News & Press releases

Nombre d'entrades: 107

12
Novembre 2019

PLAZAS PERSONAL GESTION I+D+I GARANTIA JUVENIL


Proceso selectivo para formalización 152 plazas en el CSIC para toda España, dos para nuestro instituto, fecha límite 26/11/2019
.
PLAZAS DE PERSONAL GESTION I+D+I GARANTIA JUVENIL
Se abre un proceso selectivo para formalización de 152 plazas en el CSIC para toda España, de las cuales 2 han sido adjudicas al Instituto de Ciencias del Espacio. Fecha límite 26/11/2019.


C19_CAT_ICE_001  Titulación exigida: TS Administración y Finanzas, TS Comercio Internacional o titulación análoga.

C19_CAT_ICE_002 Titulación exigida: TS Administración y Finanzas, TS Comercio Internacional o titulación análoga.

Son contratos en prácticas para realizar tareas administrativas tuteladas por la Gerencia del Instituto.

Requisitos imprescindibles:
  • No haber sido contratado con anterioridad con un contrato de Garantía Juvenil con la misma titulación de esta convocatoria.
  • Estar inscrito en el sistema nacional de Garantía Juvenil (http://garantiajuvenil.gencat.cat/ca/apunta-thi/)
  • A la fecha de firma contrato ser menor de 30 años.

Los interesados deberán dirigirse  para inscribirse a esta convocatoria a (https://sede.csic.gob.es/servicios/formacion-y-empleo/convocatorias-personal/-/convocatoria/37616)
Consultas y aclaraciones: 937 37 97 88 o gerencia.ice@csic.es
 
30
Octubre 2019

Nanda Rea receives the prize "Fundación Real Academia de Ciencias al Joven Talento Científico Femenino”


Nanda Rea receives the prize
Our researcher Nanda Rea has been received the prize "Fundación Real Academia de Ciencias al Joven Talento Científico Femenino” in the field of Physics and Chemistry in the Invernadero de La Plaza de Toros in Madrid this afternoon.
28
Octubre 2019

DESI obre els seus 5000 ulls per capturar els colors del cosmos


DESI, a new instrument designed to accurately map the universe, begins its final testing stage
Vista del plano focal completo de DESI
: DESI Collaboration
DESI obre els seus 5000 ulls per capturar els colors del cosmos
 
  • El Dark Energy Spectroscopic Instrument (DESI), un nou instrument dissenyat per mapejar amb precisió l’univers, comença la seva etapa de proves finals.
  • Investigadors de l’Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC), l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC),  el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) i el Instituto de Física Teórica (IFT, UAM-CSIC) participen en el projecte. 
Un nou instrument instal·lat en un telescopi a Arizona (EUA) i que observarà una xifra rècord de galàxies i quàsars, ha completat la seva primera observació de llum en apuntar els seus 5000 «ulls» de fibra òptica cap al cosmos, aquest passada nit, ddel 28 d’octubre, per posar a prova la seva visió única de l’univers.
 
Es tracta del Dark Energy Spectroscopic Instrument, conegut com DESI, la instal·lació de qui està a punt de finalitzar.  L'instrument està dissenyat per explorar el misteri de l'energia fosca, que constitueix aproximadament el 68 % de l'univers i que és responsable de la seva expansió accelerada. Per aconseguir-ho, DESI observarà durant 5 anys un terç del cel amb l'objectiu de mapejar la distància entre la Terra i 35 milions de galàxies, més altres 2,4 milions de quàsars. L'instrument iniciarà les observacions científiques a principis de 2020.
 
El mapa tridimensional més detallat de l’univers
 
Com si fos una poderosa màquina del temps, DESI indagarà en la infància de l'univers i la seva evolució primerenca (fa uns 11 000 milions d'anys) per crear el mapa tridimensional més detallat de l'univers fet fins ara.
 
DESI també proporcionarà mesures molt precises de la velocitat d'expansió de l'univers i de com aquesta ha variat en el temps. La gravetat alentia aquesta expansió en l'univers primitiu però, des d'aleshores, l'acció de l'energia fosca ha estat responsable d'accelerar la seva expansió.
 
«Després d'una dècada de planificació i R+D, instal·lació i muntatge, estem encantats que DESI pugui començar aviat la seva recerca per desentranyar el misteri de l'energia fosca», diu el director de DESI, Michael Levi, del Lawrence Berkeley National Laboratory del Departament d'Energia (Berkeley Lab), la institució d’EUA que lidera la construcció i les operacions de DESI.
 
«El misteri de la matèria i l’energia fosques són un repte per entendre com es comporta l’univers. Els experiments d’última generació com DESI són la millor manera d’avançar per  desentranyar aquesta enigmes», afegeix Ramon Miquel, l’investigador principal del projecte l’IFAE.
 
DESI està dissenyat per apuntar automàticament a conjunts de galàxies preseleccionades i recol·lectar-ne la seva llum per després dispersar-la en bandes estretes de color. Això permetrà determinar amb gran precisió la velocitat amb què les galàxies s'allunyen de nosaltres, conèixer la seva distància a la Terra i mesurar quant es va expandir l'univers a mesura que aquesta llum viatjava fins a nosaltres. En condicions ideals, DESI pot mesurar un nou conjunt de 5000 galàxies cada 20 minuts.
 
5000 «ulls» robotitzats de fibra òptica
 
La col·laboració DESI compta amb la participació de prop de 500 investigadors de 75 institucions de 13 països. En els últims 18 mesos, es van enviar els components de l’instrument des d’aquestes institucions, repartides per tot el món, al telescopi Nicholas U. Mayall, situat al Kitt Peak National Observatory (Arizona, EUA), on s’han instal·lat.
 
El mirall primari de l'instrument, de 4 metres de diàmetre, i el conjunt de lents correctores, de prop d'un metre de diàmetre cadascuna, proporcionen a DESI un gran camp de visió. El pla focal de l'instrument està compost per 10 pètals en forma de falca, cadascun dels quals conté 500 posicionadors robòtics i una petita càmera que permet enfocar, alinear i apuntar el telescopi per recollir la llum de les galàxies de forma òptima. Els petits robots posicionadors, que sostenen cadascuna de les fibres òptiques que recullen la llum, són com els ulls de DESI.
 
DESI és capaç, en només 10 segons, de reposicionar automàticament totes les fibres òptiques i enfocar un nou conjunt de galàxies. Gràcies a aquesta velocitat podrà mapejar més de 20 vegades més objectes còsmics que qualsevol instrument anterior.
 
«DESI no solament contribuirà a millorar de manera substancial la nostra comprensió de l'energia fosca, sinó que també suposarà nou coneixement sobre els neutrins, les partícules més esquives conegudes, perquè és capaç de mesurar la seva influència en l'evolució de l'univers», matisa Eusebio Sánchez, l'investigador principal de DESI al CIEMAT.
 
Entre els últims components instal·lats es troba el conjunt d’espectrògrafs dissenyats per dividir la llum recol·lectada en tres bandes de color separades i permetre així mesures precises de la distància de les galàxies observades. Aquests espectrògrafs, que permeten que els ulls robòtics de DESI «vegin» fins i tot galàxies llunyanes i febles, estan dissenyats per mesurar el desplaçament al vermell, que és un canvi en el color dels objectes còsmics a longituds d'ona més llargues i més vermelles a causa de que s'allunyen de nosaltres.
 
«La possibilitat de poder observar tantes galàxies simultàniament i mesurar-ne la seva distància obtenint el seu espectre ha requerit d’un desenvolupament tecnològic necessari per poder produir un instrument de tant alta precisió», afegeix Francisco Castander, com a investigador principal de l'ICE-CSIC i l'IEEC.
 
Contribució del grup Barcelona-Madrid al projecte DESI
 
La contribució instrumental a DESI del Barcelona-Madrid Regional Participation Group, format per investigadors de l'IFAE, l'ICE-CSIC, l'IEEC, el CIEMAT i l'IFT-UAM, ha estat el disseny, la construcció i la instal·lació del sistema complet de guiat , enfocament i alineament del telescopi (GFA, per Guiding, Focusing and Alignment system). Aquest sistema està compost per 10 càmeres, cadascuna d'elles instal·lada en un dels pètals del pla focal de l'instrument que, com el seu nom indica, s'encarreguen de l'enfocament, guiat i alineació del telescopi per tal que els posicionadors robòtics puguin recollir la llum de les galàxies en condicions òptimes. Aquesta contribució ha estat liderada per l'IFAE, on s'ha realitzat la construcció de les càmeres, amb la col·laboració de l'ICE, l'IEEC, el CIEMAT i l'IFT. A més, l'ICE i l'IEEC han liderat la producció del programari per poder apuntar tot l'instrument adequadament.
 
«La producció de les càmeres d’autoguiat ha suposat un esforç molt gran de tot el nostre equip, on hem hagut de superar molts reptes tecnològics en uns temps molt ajustats», apunta Laia Cardiel-Sas, de l'IFAE i coordinadora de l'equip d'enginyers. «El nostre equip està molt satisfet del rendiment de les nostres càmeres un cop instal·lades en l'instrument», afegeix Otger Ballester, enginyer de l'IFAE.
 
«Poder apuntar un telescopi que pesa 260 tones amb una precisió de micres, amb les nostres càmeres i el programari que hem desenvolupat suposa una immensa satisfacció», conclou Santiago Serrano, enginyer de l'ICE-CSIC i l'IEEC. «Després de diversos anys de treball dins de la gran família de la col·laboració DESI, estem molt contents de veure les primeres proves realitzades amb èxit de l'instrument i esperem amb il·lusió els resultats científics que vindran després d'iniciar les operacions», afirmar Ricard Casas, també investigador de l’ICE-CSIC i de l’IEEC.
 
Més informació

DESI està finançat per les següents institucions: l’Oficina de Ciència del Departament d’ Energia dels Estats Units; la Fundació Nacional de la Ciència dels Estats Units; la Divisió de Ciències Astronòmiques sota contracte amb l’Observatori Nacional d’Astronomia Òptica; el Consell d’Instal·lacions Científiques i Tecnològiques del Regne Unit; la Fundació Gordon and Betty Moore; la Fundació Heising-Simons; la Comissió Francesa d’Energies Alternatives i Energia Atòmica (CEA); el Consell Nacional de Ciència i Tecnologia de Mèxic; el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d'Espanya i les institucions membres de DESI. Els científics de DESI se senten honrats que se'ls permeti dur a terme investigacions astronòmiques al lolkam Du'a (Kitt Peak, Arizona), una muntanya amb particular significat per a la nació Tohono O'odham.
 
El Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC), l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) i l’Instituto de Física Teórica (UAM-CSIC) participen a DESI mitjançant el Barcelona–Madrid RPG. L'Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA), l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i l'Instituto de Física Teórica (UAM-CSIC) participen a DESI a través del Granada–Madrid–Tenerife RPG. També participen investigadors de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB).
 
La llista completa d'institucions participants i més informació sobre DESI està disponible en el següent enllaç: https://www.desi.lbl.gov.
 
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de més de 20 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.  
 
L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB - Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES - Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE - Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE - Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC està integrat en la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).
 
Contactes
 
Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona
Rosa Rodríguez Gasén
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat
 
Investigadors principals de l’ICE-CSIC/IEEC a DESI
Barcelona
Francisco J. Castander
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC)
Correu electrònic: fjc@ieec.cat
 
Enrique Gaztañaga
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC)
Correu electrònic: gazta@ieec.cat

Nota de premsa adaptada per l'Oficina de Comunicació de l'IEEC amb la col·laboració de Science Wave
03
Octubre 2019

Estrelles bessones creixen en una complexa xarxa de gas i pols


Twin baby stars grow in complex network of gas and dust
Filaments en forma de pretzel
Credit: Felipe O. Alves (MPE)
  • Per primera vegada, imatges d'alta resolució obtingudes amb l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) mostren un jove sistema estel·lar binari en el qual una complexa xarxa de filaments d'acreció nodreix a dues protoestrelles.
  • Cada estrella té un disc circumestel·lar propi i, a la vegada, les estrelles i els seus discs tenen un altre disc circumbinari més gran.
  • L'equip d'investigadors l’ha liderat Felipe Alves, actualment al Max Planck Institute for Extraterrestrial Physics, qui va realitzar els seus estudis de doctorat a l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC) sota la supervisió del Dr. Josep Miquel Girart, membre de l'IEEC, qui també és el tercer autor de l'estudi.
  • Els resultats es publiquen a la revista ​Science.​
La majoria de les estrelles de l'univers es troben en forma de parells ​—​binaris​—​ o fins i tot de sistemes estel·lars múltiples. Ara, per primera vegada, s'ha pogut observar la formació d'aquests sistemes estel·lars binaris en imatges d'alta resolució obtingudes amb ALMA (Atacama Large Millimetre/submillimetre Array).

Un equip internacional d'astrònoms va observar el sistema [BHB2007] 11, el membre més jove d'un petit grup de joves objectes estel·lars ubicats en la nebulosa fosca Barnard 59, que forma part del núvol de pols i gas anomenat la Nebulosa de la Pipa. Mentre que les observacions anteriors mostraven un embolcall giratori i en col·lapse al voltant d'un disc circumbinari, ara, les noves observacions també en revelen la seva estructura interna.

«Veiem dues fonts compactes que interpretem com discs circumestel·lars al voltant de les dues estrelles joves», explica Felipe Alves, del Max Planck Institute for Extraterrestrial Physics (MPE). Les estrelles creixen en extreure matèria d'aquests discs. «La mida de cada un d'aquests discs és similar al cinturó d'asteroides del nostre sistema solar i la seva separació és lleugerament menor que la del nostre sistema estel·lar en el seu conjunt». A més, tant les protoestrelles com els seus discs circumestel·lars estan envoltats per un disc més gran, anomenat disc circumbinari, amb una massa total d'unes 80 masses de Júpiter, que mostra una complexa xarxa d'estructures de pols distribuïdes en forma d'espiral, que recorden a un ​pretzel​.

Els astrònoms han observat un procés d'acreció en dues etapes. En la primera etapa, la massa es transfereix del gran disc circumbinari als discs circumestel·lares. En la segona etapa, la massa es transfereix dels discs circumestel·lars a les estrelles.

«Gràcies a la potència d'ALMA, hem aconseguit aprofundir en el complex sistema d'estrelles joves binàries i obtenir una millor comprensió de com es formen aquests sistemes, així com descobrir que seria possible la formació de planetes rocosos en aquest tipus d’ambients. Sabent això, ara podem estudiar més sistemes similars per tal de descriure millor les condicions que permeten la formació de sistemes estel·lars múltiples», declara el Dr. Josep Miquel Girart, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) i tercer autor de l'estudi.

Observatoris i instruments
L’Atacama Large Millimeter / Submillimeter Array (ALMA), una instal·lació astronòmica internacional, és una associació d'Observatori Europeu Austral (ESO), la Fundació Nacional de per a la Ciència dels Estats Units (NSF) i els Instituts Nacionals de Ciències Naturals del Japó ( NINS) en cooperació amb la República de Xile. ALMA està finançat per ESO en nom dels seus Estats Membres, per NSF en cooperació amb el Consell Nacional d'Investigació de Canadà (NRC) i el Consell Nacional de Ciències de Taiwan (NSC) i per NINS en cooperació amb l'Acadèmia Sèneca (AS) de Taiwan i l'Institut Coreà d'Astronomia i Ciències Espacials (KASI). La construcció i les operacions d'ALMA estan dirigides per ESO en nom dels seus estats membres; per l'Observatori Nacional de Radioastronomia (NRAO), administrat per Associated Universities, Inc (AUI), en nom d'Amèrica del Nord; i per l'Observatori Astronòmic Nacional del Japó (NAOJ), en nom de l'Àsia Oriental. El Joint ALMA Observatory (JAO) proporciona el lideratge i la gestió unificats de la construcció, posada en marxa i operació d'ALMA.

Enllaços
- IEEC
- ICE (CSIC)
- ALMA
- ​Max Planck Institute for Extraterrestrial Physics

Més informació
Aquesta recerca es presenta en un article titulat «Gas flow and accretion via spiral streamers and circumstellar disks in a young binary protostar», de F. O. Alves, P. Caselli, J. M. Girart ​et al.,​ que es publicarà a la revista ​Science​ el 4 d’octubre de 2019.

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 20 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB - Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES - Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE - Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE - Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC està integrat en la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes
Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Catalunya, Espanya

Rosa Rodríguez Gasén
Correu electrònic: ​comunicacio@ieec.cat

Investigador principal
Garching bei München, Germany

Felipe Alves
Center for Astrochemical Studies
Max Planck Institute for Extraterrestrial Physics
Telèfon: +49 89 30000 3897
Correu electrònic: ​falves@mpe.mpg.de

Tercer autor
Cerdanyola del Vallès​, Catalunya, Espanya 

Josep Miquel Girart
Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC)/IEEC
Correu electrònic: ​girart@ice.cat

Nota de premsa elaborada per el departament de comunicació de l'IEEC amb la col·laboració de Science Wave.
26
Setembre 2019

CARMENES: Un exoplaneta gegant al voltant d'una estrella petita desafia la nostra comprensió de com es formen els planetes


CARMENES: Giant exoplanet around a small star challenges our understanding of how planets form
Infografia de la comparació de l'òrbita de GJ3512
Credit: Guillem Anglada-Escude - IEEC, using SpaceEngine.org. Distribution license: Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY 4.0).
  • Un estudi del consorci CARMENES liderat per investigadors de l' IEEC a l'ICE (CSIC) anuncia el descobriment d'un sistema planetari anòmal al voltant del nan vermell GJ 3512, que es troba situat a uns 30 anys llum de la Terra. Encara que l'estrella té només una desena part la massa del Sol, posseeix almenys un planeta gegant gasós.
  • Aquest planeta probablement es va formar a partir de la fragmentació del disc protoplanetari al voltant de la estrella quan era jove. Això contrasta amb la forma en què es creu que es formen la majoria dels planetes gegants, on aquests creixen lentament a mesura que el gas cau sobre un nucli sòlid.
  • El senyal d’un planeta s'ha detectat clarament amb els braços visible i infraroig de l'espectrògraf CARMENES, instal·lat a l' Observatori de Calar Alto a Almeria. Això el converteix en el primer exoplaneta clarament detectat amb un espectròmetre infraroig de nova generació.
  • Per aquest descobriment, el consorci CARMENES ha utilitzat, entre altres, el Telescopi Joan Oró (TJO) de l'IEEC ubicat a l' Observatori Astronòmic del Montsec i les instal·lacions de l'Observatori de Sierra Nevada (IAA, CSIC).
  • El resultat es publicarà en el proper número de la revista Science.

Astrònoms del consorci CARMENES, liderats per Juan Carlos Morales, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC), han descobert un, i fins i tot dos, planetes gegants gasosos orbitant al voltant del estel nan vermell GJ 3512.

Per descobrir els planetes, els astrònoms han utilitzat la tècnica Doppler, que mesura el moviment d'anada i tornada dels estels quan són orbitats per un o més planetes. No obstant això, GJ 3512 va estar a punt de no entrar a la llista d'objectius a observar!

«CARMENES va ser construït per trobar planetes al voltant de les estrelles més petites, però també volíem que fossin el més brillants possible. Inicialment, aquesta estrella no estava inclosa en la llista d'observació perquè era massa feble», declara Ignasi Ribas, científic del projecte CARMENES i director de l’IEEC. «Llavors, ens vam adonar que no teníem suficients estels petits a la mostra i, a l'últim minut, en vam afegir alguns. Vam tenir la sort de fer-ho perquè altrament mai haguéssim fet aquest descobriment».

Les 140 observacions revelen clarament el moviment de l'estrella causat per un company massiu, tant en el braç òptic com en infraroig de l’espectrògraf CARMENES. El braç infraroig de CARMENES va ser la principal contribució dels instituts espanyols al consorci i va ser construït a l'Instituto de Astrofísica de Andalucía (CSIC). L'instrument funciona des de 2016 i està instal·lat a el telescopi de 3,5 metres de l' Observatorio de Calar Alto , a Almeria.

«Com el seu nom indica, els nans vermells emeten la major part de la seva llum en les regions vermelles i infraroges de l'espectre electromagnètic. CARMENES va ser dissenyat per fer servir de manera òptima totes les longituds d'ona de la llum en les que els nans vermells són més brillants», explica Ansgar Reiners, de l'Institut d'Astrofísica de Göttingen (Alemanya). «Tot i que els espectrògrafs òptics estabilitzats d'alta resolució existeixen des de fa temps, per exemple el famós instrument caça-planetes HARPS, els que treballen en l'infraroig proper representen una nova tecnologia».

Amb aquest descobriment, CARMENES aconsegueix la primera detecció d'un exoplaneta utilitzant únicament un instrument de nova generació i d’alta precisió en l'infraroig proper, la qual cosa posa en relleu una vegada més el lideratge dels investigadors europeus en el camp dels exoplanetes des de telescopis terrestres. Una detecció anterior d'un exoplaneta mitjançant un espectròmetre infraroig va requerir l'ús de diverses altres instal·lacions per a la seva confirmació [1].

Després d'algunes observacions inicials, aquest estel va cridar l'atenció dels científics i va donar lloc a un major seguiment. «L'estel va mostrar molt aviat un comportament força estrany. La seva velocitat canviava molt ràpidament i de manera equivalent en els dos canals de l'instrument, cosa que indicava la presència d'un company massiu, una característica molt anòmala per a un nan vermell», explica Juan Carlos Morales.

GJ 3512 és gairebé idèntica a Proxima Centauri i només una mica més massiva que l' Estrella de Teegarden i TRAPPIST-1 . Totes elles alberguen planetes terrestres en òrbites temperades i compactes, però no gegants gasosos. «S'està convertint en la norma esperar petits planetes al voltant d'aquestes estrelles petites, així que inicialment vam pensar que aquest gran moviment havia de ser causat per una altra estrella amb un període orbital molt llarg. Vam seguir observant-la, però amb poca intensitat. Per a la nostra sorpresa, el moviment va començar a repetir-se de nou en la següent temporada, indicant que en realitat havia estat produït per un planeta. En aquest moment, GJ 3512 finalment va entrar en la llista de màxima prioritat», explica el Dr. Morales.

«El Telescopi Joan Oró de l'IEEC a l'Observatori Astronòmic del Montsec, de 80 cm de diàmetre, va jugar un paper important en el descobriment. Va permetre derivar el període de rotació del sistema, que és de 87 dies. Aquesta és una dada important per confirmar que el senyal està causat per un planeta i no per l’activitat estel·lar, així com per estimar l'edat del sistema», declara Enrique Herrero, investigador de l'IEEC encarregat de les observacions amb el Telescopi Joan Oró.

Els models de formació de planetes haurien de ser capaços d'explicar com els sistemes planetaris arriben a existir al voltant d'estrelles com el nostre Sol, però també al voltant d'estrelles més petites. Fins ara, l'anomenat «model d'acreció del nucli» per a la formació de planetes es considerava suficient per explicar la formació de Júpiter i Saturn en el nostre Sistema Solar, i la de molts altres planetes gegants gasosos descoberts al voltant d'altres estrelles.

El «model d’acreció del nucli» assumeix que els planetes es formen en dues fases: primer, es creen nuclis rocosos, de la mida d'unes poques masses terrestres, en el disc protoplanetari; i després, quan s'arriba a una massa crítica, comencen a acumular i retenir grans quantitats de gas fins que assoleixen la mida de Júpiter, o més.

Les estrelles de baixa massa haurien de tenir proporcionalment discos lleugers, de manera que la quantitat de material disponible al disc per formar planetes també es redueix de forma significativa. La presència d'un gegant gasós al voltant d'un estel de baixa massa indica que el disc original era anormalment dens [2] o que l'escenari d'’acreció de massa sobre el nucli no s'aplica en aquest cas. A més, el nou planeta descobert està en una òrbita força excèntrica, que suggereix la presència d’un altre altre planeta gegant que va ser expulsat del sistema en el passat i que ara pot ser un cos errant en el buit galàctic.

Investigadors de l'IEEC, l'Institut Max Planck d'Astronomia (MPIA) i altres instituts del consorci CARMENES van establir una col·laboració amb els grups de formació de planetes de l' Observatori de Lund (Suècia) i la Universitat de Berna (Suïssa), tots ells líders mundials en teoria de formació de planetes, per tal d'estudiar escenaris de formació plausibles per a aquest sistema.

«Després de realitzar múltiples simulacions i de llargues discussions entre els diferents grups per tractar d'explicar el sistema, vam concloure que els nostres models més actualitzats mai podrien explicar la formació d'un sol planeta gegant, i molt menys de dos», explica Alexander Mustill, investigador principal de l'Observatori de Lund.

Però hi ha un possible escenari alternatiu de formació de planetes que podria ser la solució. El «model d'inestabilitat del disc» defensa que alguns, o potser tots, els planetes gegants gasosos poden formar-se directament a partir de la autoacumulació gravitacional de gas i pols, en lloc de requerir un nucli que actuï com a «llavor». Encara que aquest escenari és plausible, fins ara ha estat majoritàriament ignorat ja que no explica altres tendències observades a la població de planetes gegants gasosos. Aquest nou descobriment de CARMENES està destinat a canviar aquesta situació.

«Em sembla fascinant com una sola observació anòmala pot produir un canvi de paradigma en una cosa tan essencial com la formació de planetes i, per tant, de com el nostre propi sistema solar va esdevenir», declara Juan Carlos Morales.

El consorci CARMENES continua observant l'estrella per tal de confirmar l'existència d'un segon objecte, possiblement un planeta similar a Neptú, amb un període orbital més llarg. A més, els científics no han descartat la presència de planetes terrestres en òrbites temperades al voltant de GJ 3512. Més dades diran si es tracta finalment d'un sistema solar com el nostre però a petita escala.

Notes
[1] Tècnicament, la primera detecció ferma d'exoplanetes anunciada mitjançant un espectròmetre infraroig d'alta resolució es va fer amb CSHELL a IRTF, i correspon a un objecte massiu en el límit entre un planeta i un nan marró (~ 13 vegades la massa de Júpiter), orbitant l’estel CI Tau . CARMENES és un instrument de nova generació construït específicament per a la recerca d'exoplanetes. Des que CARMENES va iniciar les seves operacions, diversos instruments similars van entrar en operació en els principals observatoris del món, com el Telescopi Subaru i el Telescopi Canadà-França-Hawaii, tots dos a Mauna Kea, Hawaii.
[2] L'existència d'aquests discs anòmals i massius no està confirmada actualment per les observacions de les regions de formació estel·lar.

Observatoris i instruments
L'instrument CARMENES (C alar Alt High-Resolution Search for M dwarfs with Exoearths with Near-infrared and optical Echèlle Spectrographs) és un espectrògraf òptic i infraroig proper d'alta resolució construït en col·laboració amb 11 institucions de recerca espanyoles i alemanyes, i està operat per l' Observatorio de Calar Alto (Espanya).

Enllaços
- CARMENES
- Observatorio de Calar Alto
- IEEC
- Observatori Astronòmic del Montsec

Més informació
Aquesta recerca es presenta en un article titulat « A giant exoplanet orbiting a very-low-mass star challenges planet formation models », de J. C. Morales et al. , que apareixerà a la revista Science el 27 de setembre de 2019.

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 20 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB - Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES - Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE - Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE - Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC està integrat en la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes
Oficina de comunicació de l’IEEC Barcelona
Rosa Rodríguez Gasén
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat

Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC) Barcelona
Juan Carlos Morales
Membre de l’IEEC, investigador
Correu electrònic: morales@ice.cat

Nota de premsa elaborada per l'oficina de comunicació de l'IEEC amb la col·laboració de Science Wave.
24
Setembre 2019

PAZ Radio Occultation profiles being operationally assimilated into a numerical weather prediction model


PAZ Radio Occultation atmospheric profiles being operationally assimilated into the USA Navy numerical weather prediction model
Reduction of the weather forecast error due to PAZ radio occultation observations.
NRL and FNMOC
Helsinør, Denmark, September 24, 2019,

Researchers of the U.S. Naval Research Laboratory (NRL) announced that data acquired by the Radio Occultation and Heavy Precipitation experiment aboard PAZ (ROHP-PAZ) are being assimilated operationally into the US Navy Global Environmental Model (NAVGEM) which is run operationally by Fleet Numerical Meteorology and Oceanography Center (FNMOC) since 15t August 2019. Real time monitoring of the innovations are available to the public at: https://www.nrlmry.navy.mil/metoc/ar_monitor/. The announcement was made at the 7th International Radio Occultation Working Group (IROWG-7) meeting and EUMETSAT ROM-SAF User Workshop held in Helsingør, Denmark. NRL provided the capability to assimilate PAZ ROHP-PAZ to FNMOC, and continues to contribute to the development and maintenance of the NAVGEM system for weather forecasts and related services. The present quality levels of the PAZ data have shown consistent positive impact to weather analysis and forecasts similar to the other radio occultation missions. This effort is extremely useful to the RO community, and a significant step towards the assimilation of PAZ data into other operational weather prediction models.

The ROHP-PAZ experiment is led by the Earth Observation group at the Institute of Space Sciences (ICE-CSIC) and Institute of Space Studies of Catalonia (IEEC). Signals transmitted by the Global Positioning System (GPS) are acquired at the PAZ satellite when these transmitters are setting behind the limb of the Earth (‘occulting’). These signals contain information about the vertical structure of thermodynamic variables of the atmosphere, improving the weather forecast when injected into the prediction models. PAZ radio occultation data are downloaded to the ground and processed to intermediate products in near-real time by the USA National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) and the University Corporation of Atmospheric Research (UCAR), through agreements with the ICE-CSIC/IEEC. These products, suitable for assimilation into the numerical weather prediction models, are currently being disseminated in near real time to NOAA related centers, while waiting for prompt dissemination to weather services worldwide through the Global Telecommunication System of the World Meteorological Organization (WMO).

ROHP-PAZ is an opportunistic experiment aboard PAZ low Earth orbiter, a satellite owned, operated and exploited by HISDESAT. The experiment is funded by the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities.

 
23
Setembre 2019

Investigadores del CSIC participan en la mayor expedición científica al Ártico


Investigadores del CSIC participan en la mayor expedición científica al Ártico
El rompehielos alemán Polarstern, que transporta a la expedición MOSAIC
Instituto Alfred Wegener
  • La misión MOSAIC, a bordo del rompehielos Polarstern, quedará varada en la banquisa de hielo durante un año para medir los cambios ambientales debidos al cambio climático
  • Investigadores del CSIC estudiarán la interacción de la vida marina en la formación de nubes y el uso de tecnología satélite para medir el estado y el grosor del hielo
  • La expedición está formada por un consorcio internacional con el CSIC como socio español financiado por la Agencia Estatal de Investigación
Tres equipos de investigadores del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) participa en la mayor expedición científica al Ártico de la historia. Se trata del proyecto MOSAIC, que, a bordo del rompehielos de investigación alemán Polarstern, partió de Tromso (Noruega) el viernes para pasar un año atrapado en el hielo a la deriva a través del Océano Ártico. El objetivo de la misión es estudiar el Ártico como epicentro del calentamiento global para obtener datos que permitan comprender mejor el cambio climático global. El proyecto reúne 600 investigadores de 19 países que trabajarán de forma rotativa, e incluye tres equipos de investigación españoles, todos del CSIC, procedentes del Instituto de Ciencias del Mar y del Instituto de Ciencias del Espacio/Instituto de Estudios Espaciales de Cataluña, y financiados por la Agencia Estatal de Investigación.

El plan de la expedición MOSAIC prevé que el rompehielos Polarstern, del Instituto Alfred Wegener (Alemania), navegue en dirección noreste hacia el mar de Laptev, en la Siberia central, y se adentre en la banquisa de hielo, en un emplazamiento seleccionado a partir de datos de satélite y radar, para quedar allí deliberadamente atrapado en el hielo. Una vez fijado, el rompehielos viajará con el hielo a lo largo de una ruta conocida como deriva transpolar hacia el polo norte, lo cruzará y luego se dirigirá hacia el sur para desembocar en el estrecho de Fram, entre Groenlandia y el archipiélago de las Svalbard (Noruega), entre 12 y 14 meses después.

De este modo, el Polarstern se convertirá en un centro de investigación itinerante, el llamado MOSAIC, o Multidisciplinary drifting Observatory for the Study of Arctic Climate (Observatorio multidisciplinar a la deriva para estudiar el clima ártico). La expedición contará con un equipo de 60 investigadores expertos en investigación ártica, más unos 40 tripulantes (en turnos de unos dos meses), que operarán su instrumental a bordo y en el hielo. Allí los científicos estudiarán la atmósfera, el mar y el hielo, y cómo interactúan entre ellos, con el objetivo de comprender mejor cómo afectará el calentamiento global a la región ártica.

Desde el Instituto de Ciencias del Mar, el investigador del CSIC Manuel Dall’Osto viajará a bordo del Polarstern entre julio y septiembre de 2020 para realizar mediciones atmosféricas y estudiar el impacto de la vida marina en la formación de las nubes. “Las nubes son clave para regular la temperatura del planeta. Sin nubes tendríamos una Tierra mucho más cálida. Pero no entendemos suficientemente bien cómo se forman y se destruyen, y eso nos está limitando mucho en las proyecciones de clima y de cambio climático”, añade.  “Con nuestra campaña queremos saber qué sinergia se establece entre la materia de origen biológico y las nubes, qué tipo de plancton favorece más la formación de nubes y en qué regiones del océano esta relación es más importante”, explica Dall’Osto.

También desde el Instituto de Ciencias del Mar, otro equipo de investigadores estudiará la masa y el grosor del hielo marino mediante mediciones vía satélite. Los científicos desplegarán un novedoso radiómetro de microondas, montado sobre un trineo, que permitirá medir el espesor del hielo durante todo el año. El radiómetro opera en la frecuencia 1.4GHz y ha sido diseñado y construido por la empresa española Balamis. “El Ártico es una de las regiones más remotas del planeta, y de más difícil acceso, por lo que para monitorizar de forma continua el estado del hielo es imprescindible recurrir a la información vía satélite”, explica la investigadora del CSIC Carolina Gabarro, directora del estudio. “Nuestro radiómetro permitirá mejorar los modelos de transferencia radiativa del hielo marino y la nieve para lograr estimaciones más fiables del espesor del hielo desde los satélites”, añade.

“La información proporcionada por estos satélites sobre el hielo marino son cruciales para comprender los cambios que afronta el Ártico bajo la amenaza del cambio climático y, en particular, para estudiar la evolución de la masa de hielo marino y el equilibrio ártico”, detalla Gabarro. “Todas estas medidas permitirán mejorar los modelos matemáticos, y por lo tanto la información geofísica que nos ofrecen los satélites SMOS (de la Agencia Espacial Europea) y SMAP (de la NASA) que miden el grosor del hielo marino”, detalla la investigadora.

El tercer equipo español que trabaja en la expedición MOSAIC pertenece al Instituto de Ciencias del Espacio (ICE, CSIC) y al Instituto de Estudios Espaciales de Cataluña (IEEC) y estudiará la interacción entre el hielo marino y las señales de navegación transmitidas desde satélite (como los GPS). “Estas señales, después de reflejarse en el hielo, pueden ser detectadas y analizadas para extraer información del hielo marino: su grosor, rugosidad, cantidad de sal, presencia de agua en superficie, etc”, explica la investigadora del CSIC Estel Cardellach, del ICE/IEEC.

El estudio del ICE/IEEC se realizará mediante dos experimentos: uno instalado en la banquisa de hielo y otro a bordo de un avión de investigación que sobrevolará la zona y recogerá grandes cantidades de datos, que se sumarán a los datos obtenidos por otros grupos de investigación de MOSAIC. “Si los estudios confirman que esta técnica de medición mediante señales de navegación proporciona una gran precisión, se podría aplicar desde satélites de bajo coste para monitorizar los polos de forma continua”, señala Cardellach.

El Ártico, centinela del cambio climático
Las temperaturas ascienden en todo el planeta, debido principalmente a la actividad humana que emite gases de efecto invernadero a la atmósfera, pero en el Ártico las temperaturas ascienden el doble de rápido que en otras regiones, y sus efectos son más evidentes que en ningún otro lugar. Por ejemplo, el hielo se reduce y se hace más delgado a medida que el Ártico se calienta.

El Ártico es una de las zonas más remotas del planeta, sólo accesible durante unos pocos meses en verano, cuando el hielo se derrite. Como la expedición MOSAIC viajará a la deriva durante un año, permitirá obtener datos a lo largo de todo el ciclo anual del hielo, desde su crecimiento hasta que se derrita.

Nota de prensa redactada por el Departamento de Comunicación del CSIC
16
Setembre 2019

Un misteriós púlsar desafia les teories existents


Mysteriously in-sync pulsar challenges existing theories
Transitional millisecond pulsar PSR J1023+0038
ESA
Investigadors de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) han col·laborat en un estudi que, per primer cop, ha detectat polsos sincronitzats de radiació òptica i de raigs X procedents d'un misteriós púlsar. Les observacions indiquen que podria ser necessari un nou mecanisme físic per explicar el comportament de fonts de rotació ràpida com aquesta, conegudes com púlsars de mil·lisegons de transició. 

El descobriment s'ha dut a terme com a part d'una campanya d'observació de dos dies iniciada el 2017 per l'observatori de raigs X de l'ESA XMM-Newton i altres telescopis. El grup d'investigadors de l'IEEC a l'ICE (CSIC) ​—​Francesco Coti Zelati, Nanda Rea, Santiago Serrano i Diego Torres​—​ ha participat tant en les observacions òptiques com en les de ràdio, utilitzant, entre d’altres, l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) gestionat per l’IEEC. La combinació de diverses instal·lacions espacials i terrestres [1] ha permès a l'equip internacional d'astrònoms mesurar amb una molt alta resolució temporal els dos tipus de radiació procedents del púlsar ultraràpid.

El púlsar analitzat en aquest estudi, conegut com PSR J1023+0038 [2], gira al voltant del seu eix en unes poques mil·lèsimes de segon. Aquests púlsars es classifiquen com púlsars de mil·lisegons, alguns dels quals també acreten matèria d'una estrella companya, com és el cas d'aquest púlsar. 

Estudis anteriors havien demostrat que aquest púlsar pertany a la rara categoria dels anomenats «púlsars de mil·lisegons de transició» que canvien periòdicament entre dues maneres diferents d'emissió: en raigs X i en ones de ràdio.

Segons el model principal que explica aquest comportament, l'acreció de matèria de l'estrella companya dóna lloc a les emissions polsants de raigs X, mentre que es creu que el senyal de ràdio és el resultat de la rotació del camp magnètic del púlsar.

No obstant això, altres observacions del PSR J1023+0038 han revelat que podria ser necessària una explicació totalment diferent per entendre aquesta mena de fonts.

«El PSR J1023+0038 és el primer púlsar de mil·lisegons descobert amb pulsacions també a la banda òptica», comenta Alessandro Papitto de l'INAF a Roma, Itàlia, autor principal del nou estudi.

Les últimes dades mostren que els polsos òptics del PSR J1023+0038 apareixen i desapareixen exactament al mateix temps que els de raigs X.

Els models convencionals no podien explicar els polsos sincronitzats, de manera que l'equip va haver identificar un nou escenari que pogués explicar les noves dades. L'investigador de l'IEEC Diego Torres forma part del grup que va proposar aquest nou model per explicar la detecció, alhora que destacava l'existència d'un petit retard entre les dues emissions, que encara no s'ha confirmat observacionalment.

«Fins ara, pensàvem que les emissions de les pulsacions en raigs X s'originaven en un procés diferent al de les pulsacions de radiació òptica. També esperàvem que aquests processos tinguessin lloc un darrere l'altre, però no és el cas de PSR J1023 + 0038. Els polsos sincronitzats són una indicació de que tenen el mateix origen», diu Diego Torres.

El nou model estableix que el púlsar pot estar emetent un fort vent electromagnètic, que posteriorment interactua amb el disc d'acreció al voltant del sistema. A mesura que el vent del púlsar xoca amb la matèria del disc d'acreció, crea un xoc massiu que accelera els electrons en el vent a velocitats extremadament altes. Els electrons interactuen llavors amb el camp magnètic del vent, produint potents feixos de radiació de sincrotró que poden observar-se al mateix temps en les bandes òptica i de raigs X. Tot això passaria a una distància molt propera del púlsar, donant lloc al concepte de mininebulosa de vent del púlsar.

«El púlsar de transició PSR J1023+0038 és una de les fonts més interessants que coneixem. La seva variabilitat multifreqüència és increïblement rica, i ens permet estudiar la relació entre el camp magnètic i la matèria en condicions extremes», conclou Torres, mentre espera amb interès possibles observacions addicionals amb futures tecnologies.

Per a més informació sobre aquest estudi, llegiu el ​comunicat de premsa de l'ESA o l'​article científic titulat «Pulsating in unison at optical and X-ray energies: Simultaneous high-time resolution observations of the transitional millisecond prémer PSR J1023 + 0038», d'a Papitto, F. Ambrosino, L. Stella, DF Torres, F. Coti Zelati ​et al.​, que es publica a la revista ​The Astrophysical Journal.​ 

Notes
[1] L'estudi combina observacions de raigs X dels observatoris XMM-Newton de l'ESA i NuSTAR i NICER de la NASA amb observacions ultraviolades de la sonda Swift de la NASA, observacions òptiques del Telescopi Nacional Galileu (TNG) de l'INAF, equipat amb el fotòmetre SiFAP, i del Telescopi Òptic Nòrdic (NOT), tots dos situats a l'Observatorio del Roque de los Muchachos (La Palma, Illes Canàries, Espanya), així com del Telescopi Joan Oró (TJO), ubicat a l'Observatori del Montsec al Prepirineu català, i observacions infraroges del Gran Telescopi Canàries (GTC), també a l'illa de la Palma.

[2] Els púlsars són estrelles de neutrons altament magnetitzades que giren ràpidament; les relíquies d'estrelles massives. Són objectes molt densos, que comprenen fins a dues vegades la massa del Sol en un radi de tan sols deu quilòmetres. 

Comunicat de premsa creat per el Departament de Comunicació de l'IEEC.

Contactes

Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Rosa Rodríguez Gasén
Correu electrònic: ​comunicacio@ieec.cat

Autor Principal a l’ICE
Barcelona, Espanya
Diego Torres
Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC) Correu electrònic: ​dtorres@ice.csic.es 
17
Juliol 2019

Regular release of RHOP-PAZ dual-polarization data starts today


Regular and continuous release of the RHOP-PAZ experiment data has started on July 17, 2019. The access point is at UCAR CDAAC servers.
Snapshot of PAZ access point at UCAR's CDAAC server
The first dual-polarized GNSS radio occultation data, acquired by ICE-CSIC/IEEC experiment aboard PAZ (RHOP-PAZ), have been released by UCAR. The initial batch of files covers the period from May 10, 2018 to April 29, 2019, and it will be regularly updated from this moment on. The post-processing products will be continuously provided with several weeks latency. The data access point is at:

https://cdaac-www.cosmic.ucar.edu/cdaac/products.html
05
Juliol 2019

EXTP Wide Field Monitor (WFM) meeting + EXTP Science Requirements meeting (9-12 July 2019)


International meeting of the WFM instrument team in the Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC)
Artist impression of the eXTP satellite
https://www.isdc.unige.ch/extp/
International meeting of the WFM instrument team will be celebrated in the Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) in Barcelona (Spain), in order to prepare the documentation package to be submitted to ESA at the end of July 2019, and to discuss the tasks related to phase B1.

The WFM team meeting will be followed by the international meeting for the finalization of the eXTP Science Requirements documents.

More information about the project in https://www.isdc.unige.ch/extp/
Institute of Space Sciences (IEEC-CSIC)

Campus UAB, Carrer de Can Magrans, s/n
08193 Barcelona.
Phone: +34 93 737 9788
Email: ice@ice.csic.es
Website developed with RhinOS

Segueix-nos


An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas

An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya

Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya