Researcher: Nanda Rea

Conferencia sobre las explosiones que vemos cada día en nuestra y en otras galaxias, explicando la física que hay detrás de cada una de ellas, relacionada típicamente con los agujeros negros y los púlsares. También se incluirán los GRBs (Gamma-Ray Bursts), las supernovas, las magnetars, los Tidal Distruption Events y los fenómenos más extremos que vemos en el Universo.

Researcher: Josep M. Trigo-Rodríguez

Multiple observational techniques are used to quantify the flux of meteoroids, asteroids and comets through near-Earth space. Telescopic CCD observations collect significant data of Earth-crossers being usually few hundreds of meters in diameter. These objects can be only observed during close approaches with Earth and are the most direct source of contemporary hazard to us. The 0.8 m Joan Oró Telescope located at Montsec Astronomical Observatory (Catalonia) allows a wide range of research in the minor bodies domain to be carried out. In this paper, two of its outstanding observational projects are described: 1) a follow-up of Near Earth Asteroids and Potentially Hazardous Asteroids during close approaches to our planet, and 2) a campaign collecting disk-integrated photometry of selected main belt asteroids which aims to enhance the Solar System science coming out from Gaia space mission. Additionally, a CCD-based all-sky camera together with video cameras from Catalonia stations record the appearance of large bolides that are linked with their parent asteroids using dissimilarity functions and backwards integrations of their respective orbits.

We are also performing state-of-the-art laboratory studies about meteorites, authentic proxies of the materials forming their parent asteroids. With these studies we want to increase our knowledge about the mechanical, and chemical properties of potentially hazardous asteroids.

With all these data it is expected  to obtainnot only  a better understanding of the rate of meter- to tens of meters-sized asteroids impacting with Earth per unit of time, but also inferring new clues on the sources and properties of these dangerous projectiles.
 

Researcher: Lluís Gesa Boté

Talk given to students of Electronic Telecommunications degree at UAB. The talk were focused in the use in space of the technology used in the telecommunications degree subjects and practices. The aim was to show that some of the electronics used in the labs are already technology usable in space missions. LISAPathinder and NanoSats were the two keys described in the talk. 

Researcher: Carlos Sopuerta

El LIGO (Observatorio de Ondas Gravitatorias de Interferometría Láser) acaba de inaugurar la era de la astronomía de ondas gravitatorias con la observación del primer sistema binario de agujeros negros. Al mismo tiempo, por un lado, la misión espacial LISA Pathfinder de ESA ha demostrado la tecnología para el futuro detector espacial de ondas gravitatorias, la misión L3 de ESA. Por el otro, radiotelescopios monitorizando púlsares están muy cerca de detectar ondas gravitatorias de muy bajas frecuencias. Todos estos acontecimientos hacen que las ondas gravitatorias sean un ingrediente muy importante para entender mejor el universo, sobre todo los fenómenos más "oscuros", como lo que involucran a los agujeros negros. En esta charla hablaremos de cómo son estas ondas, cómo pueden ser detectadas y qué hallazgos podemos esperar en los próximos años.

Researcher: Carlos Sopuerta

This talk is an introductory talk to the ceremony in which Prof. Kip Thorne will be invested Doctor honoris causa. RESUM: Fa més d'un any que LIGO (Observatori d'Ones Gravitatòries d'Interferometria Làser) va inaugurar l'era de l'Astronomia d'Ones Gravitatòries observant, per primera vegada, l'emissió d'ones gravitatòries d'un sistema binari de forats negres (la primera vegada que es detecta aquest tipus de sistema). A la mateixa vegada, la missió espacial LISA Pathfinder de l'Agència Espacial Europea (ESA) ha demostrat la tecnologia pel futur detector espacial d'Ones Gravitatòries, la missió L3 d'ESA. En aquesta xerrada parlarem de com són aquestes ones que Einstein va predir a la seva teoria de la Relativitat General, com es poden detectar i quins descobriments podem esperar en els propers anys, amb special atenció al futur detector espacial d'ones gravitatòries LISA (Antena Espacial d'Ones Gravitatòries).

Researcher: Lluís Gesa Boté

Motivational talk performed inside the Software Engineering subject in Computer Science degree, talk focused in the software engineering and quality methodology implemented in LISAPathfinder
 

Researcher: Josep M. Trigo-Rodríguez

Recientemente hemos descubierto que las condritas carbonáceas, meteoritos procedentes de asteroides no diferenciados, son capaces de sintetizar compuestos orgánicos claves en la química prebiótica en presencia de agua y formamida.

Researcher: Nanda Rea

Outreach talk for AstroBCN on Compact Objects.

Researcher: Nanda Rea

Outreach talk for AstroBanyoles on Compact objects.

Researcher: Carlos Sopuerta

La denominació “Forat negre” no sorgeix de la necessitat de posar nom a un objecte o fenomen físic observat a la natura, com si passa en canvi amb “volcà”, “llamp”, o “estel”. Sorgeix de l’estudi de la teoria de la Relativitat General d'Albert Einstein, la teoria relativista de la gravitació.  Per tant, originalment, forat negre és un concepte purament teòric. De fet, va ser conseqüència de la primera solució de les equacions d'Einstein, les equacions de la gravitació, la qual va ser trobada fa més d'un segle per Karl Schwarzschild (1916), encara que llavors ningú es va adonar de les implicacions que l'existència d'aquests objectes implica.  Van fer falta més de quaranta anys per comprendre les extraordinàries propietats que sorgeixen de la idea de forat negre i gairebé cinquanta per trobar la solució general d'un forat negre en equilibri. Des de llavors i fins ara l’atracció (mai més ben dit...) dels científics per aquest concepte no ha fet sinó que augmentar.  Òbviament, durant molt temps la major part dels estudis sobre forats negres eren teòrics, tractant d’entendre millor no només que ens diu la Relativitat General sobre ells sinó també altres teories alternatives de la gravitació que s’han anant proposant. Però amb els avenços tecnològics que hi ha hagut durant la segona meitat del segle XX i del que portem del XXI hem pogut tractar d’esbrinar, mitjançant observacions, fins a quin punt és possible l’existència al mon físic del que fins fa no gaire temps no deixava de ser una idea, un concepte de la física sense comprovació experimental.  De fet, i aquest és el principal missatge d’aquesta presentació, ha sigut precisament la fascinació que aquesta idea ha exercit sobre els científics la que, en molts casos, ha sigut el motor de canvi tecnològic per dissenyar i construir observatoris i detectors cada vegada més sofisticats i amb més possibilitats per respondre a les preguntes que han anat sorgint sobre la natura física dels forats negres i la seva existència mateixa.  És per tant un cas molt clar en el qual la lluita per entendre el que ens envolta és la que fa que millorem les nostres capacitats tecnològiques, amb el potencial que això té per millorar la qualitat de les nostres vides.   Tots aquests desenvolupaments, tant els teòrics com els experimental / tecnològics, ens han fet entendre millor el concepte de forat negre, hem pogut trobar diversa evidència de que al nostre univers podem trobar objectes que s’apropen molt al que ens diu la Relativitat General que són aquests objectes i, en cert sentit sorprenentment, hem pogut veure com els forats negres han anant ocupant un paper cada vegada més important en diferents àrees de la física i l’astronomia: (i) En astrofísica sabem que la vida de moltes estrelles pot acabar amb una gran explosió que doni lloc a un forat negre amb un massa entre quatre i cinquanta vegades la massa del Sol. (ii) En cosmologia, els forats negres supermassius (amb masses entre cent mil i cent mil milions de vegades la massa del nostre Sol) poden ser la clau per entendre el procés de formació de les galàxies. (iii) En física fonamental els forats negres s'estan convertint en l'objecte central d'estudi per entendre com les lleis de la relativitat i la física quàntica podrien combinar-se sota una única teoria.   En aquesta xerrada s'exposarà de forma breu i amena el concepte de forat negre, per passar a continuació a tractar els esforços experimentals / observacionals que s'han realitzat per aprendre més sobre ells, posant especial atenció en els grans avanços que aquesta recerca apassionada ha produït en tecnologia.