News & Press releases

Nombre d'entrades: 119

26
Abril 2016

Observació del trànsit de Mercuri per davant del Sol


El proper 9 de maig el planeta Mercuri, amb una òrbita interior a la terrestre, transitarà per davant del Sol.
Observació del trànsit de Mercuri per davant del Sol
El proper 9 de maig el planeta Mercuri, amb una òrbita interior a la terrestre, transitarà per davant del Sol. Durant 7 hores es podrà observar la seva silueta fosca projectada sobre el disc brillant del Sol que avança d’est a oest. Aquest fenomen va ser observat per darrera vegada des de Catalunya el 2003 i tornarà a repetir-se el 2019.   L’Institut de Ciències de l'Espai (ICE) organitza una observació pública des de les seves instal·lacions al Campus de la UAB, carrer de Can Magrans, s/n, entre la Facultat de Ciències i el SAF. L’observació directa del Sol pot ser perjudicial per a l’ull humà si no es tenen els coneixements i els mitjans adequats per fer-ho, per la qual cosa no es recomana mirar el Sol sense una supervisió qualificada. A l’ICE disposem de telescopis que s’utilitzaran per projectar la imatge del Sol sobre una pantalla i també podreu utilitzar ulleres homologades per tal de veure el fenomen en directe i de forma segura.   L’observació del trànsit de Mercuri es veurà condicionada per les condicions meteorològiques. Si no hi ha núvols, el personal de l’ICE us farà una breu explicació d’aquest fenomen i també podreu conèixer de primera mà la recerca que fem des de l’institut.   Us esperem el dilluns 9 de maig a partir de la una del migdia.
07
Març 2016

Nou Director a l'Institut de Ciències de l'Espai


El 26 de febrer de 2016, el President del Consell Superior d'Investigacions Científiques ha nomenat al Professor ICREA Diego F. Torres com nou director de l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC).
Diego Torres
El 26 de febrer de 2016, el President del Consell Superior d'Investigacions Científiques ha nomenat al Professor ICREA Diego F. Torres com nou director de l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC).

Succeeix al Prof. Jordi Isern Vilaboy en aquesta posició.

En Prof. Torres (42) va néixer a Buenos Aires, Argentina, on va estudiar fins l'obtenció d'un doctorat en Física (sobre cosmologia i astrofísica de teories gravitacionals esteses) per la Universitat Nacional de la Plata. És Membre de l'Institut de Ciències de l'Espai des de l'any de 2006, on va arribar després de diversos anys d'Investigació a la Universitat de Princeton i el Laboratori Lawrence Livermore, entre d'altres. La seva recerca es centra en objectes compactes galàctics i raigs còsmics, tema sobre el què ha publicat més de 200 articles en revistes internacionals. El Prof. Torres és cap del Grup de Recerca MAP, que realitza Estudis Teòrics i multi-freqüència de púlsars, les seves nebuloses, i l'origen dels raigs còsmics.

La investigació del Prof. Torres va ser guardonada en diverses ocasions, rebent el Premi Shakti Duggal en Física de Raigs Còsmics de la Unió Internacional de Física, la Beca Guggenheim, el Premi Wilhelm Friedrich Bessel de la Fundació Alexander von Humboldt, o la Càtedra Visitant l'Acadèmia de Ciències Xinesa, entre altres distincions.
19
Febrer 2016

Presentació del llibre 'Missatge d'anys llum'


L'editorial Comanegra publica el llibre 'Missatge d'anys llum', de Xènia Dikalo i Eduard Mondéjar
Caberta Missatge d'anys llum
L'editorial Comanegra publica el llibre 'Missatge d'anys llum', de Xènia Dikalo i Eduard Mondéjar, que presentaran el proper dijous 25 de febrer a les 19.30 h a la Nau Comanegra (Consell de Cent, 159. 08015 Barcelona) acompanyats de l'investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai, Ignasi Ribas.
  La ciència astronòmica actual ens presenta un creixent nombre de nous planetes semblants al nostre, territoris encara inexplorats però amb alguna possibilitat d’albergar vida. Aquests descobriments alimenten cada vegada més la idea de poder contactar amb altres possibles civilitzacions i, fins i tot, d’imaginar l’espècie humana vivint més enllà del planeta Terra. 'Missatge d’anys llum' és una crida a exploradors que vulguin endinsar-se des d’un punt de vista científic en aquests immensos sistemes naturals i esbrinar com podríem establir un contacte interestel·lar.   Dia i hora de la presentació: dijous 25 de febrer a les 19.30
On: La Nau Comanegra (Consell de Cent, 159. 08015 Barcelona)
Enllaç a la web: http://comanegra.com/art-cultura-i-pensament/327-missatge-anys-llum.html
11
Febrer 2016

El proper dilluns 15 de febrer s'inicia el cicle de conferències "Dilluns de Ciència: L’UNIVERS VIST PELS SATÈL·LITS"


El proper dilluns 15 de febrer s'inicia el cicle de conferències "Dilluns de Ciència: L’UNIVERS VIST PELS SATÈL·LITS", organitzat per la Residència d'Investigadors.
Univers vist per satlèl·lits
www.residencia-investigadors.es
La recerca sobre el cosmos sempre ha atret molts investigadors i ciutadans per diferents motius, però, a mesura que ha passat el temps, s’ha posat de manifest que fer recerca en l’espai és quelcom més que un desig per conèixer-lo. A hores d’ara, fer recerca sobre l’espai és cada cop més fonamental per a la comprensió de molts fenòmens físics, químics i biològics. A la vegada, tot allò relacionat amb el desenvolupament de noves tecnologies esdevé clau per a molts dels avenços que, després, s’apliquen al progrés i al benestar general de la Humanitat, per la qual cosa la indústria espacial esdevé un dels camps en els quals la innovació tecnològica és ben present i cada cop té un impacte més gran en les activitats econòmiques dels països més avançats.
En aquest cicle de conferències, l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC (ICE-CSIC) presentarà algunes de les recerques més destacades en les quals és present. L’ICE-CSIC és una de les entitats que forma l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i té com a objectiu principal l’avenç general en els estudis sobre el cosmos, tot ajudant a millorar la capacitat científica i tecnològica del nostre sistema de ciència i tecnologia, participant en projectes i missions espacials de primer ordre a nivell internacional.

Totes les conferències tindran lloc a les 18:30 h, a la Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, Carrer Hospital 64, Barcelona.

Les conferències es podran també seguir en directe a través de l'enllaç:
http://www.streamingbarcelona.com/plataforma/residenciainvestigadors/

El programa detallat i els resums de les conferències es poden trobar AQUÍ.

15 de febrer de 2016
Mirant el món amb GPS
Dra. Estel Cardellach (ICE-CSIC/IEEC)

22 de febrer de 2016
La missió LISA Pathfinder: aprenent a escoltar l’Univers amb les ones que Einstein va predir
Dr. Carlos F. Sopuerta (ICE-CSIC/IEEC)

29 de febrer de 2016
La missió espacial Euclides: estudiant l’energia fosca
Dr. Francisco J. Castander (ICE-CSIC/IEEC)

7 de març de 2016
Recerca espacial en altes energies. Els fenòmens més energètics de l’Univers
Dra. Margarida Hernanz (ICE-CSIC/IEEC)

14 de març de 2016
Cercant una nova Terra
Dr. Ignasi Ribas (ICE-CSIC/IEEC)

Més informació a:
DILLUNS DE CIÈNCIA: L'Univers vist per satèl·lits
09
Desembre 2015

Planetes compactes amb matèria fosca: una nova família d’objectes astronòmics?


Laura Tolós, investigadora de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), ha estudiat la possible existència d’un nou tipus d’objectes astronòmics: els planetes compactes amb matèria fosca.
Representació artística d’un planeta similar a Júpiter surant lliurement a l’espai sense estrella.
NASA/JPL-Caltech
Laura Tolós, investigadora de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), ha estudiat la possible existència d’un nou tipus d’objectes astronòmics: els planetes compactes amb matèria fosca. Es tractaria d’exoplanetes de radis inusualment petits amb matèria fosca a l’interior. Els resultats de la investigació s’acaben de publicar a Physical Review D.   Representació artística d’un planeta similar a Júpiter surant lliurement a l’espai sense estrella. Imatge: NASA/JPL-Caltech   Serien uns planetes com no s’han vist fins ara, i representarien una evidència de la presència de matèria fosca en el nostre Univers. Els planetes compactes amb matèria fosca constituirien una nova família d’objectes astronòmics, formats per matèria fosca i material estel·lar provinent d’estrelles compactes, com ara les estrelles de neutrons i les nanes blanques.   Els autors d’aquesta predicció teòrica són Laura Tolós, investigadora Ramón y Cajal de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), i el professor Juergen Schaffner-Bielich, de la Universitat de Frankfurt. L’estudi, acabat de publicar a Physical Review D, analitza l’estabilitat i les característiques d’aquests objectes astronòmics nous amb matèria fosca a l’interior.   Matèria fosca: interrogants oberts   Les observacions astrofísiques i cosmològiques indiquen que la major part de la massa present a l’Univers és matèria fosca, és a dir: una matèria que no podem detectar però de la qual es pot deduir l’existència a partir dels efectes gravitatoris que exerceix sobre la matèria visible.   La natura i les característiques de la matèria fosca son encara una incògnita, a pesar de què s’han dedicat grans esforços des del punt de vista teòric i observacional. Entre els mètodes indirectes de cerca i anàlisi de matèria fosca destaca l’estudi dels efectes de la matèria fosca en les propietats i evolució de les estrelles de neutrons i nanes blanques.   Els planetes compactes amb matèria fosca: possibles respostes noves   Precisament arran de l’estudi d’aquests tipus d’estrelles, els investigadors han llançat la hipòtesi d’un nou tipus d’objecte astronòmic que permetria saber més sobre l’existència i natura de la matèria fosca. Els anomenats planetes compactes amb matèria fosca series objectes astronòmics estables amb matèria visible provinent d’estrelles compactes i matèria fosca a l’interior. Tindrien una massa similar a la de la Terra o Júpiter (d’aquí haver-los batejats com a planetes), i un radi de desenes a centenars de quilòmetres. És a dir: un radi molt petit per a aquesta massa i, per tant, cossos molt compactes.   Els investigadors han predit que la formació d’aquests planetes compactes es deuria a l’atracció gravitatòria exercida sobre material estel·lar per “grumolls” de matèria fosca originats després del Big Bang.   Observació: el proper repte    “L’observació d’objectes astronòmics amb masses similars a la de Júpiter o la Terra però amb radis inusualment petits seria evidència de la seva existència”, explica Laura Tolós, investigadora d’IEEC-CSIC.  Però aquesta observació representa un gran desafiament a causa precisament de la petita mida dels planetes compactes amb matèria fosca.   La detecció podria realitzar-se a través de l’efecte de lent gravitacional, àmpliament utilitzat en la cerca d’exoplanetes (planetes fora del Sistema Solar). Aquest efecte es basa en què la trajectòria de la llum emesa per una estrella llunyana és modificada per la presència d’una altra estrella propera al planeta, cosa que magnifica la brillantor i permet, en conseqüència, poder observar-lo.   Caldrà esperar per veure si un futur proper les observacions d’exoplanetes amb radis molt petits confirmen les prediccions teòriques sobre l’existència dels planetes compactes amb matèria fosca.
23
Novembre 2015

LISA a la premsa


EL MUNDO: ¿Para qué sirve la Teoría de la Relatividad de Einstein?, EL PAÍS: En busca del sonido del universo que predijo Einstein
17
Novembre 2015

Miquel Nofrarias, de l’ICE (IEEC-CSIC), rep la credencial ComFuturo d’ajuda a la investigació


Miquel Nofrarias, de l’ICE (IEEC-CSIC), rep la credencial ComFuturo d’ajuda a la investigació
Miquel Nofrarias, de l’ICE (IEEC-CSIC), rep la credencial ComFuturo d’ajuda a la investigació
L’investigador Miquel Nofrarias, de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC) ha estat un dels seleccionats en la primera edició del Programa ComFuturo de la Fundación General CSIC  (FGCSIC) i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) en col·laboració amb diverses entitats privades.     Es tracta d’un programa d’ajuda a la investigació per al que s’han seleccionat en total 14 investigadors altament qualificats, d’entre quasi 300 candidatures presentades. Els ajuts, amb una durada màxima de tres anys, inclouen un contracte laboral per a l’investigador ComFuturo i una dotació anual de de 5.000 € per a despeses associades al desenvolupament del projecte, que es complementarà amb altres 5.000 € anuals aportats pel centre del CSIC en què es durà a terme la recerca.   El projecte de Miquel Nofrarias se centra en el desenvolupament de sensors d’alta precisió per al control tèrmic en missions espacials.   L’acte de lliurament de les credencials d’aquesta primera edició ComFuturo va tindre lloc ahir 12 de novembre en Madrid.     Més informació a la web de la Fundación General CSIC
06
Octubre 2015

Nanda Rea, Premi IUPAP 2014 a joves investigadors en Astrofísica


El Premi IUPAP (International Union of Pure and Applied Physics) a joves investigadors en Astrofísica corresponent a 2014 ha estat atorgat a Nanda Rea.
Nanda Rea - 2015
El Premi IUPAP (International Union of Pure and Applied Physics) a joves investigadors en Astrofísica corresponent a 2014 ha estat atorgat a Nanda Rea, investigadora de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC) i de la Universitat d’Amsterdam, per la seva “valuosa contribució a l’estudi de les estrelles de neutrons”.     Notícia completa (en anglès)
06
Octubre 2015

Inauguració de la sala de conferències Alberto Lobo


El passat 30 de setembre es va inaugurar la sala de conferències Alberto Lobo al nou edifici de l’Institut de Ciències de l’Espai.
sala de conferències Alberto Lobo al nou edifici de l’Institut de Ciències de l’Espai
  El passat 30 de setembre es va inaugurar la sala de conferències Alberto Lobo al nou edifici de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), situat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’acte va coincidir amb el tercer aniversari de la mort de José Alberto Lobo Gutiérez, professor i investigador de l’ICE, i va reunir una cinquantena llarga de persones, entre investigadors i familiars.   Alberto Lobo va ser l’investigador principal de l’institut en la missió LISA Pathfinder de l’Agència Espacial Europea (ESA), que posarà a prova les tecnologies necessàries per al futur observatori d’ones gravitacionals eLISA, la futura missió L3 de l’ESA. L’acte va servir també per fer repàs de la situació del projecte, que es troba ja a punt per al llançament en les properes setmanes, segons va explicar César García Marirrodriga, project manager de la missió a l’ESA. Miquel Nofrarias, membre del Grup d’Astronomia d’ones gravitatòries – LISA, va repassar la contribució d’Alberto Lobo i de la resta de membres de l’institut a LISA Pathfinder.     També hi van participar en aquest homenatge Carlos F. Sopuerta, actual investigador principal de la missió, i el professor Jordi Isern, director de l’ICE (IEEC-CSIC). La cloenda va estar a càrrec de Pilar Román, responsable de l’àrea de ciències de l’espai del CDTI (Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial) i delegada d’Espanya en el Programa Científic d’ESA (SPC). Per últim, l’esposa d’Alberto Lobo va ser l’encarregada de descobrir la placa commemorativa.
Institute of Space Sciences (IEEC-CSIC)

Campus UAB, Carrer de Can Magrans, s/n
08193 Barcelona.
Phone: +34 93 737 9788
Email: ice@ice.csic.es
Website developed with RhinOS

Segueix-nos


An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas

An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya

Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya