News & Press releases

Nombre d'entrades: 120

05
Maig 2021

L'ICE inicia un Projecte finançat pel Consell Europeu de Recerca: ERC IMAGINE


ICE initiates a project funded by the European Research Council: ERC IMAGINE
ICE researcher Daniele Viganò
L'any passat el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va obtenir set de les beques ERC Starting Grants que lliura anualment el Consell de Recerca Europeu (ERC). Aquests projectes estan inclosos en el pilar de Ciència Excel·lent del programa Horizon 2020 de la Unió Europea (UE).

Daniele Viganò, investigador de l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC), va rebre una beca ERC Starting Grant per al projecte IMAGINE, que estudiarà camps magnètics en exoplanetes. El projecte va començar oficialment dissabte passat, dia 1 de maig.

Aquest projecte que està en marxa "se centra en els camps magnètics com a factor clau per a l'habitabilitat dels planetes rocosos, coma la Terra, i com a missatgers de la composició interna i dinàmica dels exoplanetes en general", explica el científic Daniele Viganò.

"Combinant una formulació nova, estudis d’emissió d'ones de ràdio detectables i tècniques numèriques avançades adaptades d’un escenari on l'estrella de neutrons està magnetitzada, IMAGINE predirà els valors de camp magnètic per a diferents exoplanetes, comparant les propietats observables associades dels gegants gasosos i contribuirà a identificar els millors candidats a mons rocosos en funció de la seva habitabilitat ", conclou l'investigador Viganò.

Pots saber més aquí.
07
Abril 2021

Llum verda a HydroGNSS, la segona missió Scout de l'Agència Espacial Europea


Greenlight to HydroGNSS, ESA’s second Scout mission
Artist's impression of HydroGNSS satellite in orbit. (Credit: SSTL)
Credit: SSTL
  • Investigadors del Grup d'Observació de la Terra a l'Institut de Ciències de l'Espai participen en el consorci d’aquesta missió
  • La missió HydroGNSS, liderada per la companyia Surrey Satellite Technology, mesurarà variables climàtiques hidrològiques essencials
Un grup d’investigadors de l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) participa en la missió HydroGNSS, la segona missió Scout de l'Agència Espacial Europea (ESA). Aquestes missions són una nova iniciativa del Programa FutureEO d'Observació de la Terra de l'ESA i el seu objectiu és demostrar la capacitat dels satèl·lits petits per desenvolupar ciència amb valor afegit. Després de la selecció de la primera missió del satèl·lit Scout el desembre passat, l’ESA ha aprovat les negociacions per al desenvolupament d'una segona missió, anomenada HydroGNSS.

La missió, liderada per la companyia britànica Surrey Satellite Technology Ltd, s’encarregarà de mesurar variables climàtiques hidrològiques clau, com ara la humitat de terra, l’estat de congelació o descongelació del permafrost, inundacions i aiguamolls, així com la biomassa aèria. Aquestes variables ajuden els científics a comprendre el canvi climàtic i contribueixen a l'elaboració de models meteorològics, al cartografiat ecològic, la planificació agrícola i la preparació davant possibles inundacions.

Per mesurar aquestes variables, l'equip científic farà servir una tècnica anomenada reflectometria GNSS (Sistema Global de Navegació per Satèl·lit, per les seves sigles en anglès). Els investigadors del Grup d'Observació de la Terra de l’Institut de Ciències de l'Espai, amb més de 20 anys d'experiència en aquesta tècnica, estan involucrats en HydroGNSS com a part del consorci de la missió. També formen part del consorci equips de la Universitat de Roma La Sapienza, la Universitat de Roma Tor Vergata i l'Institut de Física Aplicada (IFAC) del Consell Nacional d'Investigació (CNR) a Itàlia; l'Institut Meteorològic Finlandès (FMI); i la Universitat de Nottingham i el Centre d'Oceanografia Nacional (NOC) al Regne Unit.

“Aquesta missió presenta diverses novetats respecte a altres missions amb reflectometria”, explica la Dra. Estel Cardellach, investigadora de l'ICE-CSIC i membre del consorci. “Per primera vegada, els senyals es rebran amb dues polaritzacions diferents i es rebran grans quantitats de dades a alta freqüència de mostreig de forma gairebé contínua per desenvolupar nova ciència i productes millorats".

L’objectiu de les missions Scout de l’ESA és demostrar que els petits satèl·lits amb un pressupost de menys de 30 milions d’euros en un pla a tres anys poden jugar un paper important en l’observació de la Terra i ampliar-se per a futures missions. L’escalabilitat és un aspecte important d’aquesta missió, com va assenyalar l'investigador Weiqiang Li, membre d’aquest grup de recerca a l'Institut de Ciències de l'Espai: "El concepte darrere d'HydroGNSS és extensible a constel·lacions de més satèl·lits, el que suposaria una manera efectiva i sostenible de densificar mesuraments de variables climàtiques essencials”.

Implicacions en el futur
HydroGNSS obre el camí a una futura constel·lació de satèl·lits assequible que pugui realitzar mesuraments amb una resolució espai-temporal a la qual els satèl·lits tradicionals de teledetecció no hi poden accedir. Aquesta missió ofereix la capacitat de supervisar fenòmens molt dinàmics i ajuda a omplir els buits en el monitoratge dels signes vitals de la Terra en el futur.

Més informació
Consulta les notes de premsa de l’Agència Espacial Europea i de Surrey Satellite Technology.
Les imatges es poden descarregar a la nota de premsa de SSTL.
Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=30pemNtyBVA&t=1s
 
Contacte
Oficina de Comunicació de l’ICE
Bellaterra, España
Paula Talero & Alba Calejero
Correu electrònic: outreach@ice.csic.es
 
Investigadors principals de l’ICE
Bellaterra, España
Estel Cardellach: estel@ice.csic.es
Weiqiang Li: weiqiang@ice.csic.es
22
Març 2021

L'ICE participa en el major catàleg de classificació morfològica de galàxies fins a dia d’avui


ICE researcher participates in the largest catalogue of galaxy morphological classification to date
Imatges originals (panells a l'esquerra) d'una galàxia espiral (a dalt) i una galàxia el·líptica (a baix) i les seves versions degradades, utilitzades per a entrenar la xarxa neuronal convolucional. (Imatge: J. Vega-Ferrero et al.)
  • La investigadora de l'ICE Helena Domínguez Sánchez és la segona autora d’una classificació morfològica que inclou 27 milions de galàxies.
  • En aquesta investigació s’ha fet servir intel·ligència artificial; en concret, un algorisme d’aprenentatge automàtic (machine learning) amb una precisió fins al 97% per classificar les galàxies, fins i tot les més febles i llunyanes.
Una investigació liderada pel departament de Física i Astronomia de la Universitat de Pennsylvania i l’Institut de Física de Cantàbria (UC-CSIC) ha produït el major catàleg de classificació morfològica de galàxies fins a dia d’avui, que inclou 27 milions de galàxies. La investigadora de l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) Helena Domínguez és la segona autora d’aquest catàleg, publicat recentment a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (MNRAS).

Els investigadors han utilitzat les dades del Cartografiat d’Energia Fosca (Dark Energy Survey, DES) -que va catalogar centenars de milions de galàxies distants durant sis anys- i un algorisme d'aprenentatge automàtic amb una precisió fins al 97% per aprendre a classificar les galàxies en dos tipus de morfologies, fins i tot les galàxies més dèbils i llunyanes.

La morfologia de les galàxies està molt relacionada amb el tipus d’estels que les componen i els seus mecanismes de formació. Principalment, aquest catàleg classifica les galàxies en dos tipus de morfologies: galàxies espirals, que tenen un disc giratori on neixen noves estels; i el·líptiques, que són les galàxies més massives de l’Univers, compostes d’estels antics que realitzen moviments aleatoris.

Tot i que resulta fàcil distingir aquests dos tipus de galàxies a simple vista, hi ha dos problemes importants: d'una banda, l’elevat nombre de galàxies per classificar, que va fer necessari realitzar classificacions automatitzades; i, d'altra banda, el fet que les galàxies situades a major distància semblen més febles i més petites, així que les imatges recollides solien tenir molt soroll.

L’equip científic ha degradat les imatges d’alta qualitat de les galàxies locals fins a obtenir l’aparença que tindrien si estiguessin més distants i han introduït les etiquetes correctes per entrenar una xarxa neuronal convolucional. D’aquesta manera, ha estat possible aprendre a classificar fins i tot els exemples més difícils. L’estudi assenyala que l’algorisme utilitzat pot encertar la morfologia de les galàxies fins al 97% de les vegades, independentment del nivell de soroll i la resolució espacial de les imatges.

Aquest treball demostra que les màquines poden recuperar imatges que l’ull humà no pot captar i que tenen capacitat per distingir els senyals útils del soroll quan s’entrenen amb les etiquetes correctes. Per tant, poden classificar de manera fiable imatges de galàxies més febles.

L’ús de xarxes neuronals convolucionals és extremadament exitós per analitzar i classificar imatges de galàxies. Aquest tipus de xarxes neuronals són un algoristme d’aprenentatge automàtic (deep learning) que pot rebre una imatge d'entrada i assignar-li una etiqueta a diferents aspectes d’aquesta imatge i diferenciar-los entre si.
 
Implicacions futures
 
Amb aquest mètode automatitzat, ha estat possible assignar una classificació a 27 milions de galàxies i elaborar el catàleg morfològic de galàxies publicat fins a dia d’avui.
 
Algunes de les galàxies incloses en el catàleg es troben a una distància de fins a 8 giga-anys (Ga), és a dir, 8 000 milions d'anys. Aquest catàleg permet obtenir una visió aproximada de com eren les galàxies quan l’Univers tenia la meitat de la seva edat actual, estudiar com han canviat les galàxies durant els últims 8 Ga i observar com aquests canvis estructurals estan relacionats amb els camins evolutius de les galàxies.
 
El fet que les màquines puguin aprendre a reconèixer patrons en dades amb soroll i difícils d’interpretar pot tenir aplicacions directes en altres camps, com la seguretat (per exemple, reconeixement facial), la indústria del reconeixement d’imatges, diagnòstics clínics o el canvi climàtic.
 
Més informació
Aquesta informació es presenta en el article: “Pushing automated morphological classifications to their limits withthe Dark Energy Survey”, publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (MNRAS).

Contactes

Oficina de Comunicació de l’ICE
Bellaterra, Spain
Paula Talero & Alba Calejero
Correu electrònic: outreach@ice.csic.es
 
Autora Principal al Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC)
Bellaterra, Spain
Helena Domínguez Sánchez (ICE, CSIC): dominguez@ice.csic.es
12
Març 2021

Les dones de l'ICE es reuniran en un esdeveniment en línia per conèixer millor la feina de les investigadores


International Women's Day online talks
Female staff at ICE.
Aquest 8 de març, des de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) ens sumem a la celebració del Dia Internacional de la Dona.

Per això, hem planejat un esdeveniment en línia per a totes les dones que treballen a l'ICE aquest divendres 12 de març. Les investigadores i les dones del personal d'administració i de comunicació ens reunirem de manera online per crear un espai de debat, en el qual les dones del personal no investigador coneguem amb més detall el treball de les científiques que treballen al nostre centre. El nostre objectiu és poder apropar-nos les unes a les altres i estar més en sintonia.

D'aquesta manera, pretenem donar visibilitat a les científiques de l'ICE a nivell intern i fomentar la sororitat.

L'esdeveniment es podrà veure a posteriori al canal de YouTube de l'ICE.
05
Març 2021

Descobert un exoplaneta proper, rocós i calent


ICE researchers have contributed to the discovery within the CARMENES Consortium
​Artistic impression of the surface of the newly discovered hot super-Earth Gliese 486b
RenderArea
  • La superfície d'aquest exoplaneta súper-Terra podria mostrar un paisatge calent i sec esquitxat de brillants rius de lava.
  • Descobert en el nostre veïnat còsmic, l'exoplaneta promet ser un candidat adequat per posar a prova els models de les atmosferes dels planetes rocosos.
  • Dins el Consorci CARMENES, membres de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) han contribuït a la troballa, com a part d'un equip internacional liderat per l'Institut Max Planck d'Astronomia (MPIA).
Astrònoms del Consorci CARMENES han publicat un nou estudi en el qual s'informa de la descoberta d'una súper-Terra rocosa i calenta que orbita l’estel proper nan vermell Gliese 486. Tot i que el planeta –anomenat Gliese 486 b– orbita a prop de la seva estrella mare, possiblement hagi conservat part de la seva atmosfera original. Això converteix a Gliese 486 b en un candidat idoni perquè els astrònoms acceptin el repte d'examinar la seva atmosfera i el seu interior amb la propera generació de telescopis espacials i terrestres. Els resultats es publiquen avui, 5 de març del 2021, a la revista Science.

Diversos investigadors de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) han contribuït a l'estudi, liderat per Trifon Trifonov, investigador de l'Institut Max Planck d'Astronomia (MPIA) a Heidelberg . «Des del primer moment ens vam adonar que aquest planeta és una joia: orbita al voltant d'una estrella brillant propera i passa per davant d'ella des del nostre punt de vista, aquí a la Terra. Hem posat tot el nostre esforç a determinar amb precisió les seves propietats i ens estem preparant per a una major caracterització. Aquest planeta pot convertir-se en un esglaó per entendre l'estructura i l'evolució de les atmosferes dels exoplanetes», afirma Juan Carlos Morales, un dels autors de l'ICE i investigador a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Amb el sorgiment de, cada vegada més freqüentment, descobriments d'exoplanetes, els astrònoms han combinat diverses tècniques d'observació per determinar-ne masses, mides i fins i tot densitats planetàries, el que els permet estimar-ne la seva composició interna. El següent objectiu –caracteritzar completament els exoplanetes similars a la Terra mitjançant l'estudi de les seves atmosferes– és molt més difícil.

En el cas concret dels planetes rocosos com la Terra, qualsevol atmosfera d'aquest tipus només consisteix en una fina capa, si és que existeix. Per això, molts dels models atmosfèrics actuals dels planetes rocosos segueixen sense poder provar-se. A una distància de només 26 anys llum, els científics del Consorci CARMENES creuen que el planeta rocós acabat de descobrir compleix perfectament amb certes especificacions que permetran a la pròxima generació d'observatoris estudiar-los. «La proximitat d'aquest exoplaneta és emocionant perquè serà possible estudiar-lo en més detall amb els propers telescopis potents», explica Trifonov, científic planetari i autor principal de l'article que recull aquest descobriment. I afegeix: «Els resultats ens ajudaran a entendre fins a quin punt els planetes rocosos poden mantenir les seves atmosferes, de què estan fetes i com influeixen en la distribució d'energia en els planetes».

Per obtenir els seus resultats, els científics han utilitzat tant la fotometria de trànsit com la espectroscòpia de velocitat radial. Després que la primera detecció del senyal es dugués a terme mitjançant espectroscòpia amb l'instrument CARMENES (Calar Alt high-Resolution search for M dwarfs with Exoearths with Near-infrared and optical Echèlle Spectrographs), es va posar al telescopi Joan Oró (TJO) de l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM-IEEC) a cercar trànsits. Abans, però, que les observacions del TJO poguessin completar-se, l'estrella va ser observada per la missió d'exoplanetes de la NASA TESS (Transiting Exoplanet Survey Satellite) i es va descobrir que el planeta transitava, convertint-se en el primer cas en el qual TESS es va utilitzar per «fer un seguiment» d'un descobriment realitzat des de terra.

Gliese 486 b té una massa 2,8 vegades superior a la del nostre planeta. També és un 30 % més gran que la Terra. Els astrònoms han determinat que la composició de l'exoplaneta sembla similar a la de Venus i la Terra, incloent-hi el fet de tenir un nucli metàl·lic. Qualsevol que es trobés a Gliese 486 b, sentiria una atracció gravitatòria un 70 % més forta que la que experimentem en el nostre món.

Gliese 486 b gira al voltant de la seva estrella amfitriona en una trajectòria circular en 1,5 dies i a una distància de 2,5 milions de quilòmetres. Una rotació comporta aquest mateix temps, de manera que un costat sempre està orientat cap a l'estrella. Encara que la seva estrella mare és molt més feble i freda que el Sol, la irradiació és tan intensa que la superfície de la planeta s'escalfa al menys fins als 430 ºC. Des d'aquesta perspectiva, la superfície de Gliese 486 b probablement s'assembla més a Venus que a la Terra, amb un paisatge calent i sec esquitxat de rius de lava brillants. No obstant això, a diferència de Venus, Gliese 486 b possiblement només tingui una tènue atmosfera, si és que en té. Els càlculs dels models poden ser consistents amb els dos escenaris ja que la irradiació estel·lar tendeix a evaporar les atmosferes. Al mateix temps, la gravetat del planeta ajuda a retenir-la. Resulta difícil calcular l'equilibri d'aquestes contribucions.

Les futures mesures que l'equip de CARMENES té en ment aprofiten el fet que Gliese 486 b creua la superfície de la seva estrella amfitriona des del nostre punt de vista. Quan això passa, una petita fracció de la llum estel·lar travessa la fina capa atmosfèrica abans d'arribar a la Terra. Els diversos compostos atmosfèrics absorbeixen la llum en longituds d'ona específiques, deixant la seva empremta en el senyal. Mitjançant l'ús d'espectrògrafs, els astrònoms busquen aquestes empremtes per deduir la composició i la dinàmica atmosfèrica. Aquest mètode també es coneix com espectroscòpia de trànsit.

Està previst realitzar una segona mesura espectroscòpica, anomenada espectroscòpia d'emissió, durant les fases «lunars» de Gliese 486 b, quan parts de l'hemisferi il·luminat es fan visibles fins que el planeta passa per darrere de l'estrella. L'espectre conté informació sobre la brillant i calenta superfície planetària.

«Estem desitjant veure aquestes observacions de seguiment i el que ens diran sobre aquest apassionant exoplaneta», afirma l'investigador de l'ICE i coautor de l'estudi Ignasi Ribas. «Podrien aparèixer noves notícies una vegada que estiguin disponibles telescopis com l'espacial James Webb i els terrestres Extremely Large Telescopes», afegeix.

Observatoris i Instruments
El Consorci del Projecte CARMENES està format per onze institucions de recerca d'Espanya i Alemanya. El seu objectiu és monitoritzar uns 350 estels nans vermells a la recerca de signes de planetes de baixa massa utilitzant l'instrument CARMENES, muntat en el telescopi de 3,5 m de Calar Alto (Espanya). L'instrument és un espectrògraf d'alta resolució en l'infraroig proper i òptic operat per l'Observatorio Astronómico de Calar Alto (Espanya).

Aquest estudi inclou mesures espectroscòpiques addicionals per inferir la massa de Gliese 486 b. Els científics van obtenir observacions amb l'instrument MAROON-X en el telescopi Gemini North de 8,1 m (EUA) i van recuperar dades d'arxiu del telescopi Keck de 10 m (EUA) i del telescopi ESO de 3,6 m (Xile).

Les observacions fotomètriques per derivar la mida del planeta procedeixen del satèl·lit espacial TESS (NASA, EUA), de l'instrument MuSCAT2 (Multicolour Simultaneous Camera for studying Atmospheres of Transiting exoplanets 2) muntat en el Telescopi Carlos Sánchez d’1,52 m de l’Observatorio del Teide (Espanya), i del LCOGT (Las Cumbres Observatory Global Telescope, EUA), entre d'altres.

Més informació
Aquesta investigació es presenta en l'article «A propers transiting rocky Exoplanet that is suitable for atmospheric investigation», de T. Trifonov, J.A. Caballero, J.C. Morales et al., que es publica a la revista Science el 5 de març del 2021.

Nota de premsa de l'’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) en col·laboració amb CSIC Comunicació.

Contactes
Oficina de Comunicació de l'ICE
Bellaterra, Espanya
Paula Talero i Alba Calejero
Correu electrònic: outreach@ice.csic.es

Autor Principal
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC)
Barcelona, Espanya
Juan Carlos Morales
Correu electrònic: morales@ieec.cat
22
Febrer 2021

INVESTIGADORS ICE OBSERVEN UN SENYAL ULTRAVIOLETA I ÒPTIC QUE DESAFIA ELS MODELS DELS PÚLSARS


Francesco Coti Zelati and Diego F. Torres have participated in the discovery
Artist's impression of an X-ray bright pulsar in a binary system.
ESA
Científics presenten la primera detecció de pulsacions a longituds d’ona òptiques i ultraviolades d’un púlsar de mil·lisegons en un sistema binari de raigs X durant una fase d’acreció. L’estudi està liderat per investigadors de l’Institut Nacional d’Astrofísica Italià (INAF) i es basa en observacions fetes amb el Telescopi Nacional Galileo de La Palma i el Telescopi Espacial Hubble. Investigadors de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) han participat en el descobriment.

22 febrer, 2021

Un estudi liderat per l’Institut Nacional d’Astrofísica italià (INAF), i en el qual els investigadors de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC) Francesco Coti Zelati i Diego F. Torres participen, ha presentat la primera detecció de pulsacions a longituds d’ona òptiques i ultraviolades (UV) d’un púlsar de mil·lisegons en un sistema binari de raigs X durant una fase d’acreció.
 
El sistema —anomenat SAX J1808.4-3658— està format per una estrella de neutrons i una estrella petita. L'estrella de neutrons, un objecte molt dens, gira ràpidament fent que l'emissió aparegui pulsant, com la llum d'un far. De fet, l’estrella de neutrons gira més ràpid que la majoria de púlsars.
 
El púlsar es troba en un sistema binari, és a dir, orbita al costat d’una altra estrella de la qual agafa regularment matèria. A més, és un objecte inestable, ja que alterna fases de quiescència amb períodes d'activitat cada tres o quatre anys. L'explosió més recent, la novena des del seu descobriment el 1996, es va registrar entre agost i setembre del 2019. Els investigadors Coti Zelati i Torres afirmen que, en el moment de les observacions a les longituds d'ona òptiques i UV durant aquesta última explosió, el púlsar estava envoltat per un disc d’acreció, mostrava pulsacions de raigs X i tenia una elevada brillantor, el que suggereix que l’estrella de neutrons estava acretant massa.
 
Fins ara es coneixen una vintena de sistemes similars al SAX J1808.4-3658. Fins a aquesta observació, mai abans no s’havia observat cap impuls a la banda UV procedent de púlsars de sistemes binaris. Segons la banda òptica, els polsos només s’havien vist en cinc púlsars aïllats i en un únic sistema binari.
 
El descobriment posa a prova els models teòrics que descriuen el comportament dels púlsars en sistemes binaris: segons els investigadors de l’ICE que han participat en la troballa, els models d’acreció actuals no expliquen la lluminositat de les pulsacions òptiques i ultraviolades que van detectar, que, en canvi, estan més probablement governades pels processos que tenen lloc a la magnetosfera de l'estrella de neutrons o just fora d'ella.
 
En aquest context, aquest descobriment demostra que l’acceleració de les partícules carregades fins a velocitats extremadament altes es pot produir a la magnetosfera d’una estrella de neutrons fins i tot quan aquesta última està envoltada de matèria d’acreció. Per tant, els resultats de l’estudi aporten nova llum sobre les propietats de la magnetosfera i la seva interacció amb la matèria d’acreció i, més en general, sobre la física dels púlsars de mil·lisegons en sistemes binaris.
 
Aquest estudi proporciona un nou enfocament per investigar les estrelles de neutrons que acreten matèria en sistemes binaris: obre una nova perspectiva en la cerca de pulsacions ràpides a longituds d’ona òptiques i ultraviolades procedents de moltes altres estrelles de neutrons que acreten matèria, feblement magnètiques, en sistemes binaris des d’on les pulsacions mai no han estat detectats a altres longituds d’ona, malgrat haver-se dut a terme estudis molt extensos. De fet, gràcies a les molt altes taxes de fotons i a la possibilitat d’explotar el rendiment dels grans telescopis òptics, serà possible assolir una sensibilitat molt superior a les longituds d’ona òptiques i ultraviolades en comparació a la banda de raigs X. En aquest sentit, són especialment importants les estrelles de neutrons que acreten matèria a velocitats molt elevades, ja que la detecció de pulsacions a partir d’aquestes i la determinació precisa de la seva òrbita permetrien augmentar dràsticament la sensibilitat de les cerques d’ones gravitacionals que s’esperen d’aquests sistemes. Això convertiria aquestes estrelles de neutrons en laboratoris sense igual per a estudiar la física de la matèria a densitats supranuclears i en presència de camps magnètics ultraforts.
 
La detecció de pulsacions òptiques es va dur a terme en observacions realitzades amb el Fotòmetre Astronòmic de Silici Ràpid (SiFAP2, per les seves sigles en anglès) muntat al Telescopi Nacional Galileu (TNG) a l’Observatori Roque de los Muchachos de l’illa de La Palma (Illes Canàries). Aquesta detecció va ser possible gràcies a les funcions exclusives d’aquest instrument, que és capaç d’etiquetar l’hora d’arribada de fotons individuals a longituds d’ona òptiques amb una precisió d’uns quants microsegons fins a comptar velocitats de fins a uns quants milions de recomptes cada segon.
  
Aquesta recerca es presenta en un article de Nature Astronomy titulat “Optical and ultraviolet pulsed emission from an accreting millisecond pulsar”, de F. Ambrosino, A. Miraval Zanon, A. Papitto, F. Coti Zelati, S. Campana, P. D'Avanzo, L. Stella, T. Di Salvo, L. Burderi, P. Casella, A. Sanna, D. de Martino, M. Cadelano, A. Ghedina, F. Leone, F. Meddi, P. Cretaro, MC Baglio, E. Poretti, RP Mignani, DF Torres, et al. Apareixerà a la revista Nature Astronomy el 22 de febrer de 2021.
  
Contactes

Oficina de Comunicació de l'ICE

Bellaterra, Spain
Paula Talero & Alba Calejero
Correu electrònic: outreach@ice.csic.es
 
INAF Press

Istituto Nazionale di Astrofisica
Marco Galliani, 335 1778428
ufficiostampa@inaf.it
 
Autors Principals a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC)

Bellaterra, Spain
 
Francesco Coti Zelati: cotizelati@ice.csic.es
Diego F. Torres: dtorres@ice.csic.es
 
Institute of Space Studies of Catalonia (IEEC)
Institute of Space Sciences (ICE-CSIC)
 
Nota de premsa creada per l'oficina de comunicació de l'CE en col·laboració amb l'INAF. Traducció: IEEC.
 
11
Febrer 2021

Investigadores de l'ICE participen en xerrades en línia per a estudiants amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència


International Day of Women and Girls in Science
Female researchers give online talks to students on the International Day of Women and Girls in Science

L'11 de febrer celebrem el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència! Com a part de la iniciativa 100tífiques del Barcelona Institute of Science of Technology (BIST) i la Fundacíó Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), cinc investigadores del nostre centre faran xerrades en línia a escoles sobre #WomenInSTEM #WomenInScience. Les investigadores que hi participen són:
 
Cristina Manuel Hidalgo, física teòrica. Li interessa especialment la "matèria condensada d'interaccions fortes (o cromodinàmica quàntica)" i s'especialitza en trobar els seus marcadors en entorns astrofísics i cosmològics. Les seves línies de recerca són la cromodinàmica quàntica en condicions extremes, la matèria formada per quarks i els seus marcadors en estels compactes, plasma de quark i gluons i astropartícules.
 
Nanda Rea és doctora en Astrofísica sobre estels de neutrons i forats negres. Ve d'Itàlia i recentment ha col·laborat amb la iniciativa Path2Integrity amb l'objectiu d'avançar cap a la innovació ètica en la recerca. És la investigadora principal d’una acció H2020 COST en estels de neutrons. S’ha centrat en els magnetars, estrelles de neutrons amb una gran velocitat de rotació i amb camps magnètics extremament intensos. Ha descobert el primer magnetar de camp magnètic feble.
L'any passat va rebre el Premi de la Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l'Enginyeria i el 2019 va rebre el Premi al Talent Científic Jove Femení de la Fundación Real Academia de Ciencias de España (FRACE).
 
L'alemanya Vanessa Graber és astrofísica teòrica i investigadora sènior postdoctoral. Actualment treballa amb la Nanda Rea en el projecte @ErcMagnesia, enfocat a l'obtenció d'un cens de magnetars galàctics. També és membre de la xarxa europea PHAROS, orientada a l'estudi de la física i astrofísica d'estels de neutrons des d'un punt de vista multidisciplinari. La seva recerca se centra principalment en dues àrees d'investigació: la interfície entre l'astrofísica i la física de la matèria condensada i la síntesi de poblacions d'estels de neutrons aïllats.
 
Helena Domínguez Sánchez és astrònoma i investigadora postdoctoral de l’ICE. La seva investigació es basa en la formació i evolució de galàxies des d'un punt de vista observacional. El seu objectiu és comprendre com i per què les propietats de les galàxies han canviat al llarg de la història de l'Univers. Durant els darrers anys, Domínguez s'ha especialitzat en aprenentatge automàtic i és pionera en l'ús de tècniques de deep learning en astronomia.
 
Laura Tolós és física i investigadora, i s’ha especialitzat en l’estudi teòric de la matèria en condicions de temperatura i densitat extremes, com les que es poden observar en objectes estel·lars, com els estels de neutrons. Juntament amb la Nanda Rea, forma part de l’equip d’investigadors del centre involucrats en el disseny científic del satèl·lit de raigs X eXTP.

A més, el proper 18 de febrer Mar Mezcua serà una de les 75 astrofísiques disponibles per parlar sobre la seva recerca i la seva experiència com a dona científica a la iniciativa "Xateja amb una astrònoma", organitzada per la Comissió Dona i Astronomia de la Societat Espanyola d'Astronomia (SEA) i patrocinada per la Família Varela López en homenatge i record a l'Angela Maria i Arturo, i per la plataforma PureChat. La investigadora estudia com es formen i creixen els forats negres supermassius i com el seu creixement afecta la pròpia galàxia. Per a això, investiga una àmplia gamma d'objectes astronòmics amb un enfocament de longitud d'ona múltiple
15
Gener 2021

ICE researchers collaborate in the Dark Energy Survey, a public catalog of nearly 700 million astronomical objects


DR2 is the second data release in the survey’s seven-year history
Elliptical galaxy NGC 474 with star shells.
DES/NOIRLab/NSF/AURA. Acknowledgments: Image processing: DES, Jen Miller (Gemini Observatory/NSF's NOIRLab), Travis Rector (University of Alaska Anchorage), Mahdi Zamani & Davide de Martin. Image curation: Erin Sheldon, Brookhaven National Laboratory
Francisco J. Castander, Martin Crocce, Pablo Fosalba, Enrique Gaztañaga and Santiago Serrano participate in this international collaboration, that involves Fermilab, the National Center for Supercomputing Applications, NOIRLab and others. The initiative releases a massive, public collection of astronomical data and calibrated images from six years of surveys. This data release is one of the largest astronomical catalogs issued to date.

The Dark Energy Survey, a global collaboration including the Department of Energy’s Fermi National Accelerator Laboratory, the National Center for Supercomputing Applications, and the National Science Foundation’s NOIRLab, has released DR2, the second data release in the survey’s seven-year history. DR2 is the topic of sessions today and tomorrow at the 237th Meeting of the American Astronomical Society, which is being held virtually. 

ICE researchers Castander, Crocce, Fosalba, Gaztañaga and Serrano have been involved in the development of DR2 , the second release of images and object catalogs from the Dark Energy Survey, or DES: The catalog is the culmination of over a half-decade of astronomical data collection and analysis with the ultimate goal of understanding the accelerating expansion of the universe and the phenomenon of dark energy, which is thought to be responsible for this accelerated expansion. It is one of the largest astronomical catalogs released to date.

Including a catalog of nearly 700 million astronomical objects, DR2 builds on the 400 million objects cataloged with the survey’s prior data release, or DR1, and also improves on it by refining calibration techniques, which, with the deeper combined images of DR2, lead to improved estimates of the amount and distribution of matter in the universe.

Astronomical researchers around the world can access these unprecedented data and mine them to make new discoveries about the universe, complementary to the studies being carried out by the Dark Energy Survey collaboration. The full data release is online and available to the public to explore and gain their own insights as well.

DES was designed to map hundreds of millions of galaxies and to discover thousands of supernovae in order to measure the history of cosmic expansion and the growth of large-scale structure in the universe, both of which reflect the nature and amount of dark energy in the universe. DES has produced the largest and most accurate dark matter map from galaxy weak lensing to date, as well as a new map, three times larger, that will be released in the near future. 

One early result relates to the construction of a catalog of a type of pulsating star known as "RR Lyrae," which tells scientists about the region of outer space beyond the edge of our Milky Way. In this area nearly devoid of stars, the motion of the RR Lyrae hint at the presence of an enormous “halo” of invisible dark matter, which may provide clues on how our galaxy was assembled over the last 12 billion years. In another result, DES scientists used the extensive DR2 galaxy catalog, along with data from the LIGO experiment, to estimate the location of a black hole merger and, independent of other techniques, infer the value of the Hubble constant, a key cosmological parameter. Combining their data with other surveys, DES scientists have also been able to generate a complete map of Milky Way’s dwarf satellites, giving researchers insight into how our own galaxy was assembled and how it compares with cosmologists’ predictions.

Covering 5,000 square degrees of the southern sky (one-eighth of the entire sky) and spanning billions of light-years, the survey data enables many other investigations in addition to those targeting dark energy, covering a vast range of cosmic distances — from discovering new nearby solar system objects to investigating the nature of the first star-forming galaxies in the early universe. 

"This is a momentous milestone. For six years, the Dark Energy Survey collaboration took pictures of distant celestial objects in the night sky. Now, after carefully checking the quality and calibration of the images captured by the Dark Energy Camera, we are releasing this second batch of data to the public," said DES Director Rich Kron of Fermilab and the University of Chicago. "We invite professional and amateur scientists alike to dig into what we consider a rich mine of gems waiting to be discovered."

The primary tool in collecting these images, the DOE-built Dark Energy Camera, is mounted to the NSF-funded Víctor M. Blanco 4-meter Telescope, part of the Cerro Tololo Inter-American Observatory in the Chilean Andes, part of NSF’s NOIRLab. Each week, the survey collected thousands of pictures of the southern sky, unlocking a trove of potential cosmological insights.

Once captured, these images (and the large amount of data surrounding them) are transferred to the National Center for Supercomputing Applications for processing via the DES Data Management project. Using the Blue Waters supercomputer at NCSA, the Illinois Campus Cluster, and compute systems at Fermilab, NCSA prepares calibrated data products for public and research consumption. It takes approximately four months to process one year’s worth of data into a searchable, usable catalog.

The detailed precision cosmology constraints based on the full six-year DES data set will come out over the next two years.

The DES DR2 is hosted at the Community Science and Data Center, a program of the National Science Foundation’s NOIRLab. CSDC provides software systems, user services and development initiatives to connect and support the scientific missions of NOIRLab’s telescopes, including the Blanco Telescope at Cerro Tololo Inter-American Observatory.

NCSA, NOIRLab and the LIneA Science Server collectively provide the tools and interfaces that enable access to DR2.

“Because astronomical data sets today are so vast, the cost to handle them is prohibitive for individual researchers or most organizations. CSDC provides open access to big astronomical data sets like DES DR2 and the necessary tools to explore and exploit them — then all it takes is someone from the community with a clever idea to discover new and exciting science,” said Robert Nikutta, project scientist for Astro Data Lab at CSDC.

"With information on the positions, shapes, sizes, colors and brightnesses of over 690 million stars, galaxies and quasars, the release promises to be a valuable source for astronomers and scientists worldwide to continue their explorations of the universe, including studies of matter (light and dark) surrounding our home Milky Way Galaxy, as well as pushing further to examine groups and clusters of distant galaxies, which hold precise evidence about how the size of the expanding universe changes over time," said Dark Energy Survey Data Management Project Scientist Brian Yanny of Fermilab. 

About DES
This work is supported in part by the U.S. Department of Energy Office of Science.
The Dark Energy Survey is a collaboration of more than 400 scientists from 26 institutions in seven countries. Funding for the DES Projects has been provided by the U.S. Department of Energy, the U.S. National Science Foundation, the Ministry of Science and Education of Spain, the Science and Technology Facilities Council of the United Kingdom, the Higher Education Funding Council for England, the National Center for Supercomputing Applications at the University of Illinois at Urbana-Champaign, the Kavli Institute of Cosmological Physics at the University of Chicago, Funding Authority for Studies and Projects in Brazil, Carlos Chagas Filho Foundation for Research Support of the State of Rio de Janeiro, Brazilian National Council for Scientific and Technological Development and the Ministry of Science, Technology and Innovation, the German Research Foundation and the collaborating institutions in the Dark Energy Survey, the list of which can be found at www.darkenergysurvey.org/collaboration. 

About NSF’s NOIRLab
NSF’s NOIRLab (National Optical-Infrared Astronomy Research Laboratory), the US center for ground-based optical-infrared astronomy, operates the international Gemini Observatory (a facility of NSF, NRC–Canada, ANID–Chile, MCTIC–Brazil, MINCyT–Argentina, and KASI–Republic of Korea), Kitt Peak National Observatory (KPNO), Cerro Tololo Inter-American Observatory (CTIO), the Community Science and Data Center (CSDC), and Vera C. Rubin Observatory. It is managed by the Association of Universities for Research in Astronomy (AURA) under a cooperative agreement with NSF and is headquartered in Tucson, Arizona. The astronomical community is honored to have the opportunity to conduct astronomical research on Iolkam Du’ag (Kitt Peak) in Arizona, on Maunakea in Hawaiʻi, and on Cerro Tololo and Cerro Pachón in Chile. We recognize and acknowledge the very significant cultural role and reverence that these sites have to the Tohono O’odham Nation, to the Native Hawaiian community, and to the local communities in Chile, respectively.

About NCSA
NCSA at the University of Illinois at Urbana-Champaign provides supercomputing and advanced digital resources for the nation’s science enterprise. At NCSA, University of Illinois faculty, staff, students, and collaborators from around the globe use advanced digital resources to address research grand challenges for the benefit of science and society. NCSA has been advancing one third of the Fortune 50® for more than 30 years by bringing industry, researchers, and students together to solve grand challenges at rapid speed and scale. For more information, please visit www.ncsa.illinois.edu.

About Fermilab
Fermilab is America’s premier national laboratory for particle physics and accelerator research. A U.S. Department of Energy Office of Science laboratory, Fermilab is located near Chicago, Illinois, and operated under contract by the Fermi Research Alliance LLC, a joint partnership between the University of Chicago and the Universities Research Association, Inc. Visit Fermilab’s website at www.fnal.gov and follow us on Twitter at @Fermilab.

The DOE Office of Science is the single largest supporter of basic research in the physical sciences in the United States and is working to address some of the most pressing challenges of our time. For more information, please visit science.energy.gov.

Editor’s note: The DES second data release will be featured at a session of the meeting of the American Astronomical Society. The session, “NOIRLab’s Data Services: A Practical Demo Built on Science with DES DR2”, takes place on Thursday, Jan. 14, 3:10-4:40 p.m. CT.
 
25
Novembre 2020

Un disc, un planeta i una estrella que formen part del mateix sistema vistos creixent simultàniament


Disk, planet and star of the same system seen growing together
Filaments of accretion falling into the protoplanetary disk
MPE.
  • Un equip de recerca liderat per l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre (MPE) ha revelat un disc planetari que s'està formant abans que la seva estrella hagi finalitzat la seva formació.
  • L'estudi compta amb la important aportació d'un investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC).

Els sistemes estel·lars, com el nostre, es formen dins de núvols interestel·lars de gas i pols que col·lapsen produint estrelles joves envoltades de discos protoplanetaris. Per primera vegada, l’Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) ha observat un disc protoplanetari amb un gran espai alimentat pel núvol circumdant a través de grans filaments d'acreció, suggerint que un planeta pot estar formant-se en tàndem amb l'estrella mare mentre el disc al voltant d'ells encara està creixent.

L'equip d'astrònoms liderat pel Dr. Felip Alves, del Centre d'Estudis Astroquímics (CAS) de l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre (MPE) i ex-estudiant de doctorat de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), va utilitzar ALMA per estudiar el procés d'acreció en l'objecte estel·lar [BHB2007] 1. Aquest sistema es troba a l'extrem del Núvol Molecular del Tub. Les dades d'ALMA revelen un disc de pols i gas al voltant de la protoestrella, i grans filaments de gas al voltant d'aquest disc.

Els científics, que inclouen a l'investigador Josep Miquel Girart de l'IEEC a l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC), interpreten aquests filaments com serpentines d'acreció que alimenten el disc amb material extret del núvol ambient. El disc reprocessa el material acumulat, dipositant-lo a la protoestrella.

L'estructura observada és molt inusual per als objectes estel·lars en aquesta etapa de l'evolució —amb una edat estimada d’un milió d’anys— quan els discs circumestel·lars ja estan formats i madurs per a la formació de planetes. «Ens va sorprendre bastant observar filaments d'acreció tan prominents caient en el disc», va dir el Dr. Alves. «L'activitat dels filaments d'acreció demostra que el disc segueix creixent mentre alimenta la protoestrella».

L'equip també informa de la presència d'una enorme cavitat dins del disc, el que suggereix que s'està formant un jove planeta gegant o una nana marró. La cavitat té una amplada de 70 unitats astronòmiques, i abasta una zona compacta de gas molecular calent. A més, les dades suplementàries en radiofreqüència del Very Large Array (VLA) apunten a l'existència d'una emissió no tèrmica en el mateix lloc on es va detectar el gas calent. Aquestes dues línies d'evidència indiquen que hi ha present un objecte astronòmic dins de la cavitat. A mesura que aquest company estel·lar, possiblement un planeta, acumula material del disc, també escalfa el gas i possiblement impulsa forts vents ionitzats o dolls. L'equip estima que és necessari un objecte amb una massa d'entre 4 i 70 masses de Júpiter per produir la cavitat observada en el disc.

Aquestes observacions també imposen noves restriccions de temps per a la formació de planetes i l'evolució del disc, aportant informació sobre com els sistemes estel·lars com el nostre s'esculpeixen a partir del núvol original.

Enllaços
- IEEC
- MPE
- ALMA
- VLA

Més informació
Aquesta recerca es presenta en un article titulat «A case of simultaneous star and planet formation», de Felipe O. Alves et al., publicat en la revista The Astrophysical Journal Letters el 19 de novembre del 2020.

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de més de 20 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.   

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB - Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES - Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE - Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE - Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC està integrat en la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes
Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya

Ana Montaner i Rosa Rodríguez
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat 

Autor Principal a l’IEEC
Barcelona, Espanya

Josep Miquel Girart
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC)
Correu electrònic: girart@ieec.cat 

Nota de premsa el·laborada per l'Oficina de Comunicació de l'IEEC amb la col·laboració de Science Wave.
19
Octubre 2020

Un model tecnològicament viable per una ciutat a Mart, tal i com va ser imaginada per un equip català


A technologically viable model for a Mars city, as imagined by a Catalan-led team
Nuwa Cliff and Valley Cover
ABIBOO Studio (Sebastián Rodríguez) and SONet
  • Una proposta de ciutat al planeta Mart d’un equip liderat per investigadors catalans va ser presentada el passat dissabte, 17 d’octubre, a la final del concurs de la Mars Society.
  • L’equip està liderat per investigadors de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), l’Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT - UPC) i l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), juntament amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM, CSIC).
  • Utilitzant els coneixements científics disponibles sobre l’entorn a Mart, la proposta aborda tots els aspectes de la vida humana: des de l’assentament, l’arquitectura i els suports vitals fins a l’art, l’economia i el sistema polític.
  • El projecte buscarà ara la indústria, els acadèmics i el sector privat per fer passos més enllà i convertir la ciutat marciana en una opció factible per a un futur assentament humà al planeta vermell.
Benvinguts a Nüwa, capital de Mart. Els colons a Mart viurien aquí i a altres quatre ciutats verticals integrades en un dels centenars de penya-segats del planeta, que proporcionen protecció contra la radiació, però també exposició a la llum solar. Els edificis a l’interior dels penya-segats serien mixtos, amb capacitat per a entre 200.000 i 250.000 persones, i inclourien zones per viure i treballar, així mateix com espais per allotjar exposicions d’art, jardins exuberants, places públiques, pavellons esportius subterranis i sales de música. Menjarien una dieta basada al 50% en l’agricultura, un 20% de microalgues i un 30% de carn d’animals, insectes, bolets i carn cel·lular.

El treball per persona hauria de ser vuit vegades superior al de l’humà mitjà a la Terra, però això es solucionaria imposant l’automatització, estandardització i l’ús de mètodes d’Intel·ligència Artificial a nivell de disseny. L’aigua s’extreuria principalment d’argiles i l’oxigen seria principalment produït pels cultius i les microalgues. Després de la mort, la biomassa d’animals, humans i plantes es tornaria incorporar al sistema. Mart acabaria convertint-se en una democràcia, amb una Constitució i un cos de llei propis. Cada ciutadà seria accionista de Mart. La societat evolucionaria cap a un model basat en la comunitat i la sostenibilitat.

Aquest és l’aspecte que té una ciutat a Mart i com funciona segons un equip international de professionals dirigit per investigadors catalans. Utilitzant coneixements sobre la geologia, la geografia i l’atmosfera del planeta vermell, així com complexes investigacions de la sociologia i psicologia humanes, l’equip ha imaginat un model de vida a Mart, tecnològicament viable i autosostenible.

La seva proposta va ser presentada al concurs Mars City State Design de la Mars Society, l’organització de promoció de l’espai més gran i més influent del món dedicada a l’exploració i l’assentament humans al planeta Mart. L’equip va exposar el projecte el dissabte 17 d’octubre durant la Mars Society Convention després d’haver estat seleccionat d’entre 10 finalistes de més de 175 propostes presentades. Tot i que no van guanyar el premi, l'equip està convençut que l'enfocament sostenible i centrat en l’ésser humà en l'exploració de l'espai és el camí correcte. Per tant, continuaran buscant col·laboracions industrials i acadèmiques per donar vida a alguns dels conceptes bàsics del proper hàbitat de la humanitat a Mart.

Aquesta proposta de disseny va ser creada i promoguda per SONet (the Sustainable Off-world Network), una comunitat formada principalment per professionals europeus interessats en enfocaments multidisciplinaris a l’exploració sostenible de l’espai. El projecte està liderat per investigadors de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya ·BarcelonaTech (UPC), l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT - UPC), i la seva principal planificació arquitectònica i urbana ha estat dirigida per l’estudi ABIBOO. També compta amb importants aportacions de membres de l’Institut de Ciències del Mar (ICM, CSIC) i l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB). Participants d’altres països inclouen investigadors i professionals del Regne Unit, Alemanya, Àustria, els EE.UU. i Argentina.

“El repte de l’equip era dissenyar un assentament amb tot el benestar d’una ciutat moderna que també fos capaç d’obtenir tots els recursos a nivell local i obtenir ràpidament la seva independència financera i logística de la Terra”, declara Guillem Anglada-Escudé, investigador Ramón y Cajal de l’ICE i coordinador de l’equip. El projecte tracta tots els aspectes de la vida humana: des dels materials que s’utilitzen per construir assentaments i els mecanismes per garantir l’oxigen i altres sistemes de suport a la vida fins a l’economia, l’art, l’educació, la llar d’infants, la càrrega de treball, el sistema polític, la mort i fins i tot l’herència a Mart.

"Des del punt de vista d'un arquitecte del món real, dissenyar un desenvolupament urbà funcional, tot treballant amb les restriccions d'un món aliè, va ser alhora una experiència al·lucinant i extremadament enriquidora", va declarar Alfredo Muñoz, cofundador de l'estudi ABIBOO i líder de l’equip de desenvolupament arquitectònic. "Estem molt il·lusionats en seguir evolucionant aquest primer disseny, i també identificar noves solucions radicals que funcionaran també a la Terra".

El projecte buscarà ara la indústria, els acadèmics i diferents socis privats per fer passos més enllà i convertir la ciutat marciana en una opció factible per a un futur establiment humà al planeta vermell. "En un esforç tan gran, la cooperació entre experts en moltes àrees diferents és necessària", explica Miquel Sureda, professor d'enginyeria aeronàutica a l’ESEIAAT - UPC. "L'èxit del projecte de Nüwa al concurs del Mars Society pot ajudar a SONet a guanyar visibilitat i atreure membres i recursos".

"El món ha canviat radicalment des de que ens hi vàrem posar al març, i continuarà canviant a ritmes forçats”, conclou Anglada-Escudé. “Mentrestant —afegeix— els problemes de sostenibilitat de la Terra no se n'han anat per la porta del darrera. Encara que no arribem a Mart l'any que ve ni d'aquí a vint, si això serveix per inspirar professionals i joves catalans i d'arreu per treballar junts per un món més sostenible, ja haurem guanyat."

El següent pas immediat és buscar finançament per realitzar una nova iteració de disseny i iniciar converses per desenvolupar un demostrador a la Terra, que també s’hauria d’utilitzar per desenvolupar tecnologies de sostenibilitat i com a element inspirador per promoure les ciències entre joves i no tan joves.

Llistat de col·laboradors
Project Coordination, Economic model & High-level concepts: Guillem Anglada-Escudé, Ph.D.; RyC fellow in Astrophysics; Institute for Space Science/ CSIC & Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (EU)

Co-coordination. Space, Earth-Mars transportation & Socio-economics: Miquel Sureda, Ph.D.; Space Science and Technology Research Group, Universitat Politècnica de Catalunya & Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (EU)

Life Support, Biosystems & Human factors: Gisela Detrell, Ph.D; Institute for Space Systems, Universität Stuttgart (EU)

Design. Architecture & Urbanism: Design Strategy & Coordination: ABIBOO Studio (USA) Preliminary Analysis & Urban Configuration: Alfredo Muñoz (USA); Owen Hughes Pearce (UK)

Detailed Architecture & Urban Design: Alfredo Muñoz (USA); Gonzalo Rojas (Argentina); Engeland Apostol (UK); Sebastián Rodríguez (Argentina); Verónica Florido (UK)

Identity & Graphic Design: Verónica Florido (UK); Engeland Apostol (UK)
Video Direction & CGI: Sebastián Rodríguez (Argentina); Gonzalo Rojas (Argentina)

Mars Materials & Location: Ignasi Casanova, Ph.D.; Prof. Civil and Environmental Engineering; Institute of Energy Technologies (INTE), Universitat Politècnica de Catalunya (EU)

Manufacturing, Advanced Biosystems & Materials: David Cullen; Prof. of Astrobiology and Space Biotechnology; Space Group, University of Cranfield (UK)

Energy & Sustainability: Miquel Banchs i Piqué; School of Civil Engineering & Surveying, University of Portsmouth (UK)

Mining & Excavation systems: Philipp Hartlieb; Prof. in Excavation Engineering, Montan Universitaet Leoben (EU)

Social Services & Life Support Systems: Laia Ribas, Ph.D.; RyC fellow in Biology, Institut de Ciències del Mar/CSIC, (EU)

Mars Climate modeling & Environment: David de la Torre; Dept. of Physics, Universitat Politècnica de Catalunya (EU)

CONTRIBUTORS:
Jordi Miralda Escudé (ICREA Prof. in Astrophysics - Ground Transport, UB, EU); Rafael Harillo Gomez-Pastrana (Lawyer, - Political Organization & Space law, EU); Lluis Soler (Ph.D. in Chemistry - Chemical processes, UPC, EU); Paula Betriu (Topographical analysis, - UPC, EU); Uygar Atalay (Location, temperature & Radiation analysis, UPC, EU); Pau Cardona (Earth-Mars Transportation, UPC, EU); Oscar Macia (Earth-Mars Transportation, UPC, EU); Eric Fimbinger (Resource Extraction & Conveyance, Montanuniversität Leoben, EU); Stephanie Hensley (Art Strategy in Mars, USA); Carlos Sierra (Electronic Engineering, ICE/CSIC, EU); Elena Montero (Psychologist, EU); Robert Myhill (Mars science – U. Bristol, UK); Rory Beard (Artificial Intelligence, UK)

SUPPORTING INSTITUTIONS:
CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas); ABIBOO Studio; UPC (Universitat Politécnica de Catalunya); Cranfield University; University of Stuttgart; IEEC (Institut d'Estudis Espacials de Catalunya); Montan University Leoben; Institut de Ciencies del Mar; University of Portsmouth.

Enllaços
Més informació
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 20 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències

planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB - Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES - Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE - Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE - Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC està integrat en la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes
Oficina de Comunicació de l'IEEC Barcelona
Ana Montaner Pizà
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat

Institut de Ciències de l’Espai (ICE - CSIC) Barcelona
Guillem Anglada-Escudé
Correu electrònic: anglada@ice.csic.es

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Barcelona
Miquel Sureda Anfres
Correu electrònic: miquel.sureda@upc.edu
Institute of Space Sciences (IEEC-CSIC)

Campus UAB, Carrer de Can Magrans, s/n
08193 Barcelona.
Phone: +34 93 737 9788
Email: ice@ice.csic.es
Website developed with RhinOS

Segueix-nos


An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas

An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya

Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya