Skip to main content

News

Publiquen les primeres imatges de la qual serà la ‘pel·lícula’ més completa del cel nocturn mai realitzada

  • L'ICE-CSIC forma part de la col·laboració internacional de l'observatori Rubin, que presenta avui les primeres imatges del que serà el cartografiat més complet de l'univers

  • Aquest treball, que es desenvoluparà durant una dècada permetrà millorar el nostre coneixement sobre la Via Làctia, la matèria fosca o el sistema solar

Imatges de primera llum preses per l'Observatori Vera C. Rubin de les nebuloses Trífida i de la Llacuna. Aquesta imatge combina 678 imatges independents preses per l'Observatori Vera C. Rubin de la NSF-DOE en poc més de set hores d'observació. Aquesta combinació d'imatges revela clarament detalls que altrament serien tènues o invisibles, com els núvols de gas i pols que componen la nebulosa Trífida (a dalt a la dreta) i la nebulosa de la Llacuna, que es troben a milers d'anys llum de la Terra. Crèdits: Observatori Vera C. Rubin de la NSF-DOE.

Imatges de primera llum preses per l'Observatori Vera C. Rubin de les nebuloses Trífida i de la Llacuna. Aquesta imatge combina 678 imatges independents preses per l'Observatori Vera C. Rubin de la NSF-DOE en poc més de set hores d'observació. Aquesta combinació d'imatges revela clarament detalls que altrament serien tènues o invisibles, com els núvols de gas i pols que componen la nebulosa Trífida (a dalt a la dreta) i la nebulosa de la Llacuna, que es troben a milers d'anys llum de la Terra. Crèdits: Observatori Vera C. Rubin de la NSF-DOE.

L'observatori Rubin presenta avui les primeres imatges de l'univers en un acte que es pot seguir en directe a través del seu canal de Youtube. Aquestes instantànies, que són el que en astronomia s'anomena la primera llum d'un instrument, suposen l'inici d'un time-lapse que es completarà després de cartografiar el cel austral durant una dècada. Els resultats d'aquesta col·laboració internacional, en què participa l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC), permetran aprofundir interrogants sobre la matèria fosca, catalogar el sistema solar o descobrir l'estructura i la història de la nostra galàxia.

Finançat conjuntament per la Fundació Nacional de Ciències dels EUA (NSF, per les seves sigles en anglès) i el Departament d'Energia dels EUA (DOE, per les seves sigles en anglès), l'observatori rep el seu nom en honor a l'astrònoma Vera Rubin, una pionera la qual el seu treball va proporcionar la primera evidència sòlida de l'existència de matèria fosca. L'Observatori Rubin marca un estàndard nou per als cartografiats astronòmics amb un disseny de mirall innovador, una sensibilitat de cambra inigualable, una capacitat de gir ràpid i una potent infraestructura informàtica.

Situat a Xile, l'Observatori Rubin produirà la pel·lícula més completa del cel nocturn realitzada fins a la data: el cartografiat es coneix com Legacy Survey of Space and Time (LSST) i escanejarà el cel austral al llarg de deu anys. Permetrà aprofundir en interrogants sobre característiques de l'energia i la matèria fosca, la formació de la Via Làctia, les propietats dels cossos petits del sistema solar i les trajectòries d'asteroides potencialment perillosos.

Equipat amb la càmera digital més gran construïda en el camp de l'astronomia, l'observatori cartografiarà el cel repetidament per a crear un time lapse ultrapanorámico d'alta definició de l'univers. Els seus principals objectius són clars: comprendre l'energia i la matèria fosques, catalogar el sistema solar mitjançant l'observació de milions d'asteroides i estels, explorar el cel transitori i cartografiar la Via Làctia per a descobrir l'estructura i la història de la nostra galàxia.

Milers de persones de més de 30 països han treballat en l'observatori Vera C. Rubin. Des d'Espanya, participa un consorci compost per l'l Instituto de Ciencias del Espacio (ICE-CSIC), l’ Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), el Port d’Informació Científica (PIC), l’ Instituto de Física Teórica (IFT-UAM/CSIC) i el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) i l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), amb un paper clau en el desenvolupament científic i tècnic del projecte.

Estudiant l'energia fosca

Entre els molts experts que contribueixen a aquesta missió hi ha investigadors de l'ICE-CSIC i de l'IEEC que han tingut un paper clau en el desenvolupament científic i tècnic de l'ambiciós projecte de l'Observatori Rubin. Particularment, aquests investigadors lideraran observacions amb el Gran Telescopi Canàries (GTC), telescopi de 10,4 metres de diàmetre situat a l'Observatori del Roque de los Muchachos a l'illa de La Palma, per al seguiment espectroscòpic d'objectes transitoris descoberts pel cartografiat LSST.

"Aquesta és la primera vegada que s'utilitza un telescopi d'una obertura tan gran, de més de vuit metres de diàmetre, dedicat completament a realitzar un escaneig del cel durant deu anys. A més de produir una pel·lícula dinàmica de tot el cel austral al llarg d'aquesta dècada, permetrà combinar totes les imatges per detectar els objectes més febles del món. comptar amb la màquina de descobriment de supernoves i altres explosions estel·lars més precisa i productiva, amb més de cent mil alertes de nous objectes cada nit”, comenta Lluís Galbany, investigador de l'ICE-CSIC i l'IEEC.

“El cartografiat LSST que es durà a terme en el Vera Rubin Observatory permetrà descobrir la naturalesa de la matèria fosca i caracteritzar l'evolució de l'energia fosca. És una oportunitat extraordinària d'augmentar el nostre coneixement sobre la física fonamental associada als problemes més apressants de la Cosmologia”, assenyala Juan García-Bellido, cosmólogo i investigador en el IFT-UAM/CSIC.

"Veure les primeres imatges del LSST és increïblement emocionant i això és només el principi. Estem veient els primers fotogrames d'una pel·lícula de l'univers d'una dècada de durada, que canviarà la nostra manera d'estudiar el cosmos", afirma Jorge Carretero, científic de projectes de cosmologia i suport de dades del PIC.

L'equip del PIC, operat a través d'un acord de col·laboració entre el CIEMAT i el IFAE, està implementant un Centre d'Accés a Dades Independent (IDAC, per les seves sigles en anglès) impulsat per CosmoHub, que ofereix a la comunitat científica un portal potent i fàcil d'usar per a explorar i analitzar la gran quantitat de dades produïdes pel telescopi.

"L'Observatori Rubin marca un abans i un després en astronomia. Ja no dependrem de la sort per a observar supernoves, detectar nous asteroides o variabilitat en la llum de les estrelles. La seva manera de mirar el cel ens permetrà rastrejar qualsevol canvi amb precisió i constància sense dependre de les casualitats”, apunta Laura Toribio Sant Cipriano, investigadora en el grup de cosmologia del CIEMAT.

Des del CIEMAT han participat en la posada en marxa científica de l'Observatori Vera C. Rubin, col·laborant en l'anàlisi del rendiment del sistema, incloent-hi l'estabilitat i resposta dinàmica dels mirall primari-terciari i secundari, el comportament estructural del telescopi durant els moviments d'observació i la validació de la qualitat de les dades abans de l'inici de les operacions científiques.

Des de l'IAC han participat en la definició dels acords per aportar temps d'observació del Gran Telescopi Canàries (GTC) a programes científics relacionats amb LSST. i el grup local, activitat magnètica estel·lar, processos molt energètics en galàxies, ones gravitacionals, cúmuls de galàxies i cosmologia, ciència subestelar, cossos petits del sistema solar, objectes transitoris i evolució de galàxies.

Així mateix, diversos membres de les institucions espanyoles del consorci també ocupen llocs de responsabilitat en la Col·laboració Científica de l'Energia Fosca (DESC, per les seves sigles en anglès), una col·laboració científica internacional que realitzarà mesures d'alta precisió de paràmetres cosmològics fonamentals utilitzant dades del cartografiat LSST. A més, lideren l'àrea de Computació i Simulacions del projecte.

Des del IFT-UAM/CSIC, que col·labora en DESC, han estudiat com les condicions atmosfèriques afecten la qualitat de les dades. Per això, es van desenvolupar mètodes per a mitigar la contaminació de les dades aplicant l'après en cartografiats anteriors, així com la recerca sobre com incorporar noves tècniques, algunes d'elles basades en intel·ligència artificial. “L'objectiu és garantir la qualitat de les dades a partir dels quals s'obtenen resultats sobre l'edat, composició i estructura de l'univers”, afirma Martín Rodríguez, investigador postdoctoral del IFT-UAM/CSIC.

Contacte


Alba Calejero

Lluís Galbany
Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) & Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)