News & Press releases

Nombre d'entrades: 118

22
Gener 2019

El satèl·lit PAZ demostra un nou sistema de mesura de pluges intenses


Hoy se da acceso público a los datos de los primeros cinco meses de misión, lo que servirá para profundizar en la predicción del tiempo
Un perfil del ROHP-PAZ creuant intenses plujes d'una tempesta ciclònica de categoria 3
Image from the supplementary materials in Cardellach et al., 2019.
  • El nou concepte de mesura va ser concebut per científics catalans de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC/IEEC)
  • Avui es dóna accés públic a les primeres dades d’aquest tipus
  • Aquesta informació servirà per entendre millor els fenòmens de precipitació intensa
Un equip d’investigadors de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) ha analitzat les dades obtingudes per l’experiment amb senyals GPS que s’està realitzant a bord del satèl·lit espanyol d’observació de la Terra PAZ, llançat el mes de febrer del 2018, i ha confirmat que els senyals enregistrats són sensibles a les precipitacions intenses. Els resultats apareixen publicats a la revista Geophysical Research Letters.
Els senyals GPS són capturats pel satèl·lit amb tecnologies concebudes i dissenyades per aquest grup de científics de l’ICE en el marc de l’experiment ROHP-PAZ, capaç de realitzar radio ocultacions. Habitualment es mesuren les propietats termodinàmiques de l’atmosfera (temperatura, pressió i humitat) a diferents altures.

Les radio ocultacions són una tècnica per observar un mitjà, normalment l’atmosfera d’un planeta, emprant dos elements: un que transmet senyals de ràdio o microones (la font) i un altre que els rep (el receptor). La particularitat d’aquesta tècnica és que si s’interposa entre ambdós elements la Terra, el senyal se segueix rebent degut a la flexió que pateix el raig en passar per l’atmosfera terrestre.

“La clau està en relacionar la flexió de la trajectòria del senyal amb les propietats de l’atmosfera. En el planeta Terra, aquesta tècnica es realitza amb senyals dels sistemes globals de navegació per satèl·lit, com, per exemple, els GPS”, explica la investigadora del ICE Estel Cardellach.

Els sistemes de navegació actuen com a fonts i un receptor a bord d’un satèl·lit a baixa altura orbital, com és el cas del satèl·lit PAZ, conté el receptor. El receptor pot mesurar amb molta precisió l’angle de flexió del senyal, del qual se’n poden extreure perfils verticals de temperatura, pressió i humitat atmosfèrica.

La novetat de l’experiment ROHP-PAZ és que a més mesura el retard que pateix el senyal polaritzat horitzontalment respecte al retard del senyal polaritzat verticalment. La hipòtesi de l’experiment és que aquest retard relatiu succeeix quan el raig creua una precipitació intensa.

“Aquest experiment pretén demostrar un nou concepte de mesura, una tècnica completament nova que mai s’havia provat fins ara.
Ara sabem que els senyals són sensibles a la precipitació intensa, i cal treballar per trobar el millor ús de les dades, per tal que la informació que contenen es pugui extreure i ser d’utilitat. Això significa desenvolupar algoritmes d’inversió o extracció de informació geofísica”, detalla Estel Cardellach.

Primers resultats
Els resultats obtinguts durant els primers cinc mesos de missió indiquen que, efectivament, hi ha efectes detectables en la polarimetria dels senyals GPS que són deguts als hidrometeors (gotes de pluja i altres partícules de gel o aigua i gel). A més, l’efecte polarimètric és major quan la pluja és més intensa.
La investigadora de l’ICE afegeix: “Les estructures verticals detectades en els nostres senyals polarimètrics són coherents amb les estructures de precipitació que s’estan observant. Aquests fets ens indiquen que els senyals polarimètrics a ROHP-PAZ responen a precipitació intensa, confirmant així la hipòtesi de l’experiment”.

En els propers mesos, els investigadors esperen donar per finalitzada la calibració de l’instrument i que tota la informació pugui ser interpretada fàcilment per la comunitat científica. En aquest sentit ja es col·labora amb equips del ‘Jet Propulsion Laboratory’ de la NASA, la ‘University Corporation for Atmospheric Research’ i la ‘National Oceanic and Atmospheric Administration’, tots ells dels EUA.

Avui es dóna accés públic a les primeres dades polarimètriques, corresponents als cinc primers mesos de la missió, disponibles a la web del projecte.
L’objetiu és que les dades termodinàmiques es distribueixin en temps quasi-real als serveis de meteorologia mundials. La ‘National Oceanic and Atmospheric Administration’ utilitzarà les seves antenes i infraestructura per baixar les dades de ROHP-PAZ cada vegada que tinguin contacte amb el satèl·lit (idealment un cop per òrbita, és a dir, cada hora i mitja). “Les proves d’aquesta operació ja han començat i esperem poder començar a disseminar aviat les dades de forma operacional”, assenyala Cardellach.

El satèl·lit PAZ és una missió dual, amb aplicacions civils i militars. HISDESAT és la propietària, operadora i explotadora del satèl·lit, amb l’objectiu d’oferir informació precisa per a múltiples aplicacions des de la seva òrbita polar al voltant de la Terra.
 
Referencies
Cardellach, E. et al.. (2019), Sensing heavy precipitation with GNSS polarimetric radio occultations, Geophys. Res. Lett., Jan. 2019, https://doi.org/10.1029/2018GL080412
Web de ROHP-PAZ, accés a les dades: https://paz.ice.csic.es/

Comunicat de premsa adaptat de l'elaborat per el Departament de Comunicació del CSIC
10
Gener 2019

El Dark Energy Survey completa l’adquisició de dades de sis anys


El periode d’adquisició de dades per a cartografiar amb un nivell de detall sense precedents una vuitena part del cel ha acabat
Observatori de Cerro Tololo (Xile)
Crèdit: Fermilab
Després d’explorar en profunditat una quarta part del cel austral durant sis anys i catalogar centenars de milions de galàxies distants, el Dark Energy Survey (DES) finalitza la presa de dades el dia 9 de gener.
 
El projecte és una col·laboració internacional que va començar a cartografiar una regió del cel de 5000 graus quadrats el 31 d’agost de 2013, amb l’objectiu d’entendre la natura de l’energia fosca, la misteriosa força que està accelerant l’expansió de l’univers. Els científics de DES han pres dades durant 758 nits al llarg de sis anys utilitzant l’instrument DECam (Dark Energy Camera), una càmera digital de 520 Megapixels financiada pel Departament de Energia (DoE) dels E.E.U.U. y el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d’Espanya, entre d’altres organismes internacionals. Investigadors del Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT), l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC)/Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l’Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) y l’Institut de Física Teórica (UAM-CSIC) integren la contribució espanyola al projecte, DES-Spain. La càmara està montada al telescopi Blanco, de 4 metres, situat l'Observatori Interamericà de Cerro Tololo, als Andes xilens, i que pertany a la National Science Foundation dels E.E.U.U. La col·laboració DES-Spain va tenir un paper destacat en la construcció de DECam, ja que fou responsable del disseny, verificació, construcció i instal·lació de la major part de l'electrónica de lectura.
 
Durant totes aquestes nits els científics han acumulat dades de més de 300 milions de galàxies distants. Més de 400 científics de 26 institucions de tot el món contribueixen a l’execució d’aquest projecte, que està liderat per Fermilab (Fermi National Accelerator Laboratory) del DoE. La col·laboració ha produït ja més de 200 articles científics, y en publicarà molts més.
 
DES és un dels cartografiats més sensibles y exhaustius que s’han realitzat mai. DECam és capaç de veure la llum de galàxies a miles de milions d’anys llum i amb una qualitat sense precedents.
 
El cartografiat ha generat 50 Terabytes d’informació (és a dir, 50 milions de Megabytes) durant els sis anys d’operació. Aquestes dades s’emmagatzemen al National Center for Supercomputing Applications (NCSA), ubicat a la Universitat de Illinois a Urbana-Champaign.
 
Ara, l’activitat central de la col·laboració es concentrarà en l’anàlisi de les dades. DES ja ha publicat una sèrie complerta d’articles científics basats en les dades preses durant el primer any, i els científics estan centrats ara mateix en l’anàlisi del ric conjunt de dades ja catalogades dels tres primers anys de campanya, cercant noves pistes sobre la naturalesa de l’energia fosca. “DES és el primer gran cartografiat de galàxies que estudiarà en detall les propietats de la matèria fosca. Ha estat un gran èxit haver recollit una quantitat tan enorme y precisa de dades. Ara queda analitzar-les.  Pot ser continguin el senyal d’algún descobriment important.” diu Eusebio Sànchez, l’investigador responsable de DES al CIEMAT.  Per la seva banda, Enrique Gaztañaga, l'investigador responsable de DES al ICE-CSIC/IEEC afegeix que “DES-Spain va ser la primera col·laboració internacional al fundar DES fa més de 15 anys. En aquest temps hem tingut l'oportunitat de guanyar experiència en aspectes molt diferents en un projecte de primera línea internacional. Aquests inclouen la instrumentació, organizació, financiació i ciència. Va ser el nostre primer projecte junts i ha estat la llavor per que l’equip de DES-Spain hagi estat capaç d’ abordar nous reptes. Iniciar i inclús liderar altres projectes igualment ambiciosos, com són EUCLID (euclid-ec.org), PAUS (pausurvey.org) o DESI (desi.lbl.org)”.
 
La col·laboració DES continuarà publicant resultats científics a partir de les dades emmagatzemades. Els científics han presentat els resultats més recents en una sessió especial celebrada en la reunió d’hivern de la American Astronomical Society (AAS) a Seattle, el 8 de Gener. DES també organitza un esdeveniment interactiu de les 23:30 a les 00:30 de la matinada del 9 al 10 de gener al stand de NOAO a la sala d’exposicions principal de la reunió del AAS que inclou una connexió directa amb l’observatori, on els científics es preparen per una darrera nit d’observació.
 
Alguns dels resultats científics més destacats obtinguts per DES fins ara són:
 
La mesura més precisa de l’estructura de la matèria fosca a l’Univers, que, quan es compara amb resultats obtinguts utilitzant la radiació còsmica de fons, permet al científics reconstruir l'evolució del cosmos. (http://news.fnal.gov/2017/08/dark-energy-survey-reveals-accurate-measurement-dark-matter-structure-universe)
El descubriment de moltes noves galaxies nanes satèl·lit de la nostra, la Via Làctea, el qual proporciona nous tests de les teories actuals sobre la matèria fosca (http://news.fnal.gov/2015/08/dark-energy-survey-finds-more-celestial-neighbors).
La creació del mapa més exacte mai obtingut de la matèria fosca a l’Univers (http://news.fnal.gov/2017/08/dark-energy-survey-reveals-accurate-measurement-dark-matter-structure-universe).
El descobriment de la supernova més distant coneguda (https://penntoday.upenn.edu/news/astronomers-reveal-secrets-most-distant-supernova-ever-detected).
La distribució pública de les dades dels tres primers anys de cartografiat, el que permet a astrònoms de tot el món realitzar descobriments i ciència adicional.(http://news.fnal.gov/2018/01/dark-energy-survey-publicly-releases-first-three-years-of-data).
 
La primera contrapartida òptica a un esdeveniment d’emissió d’ones gravitatòries, en una colisió de dues estrelles de neutrons que va passar fa 130 milions d’anys. (http://news.fnal.gov/2017/10/scientists-spot-explosive-counterpart-ligovirgos-latest-gravitational-waves). DES fou un dels cartografiats del cel que va detectar en llum visible la font d’ones gravitatòries, el que obre la porta a un nou tipus d’astronomia. 
“Amb l’anàlisi de només una cinquena part de les dades, DES ja ha aconseguit alguna de les mesures cosmològiques més precises fetes fins ara. Amb l’anàlisi de totes les dades en els propers anys, DES sotmetrà el model cosmològic en vigor -que assumeix que l’energia fosca és deguda a la constant cosmològica proposada y després descartada per Einstein- al test més dur al que mai s’ha enfrontat.” indica Ramon Miquel, investigador principal de DES a l’IFAE. Per la seva banda Juan García-Bellido, investigador principal de DES al IFT-UAM/CSIC, considera que “És emocionant haver pogut participar, gràcies a DESCam, en un descobriment com el de la Kilonova, que va iniciar una nova era, la de l’Astronomia Multimissatger, y que ha permès determinar de forma independent el ritme d’expansió de l’Univers”.
 
Recentment, DES ha publicat els seus primers resultats cosmològics basats en supernovae (207 d’elles amb seguiment espectroscòpic dels primers tres anys de dades), utilitzant un mètode que va proporcionar la primera evidència de l'acceleració còsmica fa ja 20 anys (http://adsabs.harvard.edu/abs/2018arXiv181102374D). Molts nous resultats cosmològics, més exhaustius i precisos, es publicaran en els propers anys.
 
Els científics de DES-Spain han tingut i tenen un paper molt destacat en l’anàlisi de les dades. En els resultats cosmològics obtinguts fins avui, investigadors de l’IFAE han estat líders en la determinació de la distància a les galàxies, que és un element essencial per poder interpretar les observacions realitzades, així com en l’estudi de les correlacions entre les posicions de les galàxies properes i la forma de les galàxies llunyanes. L’ICE-CSIC/IEEC ha participat en la creació de mapes de matèria fosca, les simulacions i l’estudi d’agrupament de galàxies. El IFT-UAM/CSIC ha construït catàlegs sintètics per a l’estudi d’errors sistemàtics i matrius de covariança. El CIEMAT ha estat una de les institucions responsables de la construcció dels catàlegs de galàxies i de l’estudi de l’agrupament de les mateixes, una de les proves utilitzades per a obtenir els resultats cosmològics.
 
La tasca d’acumular tal cuantitat de dades no és petita. Al llarg del cartografiat, es van necessitar centenars de científics per que operessin els instruments durant varies nits, per torns, amb l’ajuda dels tècnics de l’observatori. Per a organitzar aquest esforç, DES va adoptar alguns dels mètodes utilitzats en els experiments de física de partícules, en els que tota persona que treballa en l’experiment colabora d’alguna manera en la seva operació.
 
DECam romandrà montada en el telescopi Blanco de Cerro Tololo durant 5 o 10 anys més, i continuarà sent un instrument de gran utilitat per a col·laboracions de tot el món.
 
La col·laboració DES es centrarà ara en la producció de nous resultats utilitzant els 6 anys de dades, incloent noves observacions sobre l'energia fosca. Tot i que una era acabi per a DES, la següent fase de l’exploració no ha fet més que començar.
 
Podeu seguir l’actualitat de DES a www.darkenergysurvey.org, i també a Facebook  www.facebook.com/darkenergysurvey, Twitter  www.twitter.com/theDESurvey i Instagram  www.instagram.com/darkenergysurvey.
 
El Dark Energy Survey és una col·laboració de més de 400 científics de 26 institucions en set paisos. Els fons per als projectes de DES han estat proporcionats per U.S. Department of Energy Office of Science, U.S. National Science Foundation, el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades de España, Science and Technology Facilities Council of the United Kingdom, Higher Education Funding Council for England, ETH Zurich for Switzerland, National Center for Supercomputing Applications at the University of Illinois at Urbana-Champaign, Kavli Institute of Cosmological Physics at the University of Chicago, Center for Cosmology and AstroParticle Physics at Ohio State University, Mitchell Institute for Fundamental Physics and Astronomy at Texas A&M University, Financiadora de Estudos e Projetos, Fundação Carlos Chagas Filho de Amparo à Pesquisa do Estado do Rio de Janeiro, Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico and Ministério da Ciência e Tecnologia, Deutsche Forschungsgemeinschaft, i les institucions colaboradoes llistades a www.darkenergysurvey.org/collaboration .
 
Investigadors de contacte
 
IFAE   
Dr. Ramon Miquel, Director del IFAE y Profesor de Investigación ICREA
e-mail : ramon.miquel@ifae.es
 
ICE - CSIC & IEEC
Dr. Enrique Gaztañaga, Profesor de Investigación del CSIC
e-mail : gazta@ice.csic.es
 
CIEMAT
Dr. Eusebio Sánchez, Investigador Científico del CIEMAT
e-mail : eusebio.sanchez@ciemat.es
 
IFT-UAM/CSIC
Dr. Juan García-Bellido, Profesor de la UAM y miembro del IFT
e-mail : juan.garciabellido@uam.es
 
Contacte de premsa IEEC
Miquel Sureda, Science Wave for IEEC
e-mail : comunicacio@ieec.cat
Images credit: Fermilab
https://drive.google.com/drive/folders/1Fk0vtze0f2pGoXhLRB_hk0tnoCqhI9IM?usp=sharing
 
Links:
www.darkenergysurvey.org
https://www.ice.csic.es/es/content/82/des
http://www.ieec.cat/en/content/127/des-dark-energy-survey 
www.facebook.com/darkenergysurvey
www.twitter.com/theDESurvey
www.instagram.com/darkenergysurvey
 
Aquesta nota de premsa t’arriba a través de l’oficina de premsa de l’IEEC, en col·laboració amb DES-Spain. L'IEEC (Institut d'Estudis Espacials de Catalunya) és un institut de recerca dedicat a l'estudi de totes les àrees de l'espai i les ciències espacials, inclosa l'astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries, l'observació de la Terra i l'enginyeria espacial; i està integrat a la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya). La seva missió és la promoció i coordinació de la investigació espacial i el desenvolupament tecnològic a Catalunya, en benefici de la societat en general. L'IEEC està integrat per quatre unitats: l'Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB - Universitat de Barcelona), el Centre d'Estudis i Recerca de l'Espai (CERES - Universitat Autònoma de Barcelona), el Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l'Espai (CTE - Universitat Politècnica de Catalunya) i l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE - Consejo Superior de Investigaciones Científicas). L'IEEC és un centre de recerca internacional altament qualificat, que produeix una gran quantitat de publicacions d'alt impacte i lidera projectes clau a nivell mundial. La divisió d'enginyeria de l’IEEC també desenvolupa instrumentació per a múltiples projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència de treball amb la indústria aeroespacial i tecnològica en els sectors públic i privat.
07
Gener 2019

Cristina Manuel joins the Editorial Board of Physical Review Letters as a Divisional Associate Editor


Physical Review Letters is the world's premier physics letter journal and the American Physical Society's flagship publication
Cristina Manuel has joined the Editorial Board of Physical Review Letters for three a year term, starting in January 2019,  
as a Divisional Associate Editor (DAE). Divisional Associate Editors play an essential role in the
editorial process of Physical Review Letters, particularly when serving as referees in the adjudication of difficult cases.
Equally important is advice on  the journal policy and help in identification of new referees.
05
Desembre 2018

Un censo de la población de magnetares


La astrofísica Nanda Rea, del Instituto de Ciencias del Espacio, desarrollará un censo de magnetares
Dr. Nanda Rea
La astrofísica Nanda Rea, del Instituto de Ciencias del Espacio (ICE, CSIC), recibe 2,3 millones de euros para el proyecto MAGNESIA, titulado Censo de magnetares: el impacto de estrellas de neutrones altamente magnéticas en el universo explosivo y transitorio. “Nuestro proyecto se centra en los magnetares, las estrellas de neutrones más magnéticas, a los que se ha relacionado con una gran variedad de acontecimientos explosivos”, explica Rea. “Su enorme poder de rotación y la tremenda cantidad de energía magnética que liberan, los relaciona con estallidos de rayos gamma, las fases iniciales de la fusión de estrellas de neutrones, supernovas superluminosas, hipernovas, estallidos de radio y fuentes de rayos X ultraluminosas”, añade. “El censo de magnetares en nuestra galaxia está subestimado, y esto lastra nuestra comprensión no sólo de las poblaciones de púlsares y magnetares, sino también su posible relación con muchos de los acontecimientos explosivos del universo”, indica la investigadora.

El Proyecto MAGNESIA desarrollará un exhaustivo censo de los magnetares mediante una aproximación innovadora que elaborará el primer modelo sintético de población de púlsares capaz de encajar con los límites de observaciones multi-banda, teniendo en cuenta modelos en 3D de evolución de campos magnéticos e índices de destello de estrellas de neutrones”, explica Rea. “El proyecto MAGNESIA solucionará las cuestiones de física, los errores observacionales sistemáticos y los desafíos computacionales que lastraban los trabajos previos, para restringir el periodo de giro y la distribución del campo magnético en el nacimiento de la población de estrellas de neutrones”, añade la investigadora.

Vídeo NewCompStar: Exploring fundamental physics with compact stars (en inglés).

(Esta nota de prensa es un extracto de la creada por el Departamento de Comunicación del CSIC que puede verse pinchando aquí).
21
Novembre 2018

From gamma rays to X-rays: new method pinpoints previously unnoticed pulsar emission


Discovery of pulsed X-ray emission from three pulsars as predicted by a new theoretical model
Animated GIF of PSR J1826-1256
Based on a new theoretical model, a team of scientists explored the rich data archive of ESA's XMM-Newton space observatory to find pulsed X-ray emission from three systems. The discovery, relying on gamma-ray observations of the same sources, provides a novel tool to investigate the mysterious mechanisms of pulsar emission, which will be important to understand these fascinating objects and use them for space navigation in the future.

Lighthouses of the Universe, pulsars are fast-rotating neutron stars that emit beams of radiation. As pulsars rotate and the beams alternatively point towards and away from Earth, the source oscillates between brighter and dimmer states, resulting in a signal that appears to 'pulse' every few milliseconds to seconds, with a regularity rivalling even atomic clocks.

Pulsars are the incredibly dense, extremely magnetic, relics of massive stars, and are amongst the most extreme objects in the Universe. Understanding how particles behave in such a strong magnetic field is fundamental to understanding how matter and magnetic fields interact more generally.

Originally detected through their radio emission, pulsars are now known to also emit other types of radiation, though typically in smaller amounts. Some of this emission is standard thermal radiation - the type that everything with a temperature above absolute zero emits. Pulsars release thermal radiation when they accrete matter, for example from another star.

But pulsars also emit non-thermal radiation, as is often produced in the most extreme cosmic environments. In pulsars, non-thermal radiation can be created via two processes: synchrotron emission and curvature emission. Both processes involve charged particles being accelerated along magnetic field lines, causing them to radiate light that can vary in wavelength from radio waves to gamma-rays.

Non-thermal X-rays result mostly from synchrotron emission, while gamma-rays may come from a mixing, referred to as synchro-curvature emission. It is relatively easy to find pulsars that radiate gamma-rays: NASA's Fermi Gamma-Ray Space Telescope has detected more than 200 of them over the past decade, thanks to its ability to scan the whole sky. But only around 20 have been found to pulse in non-thermal X-rays. 

"Differently to surveying instruments in gamma-rays, X-ray telescopes must be told exactly where to point" says Diego Torres, from the Institute of Space Sciences in Barcelona, Spain.
Aware that there should be many pulsars emitting previously undetected non-thermal X-rays, Torres developed a model that combined synchrotron and curvature radiation to predict whether pulsars detected in gamma-rays could also be expected to appear in X-rays.

"Scientific models describe phenomena that can't be experienced directly" explains Torres. "This model in particular helps explain the emission processes in pulsars and can be used to predict the X-ray emission that we should observe, based on the known gamma-ray emission.
The model describes the gamma-ray emission of pulsars detected by Fermi, specifically, the brightness observed at different wavelengths, with three parameters. These determine the pulsar emission, thus predicting their brightness at other wavelengths, for instance in X-rays."
Torres partnered with a team of scientists, led by Jian Li from the Deutsches Elektronen Synchrotron in Zeuthen near Berlin, Germany, to select three known gamma-ray emitting pulsars that they expected, based on the model, to also shine brightly in X-rays. They dug into the data archives of ESA's XMM-Newton and NASA's Chandra X-ray observatories to search for evidence of non-thermal X-ray emission from each of them.

"Not only did we find X-ray emission from all three of the pulsars, but we also found that the spectrum of X-rays was almost the same as predicted by the model" explains Li. "This means that the model very accurately describes the emission processes within a pulsar."

In particular, XMM-Newton data showed clear X-ray emission from PSR J1826-1256, a radio quiet gamma-ray pulsar with a period of 110.2 milliseconds. The spectrum of light received from this pulsar was very close to that predicted by the model. X-ray emission from the other two pulsars, which both rotate slightly more quickly, was revealed using Chandra data.

This discovery already represents a significant increase in the total number of pulsars known to emit non-thermal X-rays. The team expects that many more will be discovered over the next few years as the model can be used to work out where exactly to look for them.

Finding more X-ray pulsars is important for revealing their global properties, including population characteristics. A better understanding of pulsars is also essential for potentially taking advantage of their accurate timing signals for future space navigation endeavours.

The result is a step towards understanding the relationships between the emission by pulsars in different parts of the electromagnetic spectrum, enabling a robust way to predict the brightness of a pulsar at any given wavelength. This will help us better comprehend the interaction between particles and magnetic fields in pulsars and beyond.

"This is one of very few pulsar models that can make accurate predictions of pulsar X-ray emission, and it also predicts the emission at other wavelengths, for example visible and ultraviolet" Torres continues. "In the future, we hope to find pulsars emitting other types of radiation based on the model. New findings would improve the model, leading to even more discoveries."
The study highlights the benefits of XMM-Newton's vast data archive to make new discoveries and showcases the impressive abilities of the mission to detect relatively dim sources. The team is also looking forward to using the next generation of X-ray space telescopes, including ESA's future Athena mission, to find even more pulsars emitting non-thermal X-rays.

"As the flagship of European X-ray astronomy, XMM-Newton is detecting more X-ray sources than any previous satellite. It is amazing to see that it is helping to solve so many cosmic mysteries" concludes Norbert Schartel, XMM-Newton Project Scientist at ESA.

Notes for Editors
Theoretically motivated search and detection of non-thermal pulsations from PSRs J1747-2958, J2021+3651, and J1826-1256? by Li et al is published in Astrophysical Journal Letters (URL and DOI to be added)

For more information, please contact:

Jian Li
Deutsches Elektronen Synchrotron DESY
Zeuthen, Germany
Email: jian.li@desy.de

Diego Torres
Institute of Space Sciences (ICE, CSIC)
Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) 
Barcelona, Spain
Email: dtorres@ice.csic.es

Norbert Schartel
XMM-Newton Project Scientist
European Space Agency
Email: norbert.schartel@esa.int

(This note has been elaborated by ESA)
14
Novembre 2018

El nostre veïnat estel·lar comença a estar atapeït - Es descobreix un planeta orbitant el segon sistema estel·lar més proper a la Terra


Measurements from high-precision instruments reveal a cold super-Earth around Barnard’s star
Artist’s impression of Barnard’s Star planet under the orange tinted light from the star.
IEEC/Science-Wave - Guillem Ramisa
Les mesures d'instruments de gran precisió revelen una superterra freda al voltant de l'estrella de Barnard
  • Un grup internacional d'astrònoms liderat per Ignasi Ribas, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i l'Institut de Ciències Espacials (ICE), ha trobat un planeta candidat en òrbita al voltant de l'estrella de Barnard.
  • L’estrella de Barnard és l’estrella solitària més propera al Sol i la segona després del sistema estelar triple d'Alfa Centauri.
  • L'equip va utilitzar 18 anys d'observacions que es van combinar amb noves dades obtingudes amb el caçador de planetes CARMENES, un espectrògraf situat a Calar Alto (Espanya), i d’altres instruments.
  • Els astrònoms han obtingut evidència significativa d'un planeta amb una massa tres vegades més gran que la de la Terra que orbita l'estrella nana  roja cada 233 dies. Aquestes dades situen a la superterra a prop de la anomenada "línia de gel" de la seva estrella, pel que probablement sigui un món gelat.
  • Aquesta és la primera vegada que els astrònoms troben aquest tipus d'exoplanetes utilitzant el mètode de la velocitat radial [1].
  • El descobriment serà publicat a la revista Nature el 15 de novembre del 2018.A només sis anys llum de nosaltres, l'estrella de Barnard té un moviment aparent més ràpid que qualsevol altra estrella en el cel. Aquesta nana roja, més petita i antiga que el nostre Sol, és una de les nanes roges menys actives conegudes i representa un objectiu ideal per buscar exoplanetes utilitzant diversos mètodes.
Des de 1997, diferents instruments han anat recopilant una gran quantitat de mesures del subtil moviment cap endavant i cap enrere d'aquesta estrella. Una anàlisi de les dades recollides fins el 2015, incloent observacions del HIRES / Keck i dels espectròmetres HARPS i UVES d'ESO, va suggerir que aquest moviment podria ser causat per un planeta amb una òrbita d'uns 230 dies. Per confirmar aquesta hipòtesi, però, es va considerar necessari obtenir força més mesures.
 
Amb el propòsit de confirmar la detecció, els astrònoms observaren regularment l'estrella de Barnard amb espectròmetres de gran precisió com el CARMENES (Observatori de Calar Alto, a Espanya), o els HARPS i HARPS-N en una col·laboració internacional anomenada Red Dots [2]. Aquesta tècnica consisteix a utilitzar l'efecte Doppler de la llum de l'estrella [1] per a mesurar com varia la velocitat d'un objecte amb el temps.
 
"Per a l'anàlisi varem fer servir observacions de set instruments diferents al llarg de 20 anys. El resultat d'aquest esforç és un dels conjunts de dades més grans i exhaustius mai assolit per a estudis precisos de velocitat radial, acumulant en total més de 700 observacions", explica Ignasi Ribas.
 
Després de combinar i analitzar de nou totes les dades, va tornar a aparèixer clarament un senyal amb un període de 233 dies. Aquest senyal implica que l'estrella de Barnard s'està acostant i allunyant de nosaltres a uns 1,2 metres per segon (aproximadament la velocitat a la que camina una persona), el qual s'explica molt probablement per la presència d'un planeta orbitant-la.
 
"Després d'una anàlisi acurada, estem segurs al 99% que el planeta està real, ja que és l'explicació que millor encaixa amb les nostres observacions", assegura Ignasi Ribas. "No obstant això, hem de ser prudents i recollir més dades per poder estar-ne segurs, perquè les variacions naturals de la brillantor de l'estrella degudes a les taques estel·lars o a cicles d'activitat podrien produir efectes similars als detectats". Noves observacions estan duent-se a terme des de diferents observatoris.
 
El candidat a planeta, anomenat Estrella de Barnard b (Barnand 's Star b, o bé "GJ 699 b" si es fa servir el seu nom de catàleg), és una superterra amb una massa mínima d'unes 3,2 vegades la terrestre. Completa una òrbita al voltant de la seva estrella cada 233 dies i està situada en una zona anomenada línia de gel (o ice-line), la distància de l'estrella a partir de la qual l'aigua estaria congelada, fins i tot en el buit de l'espai. Si el planeta no tingués atmosfera, la seva temperatura podria arribar a ser de -150 °C, la qual cosa faria molt improbable que pogués tenir aigua líquida en la seva superfície. No obstant això, les seves característiques el converteixen en un excel·lent objectiu per a ser visualitzat mitjançant la propera generació d'instruments com el telescopi WFIRST de la NASA [3], i podria ser detectable amb observacions que ja estan sent obtingudes gràcies a la missió Gaia de l'Agència Espacial Europea (European Space Agency o ESA [4]).
 
Fins al moment, no s'havien descobert exoplanetes així de petits i llunyans de la seva estrella fent servir la tècnica Doppler [1]. Això s'ha pogut aconseguir ara gràcies a les millores en la instrumentació, mètodes d'anàlisi i campanyes optimitzades a la recerca d'aquest tipus d'exoplanetes. Amb la propera generació d'instruments, aquestes possibilitats només poden millorar.
 
"Tots hem treballat molt dur per obtenir aquest resultat", diu Guillem Anglada-Escudé, investigador de la Queen Mary University of London i co-líder de l'estudi. "Aquesta col·laboració ha estat organitzada dins el context del projecte RedDots, que ha permès fer servir i incorporar mesures d'instruments obtinguts per tot el món, incloent astrònoms semi-professionals coordinats per l’AAVSO".
 
Cristina Rodríguez-López, investigadora de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA, CSIC), coautora de l'article i coordinadora de les campanyes de seguiment fotomètric, parla sobre la importància d'aquesta troballa. "Aquest descobriment suposa un avenç significatiu en la recerca d'exoplanetes al voltant dels nostres veïns estel·lars, amb l'esperança de, finalment, trobar un que tingui les condicions adequades per a albergar vida".
 
Notes
[1] En el mètode de la velocitat radial s'utilitzen espectròmetres de precisió per mesurar l'efecte Doppler. Quan un objecte s'allunya de nosaltres, la llum que observem es torna lleugerament menys energètica i, per tant, més vermella. Per contra, la llum es torna una mica més enèrgica i més blava quan l'estrella se'ns acosta.
[2] RedDots és un esforç col·laboratiu d'observació dedicat a la recerca de planetes terrestres que es trobin en òrbites càlides al voltant de les estrelles nanes roges més properes al Sol.
[3] WFIRST és una futura missió de la NASA que es dedicarà a respondre preguntes cosmològiques i també permetrà la detecció d'exoplanetes propers mitjançant visualització directa.
[4] Gaia és una missió espacial d’astrometria de l'Agència Espacial Europea (ESA) que actualment mesura posicions i moviments precisos d'objectes estel·lars.
 
Observatoris i Instruments
CARMENES (espectrògraf échelle d'alta resolució per a la recerca d'exoplanetes terrestres al voltant de nanes tipus M a través de l’infraroig proper i el visible) és un espectrògraf òptic i d'infraroig proper d'alta resolució, construït en col·laboració per diverses institucions de recerca espanyoles i alemanyes, i operat per El observatorio de Calar Alto (Espanya).
 
L'Observatori Europeu Austral (ESO) opera dos instruments utilitzats en aquesta recerca: HARPS i UVES. HARPS (cercador de planetes per velocitat radial d'alta precisió) es dedica al descobriment d'exoplanetes en el telescopi de 3,6 metres d'ESO (La Silla, Xile). UVES (espectrògraf échelle ultravioleta i visual) és un espectrògraf òptic d'alta resolució que es troba en el Very Large Telescope d’ESO (Paranal, Xile).
 
HIRES (espectròmetre échelle d'alta resolució) és un espectrògraf d'alta resolució que es troba a l'observatori W. M. Keck (Mauna Kea, Hawaii).
PFS (espectrògraf cercador de planetes) és un espectròmetre de precisió i alta resolució que es troba en el telescopi de 6,5 metres Magellan (observatori Las Campanas, Xile).
 
APF (cercador de planetes automatitzat) és un telescopi de 2,4 metres amb un espectròmetre de precisió i alta resolució fet a mida per al càlcul de velocitats radials de precisió a l'observatori Lick (Califòrnia, EUA).
 
HARPS-North (o HARPS-N) és una rèplica del HARPS d'ESO instal·lat al Telescopi Nazionale Galileo/Itàlia (La Palma, Espanya).
 
Diversos observatoris varen contribuir a les activitats de seguiment a través del projecte RedDots, inclosos observadors de l’AAVSO (associació americana d'observadors d'estrelles variables). L’AAVSO és una associació formada per astrònoms aficionats que recopilen, avaluen, analitzen, publiquen i arxiven observacions d'estrelles variables. Aquestes observacions es presentaran amb més detall en una propera publicació.
 
Enllaços
- Article científic
- IEEC
- RedDots
 
Més informació
Aquesta recerca es presenta en un article titulat "A super-Earth planet candidate Orbiting at the snow-line of Barnard's star", de I. Ribas et al., que apareixerà a la revista Nature el 15 de novembre del 2018.
 
L'IEEC (Institut d'Estudis Espacials de Catalunya) és un institut de recerca dedicat a l'estudi de totes les àrees de l'espai i les ciències espacials, inclosa l'astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries, l'observació de la Terra i l'enginyeria espacial; i està integrat a la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya). La seva missió és la promoció i coordinació de la investigació espacial i el desenvolupament tecnològic a Catalunya, en benefici de la societat en general. L'IEEC està integrat per quatre unitats: l'Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB - Universitat de Barcelona), el Centre d'Estudis i Recerca de l'Espai (CERES - Universitat Autònoma de Barcelona), el Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l'Espai (CTE - Universitat Politècnica de Catalunya) i l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE - Consejo Superior de Investigaciones Científicas). L'IEEC és un centre de recerca internacional altament qualificat, que produeix una gran quantitat de publicacions d'alt impacte i lidera projectes clau a nivell mundial. La divisió d'enginyeria de l’IEEC també desenvolupa instrumentació per a múltiples projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència de treball amb la indústria aeroespacial i tecnològica en els sectors públic i privat.
 
Contactes
Oficina de Comunicacions de l'IEEC
Barcelona, Espanya Miquel Sureda
Content SWaver
Science-Wave per l’IEEC
Tel: (0034) 661 46 35 37
E-mail: comunicacio@ieec.cat  
Autor Principal
Bellaterra, Espanya Ignasi Ribas
Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC)
Correu electrònic: iribas@ice.cat
(Nota eleborada per els serveis de comunicació de l'IEEC)
16
Octubre 2018

DESI Collaboration Meeting in Barcelona


DESI Collaboration Meeting organized by ICE in Sant Feliu de Guíxols
DESI Collaboration Meeting in Barcelona
The DESI Collaboration Meeting is organized this time by members of ICE (IEEC-CSIC) in Sant Feliu de Guíxols (Girona, Catalonia, Spain) from October 16th – 20th, 2018. In this meeting will participate around one hundred researchers.

The meeting web page is: https://www.ice.csic.es/indico/event/11/page/2, while the web page of the project is: https://www.desi.lbl.gov/
16
Octubre 2018

La Dra. Nanda Rea rep el Premi Nacional de Recerca en la categoria Talent Jove


El 15 d'octubre, l'astrofísica de l'ICE Dra. Nanda Rea va rebre el Premi Nacional de Recerca en la categoria Talent Jove
Dra. Nanda Rea després de rebre el seu premi
El 15 d'octubre, l'astrofísica de l'ICE (IEEC-CSIC) Dra. Nanda Rea, investigadora titular del CSIC, va rebre el Premi Nacional de Recerca en la categoria Talent Jove convocants per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.
10
Octubre 2018

Inauguració del primer telescopi d’una xarxa de telescopis Txerenkov


Inauguració del primer dels telescopis Txerenkov que es construeix a La Palma (Illes Canàries, Espanya)
El primer telescopi de la xarxa CTA nord
Daniel López / IAC
Inauguració del primer telescopi d’una xarxa de telescopis Txerenkov

La Palma, Illes Canàries, Espanya. – El dimecres 10 d’octubre de 2018, més de 200 assistents d’arreu del món es van reunir a la seu nord del Cherenkov Telescope Array (Xarxa de Telescopis Txerenkov, CTA) per assistir a la inauguració del primer Large-Sized Telescope (telescopi de gran mida, LST). El telescopi, anomenat LST-1, serà el primer de quatre LST a la part nord de l’Observatori CTA, el qual es troba al Observatorio del Roque de los Muchachos, a l’illa de La Palma i gestionat per l’Instituto de Astrofísica de Canarias. Un cop acabada, la xarxa nord estarà formada també per 15 telescopis de mida mitjana (Medium-Sized Telescopes, MSTs).
L’equip del LST està format per més de 200 científics de deu països: Brasil, Croàcia, França, Alemanya, Índia, Itàlia, Japó, Polònia, Espanya i Suècia. En aquest context internacional, el disseny i la gestió es va dur a terme conjuntament pel Laboratori d’Annecy de Física de Partícules (LAPP); l’Institut de Física Max Plank de Munic (Alemanya); l’Institut Nacional de Física Nuclear d’Itàlia; l’Institut de Recerca de Raigs Còsmics de la Universitat de Tokio (Japó), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) de Barcelona i el Centre d’Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnològiques de Madrid (CIEMAT). Entre les entitats participants en la construcció també hi ha l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB-IEEC), l’Institut de Ciències de l’Espai ICE (IEEC-CSIC).
 
El 9 d'octubre de 2015 es va fer la celebració de la primera pedra de la construcció del LST-1. Un cop es van completar els fonaments del telescopi (gener del 2017), l'equip va continuar anant assolint les fites de la construcció, com la instal·lació del sistema de rails (setembre del 2017), i el muntatge dels miralls (desembre del 2017). El febrer del 2018, es va completar l'estructura del LST-1 i el suport de la càmera es va instal·lar al juny. Finalment, la instal·lació de la càmera –la fase final- es va completar el 25 de setembre del 2018.
Contribucions locals al projecte LST-1
Tres centres de recerca catalans han tingut una participació important en el desenvolupament tecnològic del LST-1. L’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) ha estat responsable de la coordinació, el control i l’assemblatge de la càmera del LST-1 així com del disseny i l’assemblatge del sistema mecànic que permet girar el telescopi i ancorar-lo a terra. L’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB-IEEC) ha contribuït al disseny d’un dels dispositius d’amplificació del senyal. L’Institut de Ciències de l’Espai, ICE (IEEC-CSIC), ha participat en el desenvolupament del software de control i el scheduler.  Totes tres institucions han contribuït a la definició dels objectius científics del projecte.
 
Detecció de raigs gamma
A banda del LST, es necessiten dos tipus telescopis més per poder estudiar el rang d’energia de 20 gigaelectró-volts (GeV) a 300 teraelectró-volts (TeV): els telescopis de mida mitjana i els de mida petita (mèdium-sized telescopes i small-sized telescopes). Com que els raigs gamma amb energia baixa produeixen poca llum Txerenkov, es necessiten els telescopis amb miralls grans per capturar les imatges. Per tant, es situaran quatre telescopis LST tant a la part nord com a la sud de l’observatori CTA, per cobrir la sensibilitat de la baixa energia entre 20 i 150 GeV dels CTA.
El LST té una superfície reflectora parabòlica de 23 metres de diàmetre, la qual s’aguanta amb una estructura tubular feta de fibra de carbó i tubs d’acer. La superfície reflectora de 400 metres quadrats capta i enfoca la llum del Txerenkov cap a la càmera, on els tubs fotomultiplicadors converteixen la llum en senyals elèctrics que es processen per l’electrònica de la càmera.  Encara que el LST-1 fa 45 metres d’alçada i pesa unes 100 tones, és extremadament ràpid i pot reposicionar-se en tan sols 20 segons per poder arribar a captar senyals breus de raigs gamma de baixa energia.  
Els LST ampliaran l'abast de la ciència a distàncies cosmològiques i a fonts més febles amb espectres d'energia sua. Tant la velocitat de reorientació dels telescopis com el llindar d'energia baix que proporcionen són elements clau pels estudis de fonts transitòries de raigs gamma en la nostra galàxia i per a l'estudi dels nuclis galàctics actius i les explosions de raigs gamma amb un alt en desplaçament cap al roig.
S’espera que el prototip sigui el primer telescopi LST del CTA, i, de fet, el primer telescopi en una seu de CTA, per a ser operat per l'Observatori CTA (CTAO). Però, com qualsevol altre lliurament tècnic en el gran projecte multinacional CTA, el LST-1 necessitarà passar un procés de revisió per poder verificar que el disseny compleix amb els objectius científics de CTA, les necessitats d’explotació, estàndards de seguretat, etc. abans de ser aprovat pel CTAO.
Podeu visitar el web de la inauguració del LST-1 (https://www.cta-observatory.org/lst-1_inauguration) per a més informació  en altres llengües i enllaços a més materials, imatges i vídeos.
 
09
Agost 2018

Finding the Happy Medium of Black Holes


Important evidence for populations of intermediate-mass black holes has been found.
Scientists have taken major steps in their hunt to find black holes that are neither very small nor extremely large. Finding these elusive intermediate-mass black holes could help astronomers better understand what the "seeds" for the largest black holes in the early Universe were.

The new research comes from two separate studies, each using data from NASA's Chandra X-ray Observatory and other telescopes. 

Black holes that contain between about one hundred and several hundred thousand times the mass of the Sun are called "intermediate mass" black holes, or IMBHs. This is because their mass places them in between the well-documented and frequently-studied "stellar mass" black holes on one end of the mass scale and the "supermassive black holes" found in the central regions of massive galaxies on the other.

While several tantalizing possible IMBHs have been reported in recent years, astronomers are still trying to determine how common they are and what their properties teach us about the formation of the first supermassive black holes.

One team of researchers used a large campaign called the Chandra COSMOS-Legacy survey to study dwarf galaxies, which contain less than one percent the amount of mass in stars as our Milky Way does. (COSMOS is an abbreviation of Cosmic Evolution Survey.) The characterization of these galaxies was enabled by the rich dataset available for the COSMOS field at different wavelengths, including data from NASA and ESA telescopes.

The Chandra data were crucial for this search because a bright, point-like source of X-ray emission near the center of a galaxy is a telltale sign of the presence of a black hole. The X-rays are produced by gas heated to millions of degrees by the enormous gravitational and magnetic forces near the black hole.

"We may have found that dwarf galaxies are a haven for these missing middleweight black holes," said Mar Mezcua of the Institute of Space Sciences in Spain who led one of the studies. "We didn't just find a handful of IMBHs — we may have found dozens."

Her team identified forty growing black holes in dwarf galaxies. Twelve of them are located at distances more than five billion light years from Earth and the most distant is 10.9 billion light years away, the most distant growing black hole in a dwarf galaxy ever seen. One of the dwarf galaxies is the least massive galaxy found to host a growing black hole in its center.

Most of these sources are likely IMBHs with masses that are about ten thousand to a hundred thousand times that of the Sun. One crucial result of this research is that the fraction of galaxies containing growing black holes is smaller for less massive galaxies than for their more massive counterparts.

A second team led by Igor Chilingarian of the Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (CfA) in Cambridge, Mass., found a separate, important sample of possible IMBHs in galaxies that are closer to us. In their sample, the most distant IMBH candidate is about 2.8 billion light years from Earth and about 90% of the IMBH candidates they discovered are no more than 1.3 billion light years away.

With data from the Sloan Digital Sky Survey (SDSS), Chilingarian and his colleagues found galaxies with the optical light signature of growing black holes and then estimated their mass. They selected 305 galaxies with properties that suggested a black hole with a mass less than 300,000 times that of the Sun was lurking in the central regions of each of these galaxies.

Only 18 members of this list contained high quality X-ray observations that would allow confirmation that the sources are black holes. Detections with Chandra and with XMM-Newton were obtained for ten sources, showing that about half of the 305 IMBH candidates are likely to be valid IMBHs. The masses for the ten sources detected with X-ray observations were determined to be between 40,000 and 300,000 times the mass of the Sun.

"This is the largest sample of intermediate mass black holes ever found," said Chilingarian. "This black hole bounty can be used to address one of the biggest mysteries in astrophysics."

IMBHs may be able to explain how the very biggest black holes, the supermassive ones, were able to form so quickly after the Big Bang. One leading explanation is that supermassive black holes grow over time from smaller black holes "seeds" containing about a hundred times the Sun's mass. Some of these seeds should merge to form IMBHs. Another explanation is that they form very quickly from the collapse of a giant cloud of gas with a mass equal to hundreds of thousands of times that of the Sun.

Mezcua and her team may be seeing evidence in favor of the direct collapse idea, because this theory predicts that the less massive galaxies in their sample should be less likely to contain IMBHs.

"Our evidence is only circumstantial because it's possible that the IMBHs are just as common in the smaller galaxies but they're not consuming enough matter to be detected as X-ray sources", says Mezcua's co-author Francesca Civano of the CfA.

Chilingarian's team has a different conclusion.

"We're arguing that just the presence of intermediate mass black holes in the mass range we detected suggests that smaller black holes with masses of about a hundred Suns exist," says Chilingarian's co-author Ivan Yu. Katkov of Moscow State University in Russia. "These smaller black holes could be the seeds for the formation of supermassive black holes."

Another possibility is that both mechanisms actually occur. Both teams agree that to make firm conclusions much larger samples of black holes are needed using data from future satellites. The paper by Mar Mezcua and colleagues was published in the August issue of the Monthly Notices of the Royal Astronomical Society and is available online. The paper by Igor Chilingarian was recently accepted for publication in The Astrophysical Journal and is available online.

NASA's Marshall Space Flight Center in Huntsville, Alabama, manages the Chandra program for NASA's Science Mission Directorate in Washington. The Smithsonian Astrophysical Observatory in Cambridge, Massachusetts, controls Chandra's science and flight operations.
Institute of Space Sciences (IEEC-CSIC)

Campus UAB, Carrer de Can Magrans, s/n
08193 Barcelona.
Phone: +34 93 737 9788
Email: ice@ice.csic.es
Website developed with RhinOS

Segueix-nos


An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas

An institute of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya

Affiliated with the Institut d'Estudis Espacials de Catalunya