista Astrophysical Journal Letters
  • Les investigadores han trobat forats negres massius en 37 galàxies nanes i identificat nuclis actius de galàxia que havien passat desapercebuts fins a dia d’avui. Aquests nuclis són similars als forats negres llavor que van donar lloc als forats negres supermassius
  • L’estudi és el més ampli realitzat fins a la data en galàxies nanes emprant la tècnica d’espectroscòpia de camp integral
Un projecte de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), unitat científica de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha emprat la tècnica d’espectroscòpia de camp integral (IFU, per les sigles en anglès) per identificar forats negres massius en galàxies nanes. Les investigadores han trobat 37 d’aquests fenòmens, 23 d’ells nous, ja que en altres estudis de les mateixes galàxies no s’havien trobat indicis de la seva presència. És l’estudi més ampli realitzat fins a la data amb aquesta tècnica en galàxies nanes.

L’anàlisi, publicat avui a la revista Astrophysical Journal Letters, constitueix l’estudi més ampli de nuclis actius de galàxia (AGN, per les sigles en anglès) en galàxies nanes a partir de les gairebé 5.000 observacions de galàxies recollides per MaNGA (Mapping Nearby Galaxies at Apache Point Observatory) utilitzant l’espectroscòpia de camp integral.

Un AGN és una regió compacta al centre d’una galàxia que emet energia en la seva regió central, normalment generada a partir d’un forat negre massiu, entre altres elements.

“Gràcies a les observacions amb IFU hem estat capaços de trobar AGNs que semblaven amagats en anteriors estudis”, emfatitza Mar Mezcua, investigadora de l’IEEC a l’ICE-CSIC.

L’altra coautora de l’estudi i investigadora de l’ICE-CSIC, Helena Domínguez Sánchez, apunta que “l’avantatge de la tècnica IFU pel que fa a observacions clàssiques d’espectroscòpia d’escletxa, que proporcionen un espectre per objecte, és que permet obtenir multitud d’espectres, en alguns casos més de mil per galàxia, en diferents regions”. D’aquesta manera, afegeix, “podem estudiar amb molt detall les poblacions estel·lars, el gas i la cinemàtica de tots dos”.

El “ressò de llum” del forat negre ha estat captat per l’espectroscòpia

De les 1.609 galàxies nanes estudiades, les científiques han trobat AGNs en 37 d’elles, de les quals 23 són casos nous que no s’havien identificat fins ara.

“L'espectroscòpia clàssica té la limitació que només detecta la font d’energia dominant”, aclareix Domínguez, de manera que “en galàxies on l’energia provinent de la formació estel·lar domini la seva emissió total, l’AGN quedaria «ocult»”.

Els factors que expliquen la dificultat d’observar aquests nuclis es poden deure a la seva activitat o la seva ubicació. D’una banda, pot ser que l’AGN ja no estigui actiu i que l’espectroscòpia de camp integral detecti la seva última emissió, el “ressò de llum”, generalment molt feble. D’altra banda, l’AGN pot estar actiu, però trobar-se fora del centre de la galàxia. Al mateix temps, pot ser que aquest es trobi actiu i en el centre de la galàxia, si bé l’emissió estel·lar del nucli és més lluminosa que la del nucli actiu, el que complica la seva observació.

“Amb aquesta investigació vam concloure que l’espectroscòpia de camp integral permet identificar l’últim brot d’emissió d’un d’aquests nuclis que ja no està actiu, cosa que no es pot fer amb altres tècniques”, indica Mezcua. A més, els nuclis actius trobats són molt més febles que els coneguts fins ara.

Cercar nuclis actius en galàxies nanes per conèixer els inicis de l'Univers

Aquests nuclis actius podrien albergar les relíquies dels primers forats negres de l’Univers, aquells que no van créixer fins a ser supermassius. I és que la recerca de nuclis actius en galàxies nanes permet ampliar el coneixement sobre els orígens de l’Univers, ja que es considera que són els més semblants a les primeres galàxies.

“Es creu que els forats negres que alberguen els AGNs són molt semblants als forats negres llavor, els primers que es van formar”, assenyala la investigadora. Mezcua afegeix que la comunitat científica considera que, a partir d’aquests forats llavor, “van créixer els forats negres supermassius”, amb una massa un milió de vegades superior a la del Sol.

Enllaços
IEEC
ICE
CSIC​
 
Més informació
Aquesta recerca es presenta en un article titulat “Hidden AGN in dwarf galaxies revealed by MaNGA: light echoes, off-nuclear wanderers, and a new broad-line AGN”, de Mezcua, M. & Domínguez Sánchez, H., que ha estat publicat a la revista Astrophysical Journal Letters, 2020, ApJL, 898, L30, el 28 de Juliol de 2020.
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de més de 20 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.   

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB - Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES - Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE - Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE - Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC està integrat en la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes
Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Ana Montaner Pizà
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat 

Institut de Ciències de l’Espai (ICE - CSIC)
Barcelona, Espanya
Mar Mezcua
Correu electrònic: mezcua@ice.csic.es

Institut de Ciències de l’Espai (ICE - CSIC)
Barcelona, Espanya
Helena Domínguez Sánchez
Correu electrònic: dominguez@ice.csic.es
09
Juliol 2020

Euclid space telescope’s Near-Infrared instrument ready to draw a 3-D map of galaxies of the distant Universe


The Near-Infrared instrument of the Euclid mission ready to be integrated in the telescope
Near Infrared Instrument of Euclid mission
ESA’s Euclid mission to study more than a billion galaxies is a step closer to launch as its two instruments are now built and fully tested, including the complex Near-Infrared Spectrometer and Photometer (NISP) instrument delivered by an international consortium coordinated by France, with partners from Italy, Germany, Spain, Denmark, Norway and the United States.

Once Euclid is launched from French Guiana in 2022, the NISP instrument will feed the world largest near infrared wide field camera put into space and will deliver near-infrared photometry, spectra and redshifts of tens of million distant galaxies providing a detailed description of the 3-dimensional structure of the Universe, and its evolution as function of look back time.

Euclid has a 1.2-metre mirror telescope that is designed to work at both visible and near- infrared wavelengths. It will collect light from distant cosmic objects and feed it into NISP and the second instrument, the VISible instrument (VIS), both working in parallel and observing the exact same regions of the sky at each exposure of the telescope.

Euclid will survey the 3-D distribution of galaxies and dark matter and map the geometry of the Universe with the aim of making accurate measurements of the mysterious Dark Matter and Dark Energy, which make up most of the cosmos. No-one yet knows what Dark Energy is, and Euclid will be the yet most powerful tool for cosmologists and astronomers looking to find out.

Dr Yannick Mellier (Institut d'Astrophysique de Paris, CNRS/Sorbonne Université and CEA/IRFU, Saclay), lead of the 1500-strong Euclid Consortium of which NISP is a part, said “Euclid will revolutionise our knowledge of the Universe by making the most accurate measurements of Dark Matter and Dark Energy, testing whether Einstein's theory of General Relativity requires modification, weighing neutrinos, and exploring the details of how galaxies evolve.”

NISP is composed of several subsystems that were designed, built, and tested by a team of astronomers and engineers from several laboratories of the Euclid Consortium with the help and supports from the Centre National d’Etudes Spatial (CNES, France), the Astronomy and Particle Physics Departments of the Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS, France),the Institute for Research on the Fundamental laws of the Universe (IRFU) Research Division of the Commissariat à l’Energie Atomique (CEA, France), the Agenzia Spaziale Italiana (ASI, Italy), the Istituto Nazionale Astrofisica (INAF, Italy), the Istituto Nazionale di Fisica Nucleare (INFN, Italy), the Deutsches Zentrum für LuftundRaumfahrt (DLR, Germany), the Max-Planck-Institut für Extraterestrische Physik (MPE, Germany), the Max-Plank-Institut für Astronomie (MPIA, Germany), the Ministerio de Economia y Competividad (MINECO, Spain), the Institut de Física d’Altes Energies - The Barcelona Institute of Science and Technology (IFAE-BIST, Spain) and the Institut d’Estudis Espacials de Catalunya - Institut of Space Science (IEEC-ICE-CSIC, Spain), Universidad Politecnica de Cartagena (Spain), the University of Oslo (UiO, Norway), the Norwegian Space Agency (Norway), the Niels Bohr institute (Denmark), the technical University of Denmark (DTU, Denmark), and NASA / JPL (USA).

Thierry Maciaszek (CNES/LAM), NISP instrument project manager, said, "The international NISP team in the Euclid Consortium and industries has made an incredible quasi perfect job to design, develop and test this challenging complex instrument. The delivery of NISP is however not the end of the story for the NISP team. Many major activities have to be completed with NISP at satellite level. We are looking forward to seeing the first light in flight demonstrating the excellent performances of the instrument."

NISP was designed, built and tested under the lead of the Laboratoire d'Astrophysique de Marseille (LAM, France).
The NISP instrument consists of three main assemblies:
  • The NISP Opto-Mechanical Assembly (cooled to 130K) made of:
    • A silicon carbid estructure, developed by LAM, with elements provided by UiO, supporting the different NISP subsystems and interfacing with the Euclid Payload module.
    • The NISP Optical Assembly (built by MPE) made of a Correction Lens and a 3-lens focusing optics.
    • Three near infrared Y, J, and H broad band filters (MPIA) are mounted on a dedicated rotating wheel (IFAE, IEEC, ICE-CSIC & CEA/Irfu).
    • Four near infrared grisms developed by LAM (grism is a grating and a prism used for spectrometry) are mounted on a dedicated rotating wheel (INAF and CEA/Irfu).
    • A calibration Unit having 5 near-infrared LEDs (MPIA).
  • The NISP detector system, composed of:
    • 16 high quality detectors cooled to 95K (NASA/ESA).
    • 16 electronics dedicated to detector controlling (NASA/ESA) o A detector/electronic support structure (LAM).
  • The NISP warm electronic units composed of:
    • The Instrument Control Unit (Universidad Politecnica de Cartagena and Instituto de Astrofísica de Canarias, Spain). The software of the ICU is developed by INAF.
    • The Data Processing Unit managing the detector electronics and performing detectors onboard data processing (ASI, OHB-I, SAB,TEMIS). The software of the DPU has been developed by INAF.
The detector system has been deeply characterized in Europe by the Centre de Physique des Particules de Marseille (CPPM) and the Institut de Physique des 2 Infinis de Lyon (IP2I).
The NISP integration and cold functional / performances tests were performed at LAM in a large cryochamber, in collaboration with all the partners. A complex optical setup has been developed by LAM and Niels Bohr / DTU institutes for the NISP cold performance verification. The NISP ground commanding setups are under INAF/INFN responsibility. The NISP vibration testing were done at the Centre Spatial de Liège (CSL, Belgium).

Dr Anne Ealet, NISP Spectroscopy Instrument Scientist said “NISP will provide the photometry of a billion distant galaxies in 3 photometric bands (Y, J, H) and the spectra of tens of millions distant galaxies using a slitless multi-object spectrograph”. “NISP will reveal the large-scale distribution of galaxies and how cosmic structures formed under the complex combined effects of gravity, dark matter, and dark energy over the last ten billion years” added Dr Knud Jahnke NISP Photometry Instrument Scientist.

The NISP instrument, which is being built by a consortium of nationally funded institutes led by the Laboratoire d'Astrophysique de Marseille (LAM) in France, is dedicated to making distance measurements and near infrared photometry of galaxies. With the VIS instrument, it will allow Euclid’s data to be turned into the largest, most accurate 3D survey of the Universe ever conducted.

Now that the instruments have been delivered to ESA, Thales Alenia Space and Airbus Defense and Space, they will be integrated first with the telescope, and next with the rest of the payload module and the satellite, which will take several months to ensure everything is precisely aligned and electronically communicating.

It has been a long journey getting this far. Euclid was selected for implementation in 2011, having already undergone almost five years of studies. While there is still a lot of hard work and testing ahead, the delivery of the instruments and telescope means that the spacecraft is now really beginning to come together.

Notes to Editors
For more information or to speak to the researchers involved, please contact: NISP technical: Thierry Maciaszek (thierry.maciaszek@lam.fr / thierry.maciaszek@cnes.fr
NISP science: spectroscopy : Anne Ealet (anne.ealet@cppm.fr), Photometry : Knud Jahnke (jahnke@mpia.de)
For information about the Euclid Consortium or the Euclid mission please contact Audrey Le Reun (audrey.le_reun@iap.fr, +33 (0) 173 775 523) or Yannick Mellier (mellier@iap.fr).

Additional material

Websites:
  • European Space Agency main site: http://www.esa.int/esaCP/index.html
  • European Space Agency Euclid site: http://sci.esa.int/science- e/www/area/index.cfm?fareaid=102
  • Euclid Consortium main site: https://www.euclid-ec.org/
  • CNES Space Agency site: https://cnes.fr/en
  • ASI Space Agency site: https://www.asi.it
  • DLR Space Agency site: https://www.dlr.de/EN/Home/home_node.html NASA Space Agency site: https://www.nasa.gov
  • INAF site: http://www.inaf.it/it
  • INFN site: https://www.infn.it
  • CEA/Irfu site: http://irfu.cea.fr
  • CNRS site: https://www.cnrs.fr
  • CPPM site: https://www.cppm.in2p3.fr/web/en/index.html DTU site: https://www.dtu.dk/english
  • Institut de Física d'Altes Energies: https://www.ifae.es
  • Institut d'Estudis Espacials de Catalunya: https://www.ieec.cat
  • Institute of Space Sciences, IEEC-CSIC site: https://www.ice.csic.es
  • IP2I site: https://www.ip2i.in2p3.fr/?lang=en
  • Instituto de Astrofisica de Canarias site: https://www.iac.es/en
  • JPL site: https://jpl.nasa.gov
  • LAM site: https://www.lam.fr/?lang=en
  • MINECO site: https://mineco.gob.es
  • MPE site: http://www.mpe.mpg.de/main
  • MPIA website: http://www.mpia.de/en
  • Niels Bohr site: https://nbi.ku.dk
  • Norwegian Space Agency site: https://www.romsenter.no
  • Universidad Politecnica de Cartagena site: https://upct.es
  • University of Oslo site: https://www.uio.no/english/
22
Juny 2020

Software engineer for space and ground-based instrument control applications


The Institute of Space Sciences (ICE) is looking for a Software engineer for space and ground-based instrument control applications.
The Institute of Space Sciences (ICE) is looking for a Software engineer for space and ground-based instrument control applications to beef up the engineering department.

ICE is participating in different space missions and experiments (i.e., ARIEL, LISA, CTA, CARMENES, SKA, and Nanosats) and there is a significant contribution and leadership focused on software developments on most of them (LISA, CTA, ARIEL, CARMENES). See the ICE web page for more details (http://www.ice.csic.es/en/content/96/capacities).

The software engineer will contribute to different space missions (LISA, ARIEL) and ground experiments (CTA, CARMENES, SKA) at the level of a senior developer. He/she will participate in the definition and deployment of the system engineering practices and will contribute to the high-level design and development of software modules.

The appointed engineer will participate as a senior developer in all the aforementioned projects and will carry out different kind of tasks according to the development phase of the project:
  • He/she will be the supervisor of software developers for those projects running development or prototyping/TDA phase (CTA, Nanosats, SKA-PAF).
  • He/she will coordinate the software engineering practices at the systems engineering level (documentation, development cycle, configuration control, etc.) for all projects.
  • He/she will participate in mission and experiment meetings (internal and external to ICE) and eventually lead tasks in the mentioned projects and at the Consortium level.
  • He/she will identify new funding opportunities and collaborate in the preparation of proposals to respond to EU, ESA, national funding calls.
  • He/she will contribute to fostering the participation of institute researchers in the construction of new space missions and experiments. The contract will be for a period of 2 years. Candidates with BSc or MSc degree in computer science will be considered. The candidate should have a good background and experience in programming with the following programming languages and operating systems: C/C++, Python, Java, RTEMS. He/she should have experience in software engineering management, in developing under Linux and with the software development life cycle: requirements, design, implementation, documentation, and testing. Knowledge of basic positional astronomy and astronomical instrumentation will be valued. Candidates should possess English language skills.

Selection process:
The selection process, according to the number of applicants, will consist of curricular pre-selection and interviews.
Applications (including CV and letter of interest) should be forwarded to:
Ms. Noemí Cortés (Assistant to the Director)
Email: cortes@ice.csic.es
Subject: Software engineer for space and ground-based instrument control applications
17
Juny 2020

El púlsar més jove mai trobat podria ajudar a entendre les explosions més intenses de l'univers


Youngest baby pulsar ever found could help understand the most powerful explosions in the Universe
Il·lustració d'un magnetar
Credit: ESA.
  • Científics de l'IEEC a l'ICE (CSIC) han liderat un estudi que ha descobert un púlsar nadó, l'objecte més jove d'aquest tipus mai trobat.
  • El púlsar es troba situat a 15,000 anys llum i conté restes d'una antiga estrella massiva. També és un magnetar, el camp magnètic del qual és mil bilions de vegades més fort que el de la Terra.
  • El descobriment confirma la idea que els púlsars que es troben a la Via Làctia són majoritàriament magnetars.
  • El nadó púlsar també podria ajudar a explicar l'origen de les explosions més potents de l'univers.
Un equip de científics de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) ha liderat el descobriment d'un púlsar[1] poc després del seu naixement. Situat a uns 15 000 anys llum, dins de la Via Làctia, es tracta del púlsar més jove trobat fins ara. Consisteix en els romanents d'una antiga estrella massiva i és també un magnetar amb un camp magnètic mil bilions de vegades més potent que el de la Terra. La troballa ha estat possible gràcies a les observacions del telescopi de raigs X XMM-Newton, de l'Agència Espacial Europea (ESA), els satèl·lits Swift i NuSTAR de la NASA, i el Sardinia Radio Telescope (Itàlia).

El púlsar nadó, que ha estat batejat amb el nom de Swift J1818.0-1607, va ser observat per primera vegada per l'observatori Swift de la NASA al març. El que ara han captat els instruments de l'XMM-Newton és una explosió procedent del púlsar. Aquestes explosions sovint venen precedides d'esclats més petits.

Swift J1818.0-1607 no només és el més jove dels 3000 púlsars que es coneixen a la nostra galàxia, sinó que a més pertany a una estranya categoria d’objectes còsmics amb els camps magnètics més potents de l'univers: els magnetars.

El magnetar descobert té més propietats que el fan especial. És un dels objectes en rotació més ràpids mai observats, ja que és capaç de girar una vegada cada 1,36 segons, tot i contenir la massa de dos Sols i tenir un diàmetre de només 25 quilòmetres. Swift J1818.0-1607 ha demostrat, a més, que és un dels pocs magnetars que emet també ones de ràdio.

Objectes no tan poc comuns
«Els magnetars són objectes fascinants i aquest nadó sembla especialment intrigant per les seves característiques extremes. El fet que pugui observar-se tant en ones de ràdio com en raigs X ens ofereix una pista clau per resoldre l'actual debat científic sobre la naturalesa d'un tipus específic de resta estel·lar: els púlsars», comenta la investigadora de l'IEEC a l’ICE (CSIC) Nanda Rea, que ha liderat les observacions de l'ESA i de la NASA.

Fins ara es creia que els púlsars magnetitzats eren poc comuns en l'univers, amb només uns 30 detectats fins a la data. Els científics havien assumit que aquests objectes eren diferents d'altres tipus de púlsars que es mostren en forma de potents emissions de ràdio. Però els investigadors que treballen amb raigs X porten temps sospitant que els magnetars són molt més comuns del que es creu. Ara aquesta troballa podria confirmar la teoria que els púlsars descoberts en la Via Làctia són magnetars en la seva major part.

«El fet que aquest magnetar es formés recentment, fa uns 240 anys, indica que aquesta idea està ben fundada», explica la també investigadora de l'IEEC a l'ICE (CSIC) Alice Borghese, una altra de les autores d'aquest treball. «En l’última década s'han descobert un gran nombre de magnetars, duplicant la població de magnetars coneguts. És com si aquests objectes volessin sota el radar quan estan latents i només es decobrissin quan desperten, com demostra aquest magnetar nadó, que s'ha mostrat molt menys lluminós abans de la gran explosió que va portar al seu descobriment», aclareix Borghese.

Esdeveniments transitoris
Alguns exemples d'esdeveniments transitoris són les explosions de raigs gamma, les explosions superlluminoses de supernova i els esclats ràpids d'ones de ràdio. Aquests energètics esdeveniments estan potencialment lligats a la formació i l'existència d'objectes joves fortament magnetitzats, com el descobert ara per aquest equip d'astrònoms.

«Els magnetars són ja de per si interessants, però a més són importants a una escala més àmplia, ja que podrien exercir un paper clau en els esdeveniments transitoris que veiem en l'univers. Els científics creuen que aquests esdeveniments estan connectats d'alguna manera amb els magnetars durant el seu naixement o en les primeres fases de la seva vida», explica Francesco Coti Zelati, un altre dels científics de l'IEEC a l'ICE (CSIC) que ha participat en el descobriment.

Segons els científics, troballes com aquesta aporten llum a la comprensió del contingut estel·lar de la Via Làctia i revelen la complexitat dels fenòmens que ocorren en tot l'univers.

«Tot el grup de l'ICE ha contribuït a aquesta gran troballa i seguim estudiant els púlsars, monstres magnètics i gravitacionals que ens sorprenen cada dia», ha conclòs Rea.

Nota
[1] Els púlsars es troben entre els objectes més inusuals de l'univers. Es formen a la fi de la vida de les estrelles massives mitjançant violentes explosions de supernova. Aquests esdeveniments extrems deixen restes estel·lars també extremes: romanents calents, densos i magnetitzats que emeten radiacions de forma impredictible, llençant a l'espai enèrgics raigs X i gamma en períodes de temps que comprenen des de mil·lisegons fins a anys.

Enllaços
- IEEC
- ICE

Més informació
Aquesta recerca es presenta en un article titulat «A very young radio-loud magnetar», de P. Esposito et al., que apareixerà a la revista Astrophysical Journal Letters el 17 de juny del 2020.
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de més de 20 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.   

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB - Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES - Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE - Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE - Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC està integrat en la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes
Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya

Rosa Rodríguez Gasén
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat 

Autor Principal a l’IEEC
Barcelona, Espanya

Nanda Rea
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC)
Correu electrònic: rea@ice.csic.es

Oficina de Comunicació del CSIC
Madrid, Espanya

Alda Ólafsson
Correu electrònic: alda.olafsson@csic.es 

Nota de premsa el·laborada per l'Oficina de Comunicació de l'IEEC amb la col·laboració de Science Wave.


 
16
Juny 2020

Responsable de Comunicación del ICE


Puesto de trabajo: Responsable de Comunicación del ICE
Se ofrece un puesto de trabajo a tiempo completo como “Responsable de Comunicación” del Instituto de Ciencias del Espacio. El puesto será inicialmente por un año, con renovación pendiente de disponibilidad de fondos y del desempeño de la labor.

Titulación requerida: Grado en física o astronomía, periodismo, o diseñadores gráficos. En todos los casos se valorará la experiencia en trabajos de comunicación relacionados con física y astrofísica, siendo un requisito imprescindible el dominio de inglés.

Trabajos a realizar:
  • Elaboración y ejecución inicial del Plan de Comunicación y Divulgación.
  • Coordinación con las Oficinas de Comunicación del CSIC y del IEEC.
  • Diseño, elaboración y distribución de materiales de comunicación y periodístico (vídeos cortos, notas de prensa, etc.).
  • Elaboración de material gráfico para informes internos.
  • Mantenimiento de cuentas en medios sociales (twitter, youtube).
  • Elaboración de material gráfico para divulgación.
  • Presentación del instituto en foros diversos (congresos de astrofísica y astronomía profesionales y amateurs, ferias industriales, foros de política científica, eventos de divulgación científica), así como en medios periodísticos de radio, televisión y escritos.
  • Colaboración con los científicos del instituto para la elaboración de material gráfico. 
Los interesados deben enviar su CV a cortes@ice.csic.es indicando 'Outreach officer' en el asunto.

La posición está abierta y se valorarán los curriculum recibidos hasta cubrir la plaza, en el marco de los trámites legales del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Salario: en la escala de titulados superiores (Grupo 1 de convenio) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

 
16
Juny 2020

Tècnic en gestió de projectes i suport a la gerència


El ICE-IEEC necessita cobrir una plaça de tècnic superior en gestió de projectes i suport a Gerència.

El ICE-IEEC necessita cobrir una plaça de tècnic superior en gestió de projectes i suport a Gerència.
 
CARACTERISTIQUES DEL CONTRACTE:
- Contracte d’obra i servei amb una duració determinada.
- Jornada reduïda 25 hores/setmana 

IMPRESCINDIBLE:
- Llicenciatura en Econòmiques o similar
- Alt nivell d’angles 

FUNCIONS A DESENVOLUPAR:
 
- Controlar el cicle complet de gestió de subvencions i de col·laboracions amb institucions publiques o privades d’àmbit autonòmic, estatal i europeu 
- Recerca de finançament pels projectes de l’organització. 
- Realització del seguiment de la despesa executada. 
- Preparació i presentació de memòries de justificacions econòmiques 
- Preparació d’al·legacions i resposta als requeriments de subsanació. 
- Preparació d’auditories de tancament dels projectes. 
- Altres funcions de suport a la Gerència que li siguin encomanades. 


Les persones interessades envieu el currículum a: gerència.ice@csic.es
 
09
Juny 2020

IV Science and Enginnering Prize of Fundació Banc Sabadell for Nanda Rea


IV Science and Enginnering Prize of Fundació Banc Sabadell for Nanda Rea
Dra. Nanda Rea
The Fundació Banc Sabadell grants the prize Sciences and Enginnering 2020, the fourth edition, to Nanda Rea, researcher of ICE. 
04
Juny 2020

With deep regret, we inform of the untimely loss of our friend & colleague Lluis Gesa


Lluís has been involved in essentially all large projects of ICE and IEEC
Lluís Gesa at laboratory
With deep regret, we inform of the untimely loss of our friend & colleague Lluis Gesa
Lluís has been involved in essentially all large projects of the Institute of Space Sciences and Institut d'Estudis Espacials de Catalunya in the last decade, and he will be missed as much for his kind character as well as for his expertise.
04
Maig 2020

Avui comença la Reunió d'Euclid 2020 de forma remota


Today begins the first on-line meeting of Euclid, the face-to-face meeting was cancelled
Euclid Meewting 2020 on-line
A causa de la COVID-19, la reunió cara a cara d'Euclid 2020 s'ha cancel·lat, però al voltant de 500 persones estan participant des de casa. Cinc sessions plenàries i 17 sessions paral·leles s'uneixen durant aquests dies als investigadors d'Euclid. No tenim el sol de Sitges (Barcelona, Catalunya), però tenim l'escalfor de 500 científics entusiastes de tot el món.
22
Abril 2020

First release of the PAZ polarimetric radio occultation data for precipitation characterization


First release of the PAZ polarimetric radio occultation data for precipitation characterization
Artist's view of the PAZ spacecraft
Hisdesat
  • The GPS polarimetric data obtained aboard the PAZ satellite have started dissemination
  • The data are suitable to study atmospheric precipitation from a different perspective
  • The 1st User Workshop takes place ‘on-line’ with more than 50 participants from three continents
A team of researchers from the Institute for Space Studies of Catalonia (IEEC) and Spanish Research Council (ICE, CSIC) has released the data obtained by the experiment with GPS signals on board the Spanish Earth observation satellite PAZ, launched in February 2018. These data sets are the only GPS signals acquired at two polarizations from a spaceborne satellite, a new technique called polarimetric radio occultations (PRO). The researchers had previously confirmed that the recorded polarimetric signals are sensitive to heavy rainfall and other hydrometeors, hypothesis tested in the GPS experiment aboard PAZ.

The Radio Occultation is a technique to observe the atmosphere of a planet using two elements: one that transmits radio or microwave signals (the GPS satellites in this case) and another element that receives them (in this case a device installed aboard the PAZ satellite). The peculiarity of this technique is that, if the transistor and receiver elements are joined in a straight line, it crosses the Earth, that is, the elements are hidden by the Earth. Despite this, the signal continues to be received because the GPS beam bends. The bending of the rays can be measured and related to the vertical structure of the atmosphere. As a result, vertical profiles of temperature, pressure and moist are typically inferred from the GPS radio occultation data.

The novelty of the Radio Occultation and Heavy Precipitation experiment aboard PAZ (ROHP-PAZ) is its capability to quantify the effects suffered by the signals induced by large rain droplets (intense rain) and frozen particles (cloud ice, snow, graupel…). These features are captured through the vertical and horizontal components of the GPS signal, what is called ‘polarimetric observations’, measured for the first time from Space.  The other spaceborne sensors measuring rain and cloud ice look the rainy scenarios from above, in the form of vertical ‘slices’, while the polarimetric radio occultation technique provides horizontal ‘slices’ of the precipitation at reasonable vertical intervals, a side-look that complements the rest of measurements. It is also the only one that can jointly sense precipitation and its thermodynamic properties, important pieces of information to understand the conditions underlying intense precipitation.

After a process of accurate calibration of the data, today the sets are being made publicly available.  The set will be regularly expanded as the PAZ satellite continues its data acquistion, at a rate of approximately new 200 vertical profiles every day.  “Opening the data to other researchers is a major milestone of our activity: it is the only way our research can be verified and new ideas can be tested by other researchers” explains Dr. Estel Cardellach, principal investigator of the experiment. “We are positive the polarimetric radio occultations have potential to contribute to a broad range of geophysical applications, but we cannot do it all by ourselves: scientists working on meteorology, weather forecast or climate have the expertise to generate new uses of these signals, so they need access to the sets”, adds the IEEC/CSIC researcher.
 
Involving other research communities
To celebrate the data release, and to boost the use of these data sets among the meteorology, weather forecast, climate and remote sensing research communities, the first ‘ROHP-PAZ Users Workshop’ is taking place on April 23, 2020. Because of the coronavirus emergency, its format was changed to become a fully on-line event. “Over 50 scientists from Europe, America and Asia have registered to the meeting, coming from different scientific backgrounds” reports Dr. Ramon Padullés,  ROHP-PAZ researcher at IEEC/CSIC. “The interest towards this new technique is increasing, and we hope the on-line workshop will boost new collaborations and science return”.   One of the key questions to be discussed in the meeting is how to use this new type of data to improve the weather forecast and the climate projections, as currently both of them have limited capabilities to conclude about extreme precipitation events. The workshop is organized together with researchers at NASA/Jet Propulsion Laboratory (JPL), who also participated in the calibration phase of the mission and who plan to release their own ROHP-PAZ data sets later this year.

The ROHP-PAZ experiment is an experiment funded by the Spanish Ministry of Science and Innovation, and led by the ICE, CSIC/IEEC. In addition to NASA/JPL, the experiment is possible through collaborations with the PAZ satellite owner, operator and exploiter, Hisdesat, the North-American National Oceanics and Atmospheric Administration (NOAA) and the University Corporation for Atmospheric Research (UCAR).
 
Information and data access
The ROHP-PAZ web site contains outreach information as well as access to the data: https://paz.ice.csic.es/
Institute of Space Sciences (IEEC-CSIC)

Campus UAB, Carrer de Can Magrans, s/n
08193 Barcelona.
Phone: +34 93 737 9788
Email: ice@ice.csic.es
Website developed with RhinOS

Segueix-nos


An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas

An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya

Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya