Skip to main content

Notícies i notes de premsa 2025

Segueix-nos
a les xarxes

Foto de grup de l’esdeveniment commemoratiu de la missió LISA Pathfinder. Crèdits: ICE-CSIC.

Celebrant els 10 anys del llançament de LISA Pathfinder, la missió que va obrir el camí a l'astronomia d'ones gravitacionals a l'espai

Imatge en llum reflectida d'una làmina prima de la condrita carbonàcia CV3 de la col·lecció antàrtica de la NASA analitzada a l'estudi. Poden veure's diverses còndrules amb brillants cristalls d'olivina contingudes en una matriu carbonàcia. Crèdits: J.M.Trigo-Rodríguez/ICE-CSIC.

L'ICE-CSIC lidera un estudi pioner sobre la viabilitat de fer mineria d'asteroides

Il·lustració d'HydroGNSS, una de les noves missions Scout de l'ESA que s'està desenvolupant dins del programa Earth Observation FutureEO. Crèdits: ESA/Mlabspace

El CSIC participa en la missió de l'ESA que estudiarà les propietats hidrològiques de la Terra des de l'espai

Aldo Serenelli, director de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC). Crèdits: ICE-CSIC.

L'ICE-CSIC colidera un projecte ERC Synergy que busca revolucionar la comprensió actual del Sol

Mapa de la distribució de galàxies observades per la col·laboració DESI, a partir del qual és possible mesurar amb precisió les velocitats de les galàxies. Crèdits: Claire Lamman/Col·laboració DESI; paquet de mapes de color personalitzats de cmastro.

Un equip d'astrònomes fa servir dades cosmològiques per comprovar si la matèria fosca es comporta com la matèria ordinària

Representació artística de les fases d'un eclipsi de Sol, seguit del símbol d'accessibilitat universal dissenyat per les Nacions Unides el 2015. Crèdits: Xurris & Co.

Eclipsi Inclusiu, un projecte de cultura científica per observar i escoltar l'eclipsi total de Sol el 12 d'agost del 2026

Crèdits: Open Cosmos

L'ICE-CSIC participa en la Constel·lació Atlàntica, un projecte d'observació de la Terra des de l'espai

Banner Setmana de la Ciència

L'ICE-CSIC celebra la Setmana de la Ciència i la Tecnologia 2025

Estel Cardellach, a bord del vaixell Statsraad Lehmkuhl, com a part del grup de ponents del Curs de Formació Ocean Synergy 2025 de l'ESA.

Estel Cardellach, guardonada amb el premi Terrassenca de l’any 2025

Banner promocional Nit de la Recerca

L’ICE-CSIC celebra la Nit de la Recerca 2025 a la UAB

Imatge extreta del catàleg de simulació de galàxies Euclid Flagship. Cada punt representa una galàxia: els punts blaus marquen les galàxies al centre dels cúmuls de matèria fosca, mentre que els punts vermells indiquen els satèl·lits dins d'ells. En conjunt, tracen la distribució de massa a gran escala de l'Univers, formant cúmuls, filaments i buits. Crèdits: Jorge Carretero & Pau Tallada (Port d'Informació Científica / Euclid Consortium). Imatge processada amb el programari Splotch.

Un univers virtual per a la missió Euclid: publiquen el catàleg de simulacions cosmològiques més gran

El superbòlid produït per la desintegració de l'asteroide 2023 CX1, tal com va ser captat des de l'Observatori del Montsec a Sant Esteve de la Sarga, Lleida. Crèdits: Equip OdM/IEEC.

L'estudi exhaustiu d'un asteroide que es va desintegrar sobre França el 2023 obre nous horitzons per a la defensa planetària

DESI ha creat el mapa 3D més gran del nostre univers fins ara i l’utilitza per estudiar l’energia fosca. En aquesta animació, la Terra es troba al centre i cada punt representa una galàxia. Crèdits: Col·laboració DESI i KPNO/NOIRLab/NSF/AURA/R. Proctor.

La col·laboració DESI rebrà el Premi Berkeley 2026

Imatge de la supernova de Tycho a la constel·lació de Cassiopea. Les dades de raigs X de l'observatori Chandra s'han combinat amb una imatge òptica de les estrelles al mateix camp de visió del Digitized Sky Survey. Crèdits: Rayos X: NASA/CXC/RIKEN y GSFC/T. Sato et al.; Óptica: DSS.

Un equip d'astrònoms presenta un nou mètode per detectar supernoves hores després de l'explosió

Foto de grup de la sisena edició de la trobada de la Barcelona Initiative for Gravitation (BIG). Crèdits: ICE-CSIC.

L’ICE-CSIC acull la sisena reunió sobre la investigació en matèria de gravitació a l’àrea de Barcelona

Interpretació artística de les regions centrals del sistema PSR J1023+0038 que mostra el púlsar, el disc d'acreció intern i el vent del púlsar. Crèdits: Marco Maria Messa (Universitat de Milà i INAF-OAB) i Maria Cristina Baglio (INAF-OAB).

El telescopi IXPE de la NASA revela els misteris d'un singular púlsar

Interpretació artística d'ones gravitacionals generades per estrelles de neutrons binaris. Crèdits: R. Hurt/Caltech-JPL.

REDONGRA, una xarxa per impulsar el rol d'Espanya a l'astronomia d'ones gravitacionals

L'investigador Francisco Castander a l'Estació de la Força Espacial de Cap Canaveral a Florida durant el llançament de la missió espacial Euclid el 30 de juny de 2023.

Francisco Castander, nomenat vocal científic en cosmologia a la Comissió Nacional d'Astronomia

Imatges de primera llum preses per l'Observatori Vera C. Rubin de les nebuloses Trífida i de la Llacuna. Aquesta imatge combina 678 imatges independents preses per l'Observatori Vera C. Rubin de la NSF-DOE en poc més de set hores d'observació. Aquesta combinació d'imatges revela clarament detalls que altrament serien tènues o invisibles, com els núvols de gas i pols que componen la nebulosa Trífida (a dalt a la dreta) i la nebulosa de la Llacuna, que es troben a milers d'anys llum de la Terra. Crèdits: Observatori Vera C. Rubin de la NSF-DOE.

Publiquen les primeres imatges de la qual serà la ‘pel·lícula’ més completa del cel nocturn mai realitzada

Pòster promocional

L’ICE-CSIC celebra els 4 anys de la seva aliança Magnet amb l’escola Gabriel Castellà i Raich

Imatge del cel que mostra la regió al voltant d’ASKAP J1832-0911. Raigs X de l’Observatori de raigs X Chandra de la NASA, dades de ràdio del radiotelescopi sud-africà MeerKAT i dades infraroiges del Telescopi Espacial Spitzer de la NASA. Crèdits: Ziteng (Andy) Wang, ICRAR.

Detecten un objecte transitori que emet polsos tant en ones de ràdio com en raigs X

Pòster promocional

L’ICE-CSIC participa en la 18a edició de la Festa de la Ciència

Representació dels models magnetohidrodinàmics en 3D de nebuloses de vent de púlsar, considerats sense i amb els seus entorns complexos formats per la seva estrella progenitora abans de l'explosió. Els diversos colors destaquen la bombolla de vent estel·lar creada per l'estrella progenitora massiva del púlsar al llarg de la seva vida, així com els materials que conté. Els tubs blancs tracen les línies de camp magnètic en el vent del púlsar. Crèdits: Meyer, D. M.-A. et al. (2025). 3D magnetohydrodynamic simulations of runaway pulsars in core-collapse supernova remnants. A&A, 696, L9.

Noves simulacions suggereixen que les nebuloses de púlsars són influenciades per l’evolució de les seves estrelles progenitores

Estel Cardellach, investigadora de l’ICE-CSIC i de l’IEEC.

La investigadora Estel Cardellach Galí rep el Premi Muncunill a la Innovació d’Honor

Interpretació artística de disc d'acreció i raigs de matèria. Crèdits: NSF/AUI/NSF NRAO/B. Saxton

Un equip d'astrònoms resol el misteri de la formació d'estrelles massives amb el telescopi Very Large Array

El Telescopi Espacial de Llamps Gamma Fermi de la NASA, il·lustrat aquí, escaneja tot el cel cada tres hores mentre orbita la Terra. Crèdits: Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA / Chris Smith (USRA/GESTAR)

La col·laboració del telescopi Espacial de Raigs Gamma Fermi, guardonada amb el premi Giuseppe i Vanna Cocconi

L’ICE-CSIC participa en la 19a Fira d’Empreses de Ciències i Enginyeria de la Universitat de Barcelona

Imatge extreta d'una animació que mostra un púlsar girant, amb el seu intens camp magnètic girant alhora. Núvols de partícules carregades es mouen al llarg de les línies de camp. Els raigs gamma (en morat) són emesos com un far pels camps magnètics. Crèdits: NASA/Goddard Space Flight Center Conceptual Image Lab.

Troben un nou mètode per comparar corbes de llum de raigs gamma d’uns 300 púlsars observats amb el telescopi Fermi de la NASA

Representació artística d’una estrella de neutrons. Credits: ESA.

El telescopi Hubble investiga el lloc d’origen d’un magnetar

Nanda Rea, investigadora de l'ICE-CSIC. Crèdits: ICE-CSIC.

Nanda Rea, nomenada membre del Senior Science Committee del projecte Expanding Horizons de l’ESO

DESI cartografia objectes molt distants per estudiar l'energia fosca. L'instrument està instal·lat al telescopi Mayall, que es mostra en aquesta imatge sota les esteles de les estrelles Credit: KPNO/NOIRLab/NSF/AURA/B. Tafreshi

Nous resultats de DESI reforcen les indicacions que l’energia fosca canvia amb el temps

En aquesta imatge d'una zona del Camp Profund Sud de Euclid s'aprecien diversos cúmuls galàctics enormes, així com llum intracúmulo i lents gravitacionals. El cúmul pròxim al centre es denomina J041110.98-481939.3 i es troba a gairebé 6.000 milions d'anys llum de distància. Crèdits: AQUESTA/Euclid/Consorci Euclid/NASA, processament d'imatges per J.-C. Cuillandre, E. Bertin, G. Anselmi.

Euclid publica un tresor de dades per estudiar l’univers fosc

Crèdits: Gabriel Pérez Díaz (SMM, IAC)

Descobreixen una superterra a la zona habitable d'una nana vermella propera

Les antenes d’ALMA observen la Via Làctia al capdamunt del pla de Chajnantor, al desert d'Atacama, a Xile. Crèdits: ESO/Y. Beletsky

El cartografiat ALMAGAL observa mil ‘fàbriques estel·lars’ per revelar l'origen dels estels

Tony Mroczkowsk en el desert d’Atacama. Crèdits: Patricio Gallardo.

L’astrònom Tony Mroczkowski rep una ajuda del programa ATRAE

Il·lustració artística d’una galàxia nana amb nuclis actius de galàxia. Crèdits: NOIRLab/NSF/AURA/J. da Silva/M. Zamani

L’instrument DESI descobreix un tresor de 2.500 nous forats negres actius en galàxies nanes, 300 dels quals són forats negres de massa intermèdia

Impressió artística de la sonda Einstein Probe. Crèdits: Acadèmia Xinesa de les Ciències.

La sonda Einstein Probe detecta un centelleig de raigs X procedent d’un particular duet estel·lar

Telescopi Samuel Oschin. Crèdits: Observatori Palomar/Institut Tecnològic de Califòrnia.

Una mostra de més de 3600 supernoves de tipus Ia podria canviar la manera de mesurar la història de l'expansió de l'univers

CSIC banner Dia de la Dona i la Nena a la Ciència

L'ICE-CSIC celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència

Personal de l’ICE-CSIC en desembre de 2024. Crèdits: ICE-CSIC.

L'ICE-CSIC celebra el 25è aniversari amb una conferència commemorativa

Representació de la sonda Einstein Probe. Crèdits: OPENVERSE/Einstein Probe Science Center.

La sonda Einstein Probe detecta una desconcertant explosió còsmica

NewAthena, el gran observatori de raigs X de nova generació. Crèdits: Athena Community Office-ACO

La missió NewAthena projecta un ambiciós observatori de raigs X multimissatger per estudiar el cosmos

Vista artística dels telescopis CTAO. Crèdits: Gabriel Pérez Diaz (IAC)

El CTAO es converteix en un Consorci Europeu d’Infraestructures de Recerca

Vista artística d'una protoestrella impulsant un raig bipolar dins d’un camp magnètic helicoïdal. Crèdits: Wolfgang Steffen, UNAM

Un nou estudi apunta a un mecanisme universal de col·limació de jets còsmics