Un equip internacional, integrat per gairebé cent investigadors i investigadores de tot el món, ha analitzat l'origen i les propietats del 2023 CX1, un asteroide descobert el 12 de febrer del 2023, set hores abans que entrés a l'atmosfera terrestre i impactés sobre la regió francesa de Normandia. Els resultats, que apareixen publicats a la revista Nature Astronomy i que compten amb la participació de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC), suposen la primera traça exhaustiva d'un asteroide des de l'espai fins al seu impacte a la Terra.
L’asteroide 2023 CX1 va impactar sobre Normandia el 13 de febrer de 2023 a les 02:59 UTC. Amb una forma gairebé esfèrica, tenia poc menys d'un metre de diàmetre i tenia una massa estimada d'uns 650 kg. Es va desintegrar catastròficament a una altitud d'uns 28 km, alliberant el 98% de la seva energia cinètica en una fracció de segon, “un comportament excepcional per a un objecte d'aquesta mida”. Després de l'explosió, es van dispersar més de cent fragments per Normandia. El meteorit recuperat, anomenat Saint-Pierre-Le Viger (SPLV), és l'única condrita ordinària estudiada des de l'espai fins al laboratori.
La col·laboració, liderada per la Xarxa de Recuperació de Bòlids i Observació Interplanetària (FRIPON), el Planetari de Montreal i la Universitat de Western Ontario, confirma l'existència d'una nova població d'asteroides vinculats a condrites de tipus L, capaces de fragmentar-se abruptament a l'atmosfera i alliberar gairebé tota la seva energia al mateix temps. “Aquests asteroides s'han de tenir en compte en les estratègies de defensa planetària, ja que representen un risc més gran per a les zones poblades", explica Auriane Egal, astrofísica del planetari de Montreal, membre de la xarxa FRIPON/Vigie-Ciel i primera autora de l'estudi.
Implicacions per a la defensa planetària
Encara que és una condrita ordinària de tipus L, la classe més comuna entre els meteorits terrestres, 2023 CX1 és l'únic asteroide d'impacte imminent d'aquest tipus. A més, l'SPLV és un dels meteorits l'òrbita dels quals ha estat mesurada amb més precisió fins ara, ja que la diferència entre la trajectòria atmosfèrica prevista i l'observada va ser inferior a 20 metres.
Les anàlisis mostren que 2023 CX1 es va separar del seu cos original al cinturó principal interior fa uns 30 milions d'anys. Va experimentar una fragmentació atípica: en suportar altes pressions dinàmiques (4 MPa), l'asteroide es va desintegrar abruptament a uns 28 km d'altitud i va generar una ona de xoc esfèrica concentrada. Les simulacions hidrodinàmiques revelen que aquest tipus de fragmentació podria causar més mal a terra que les fragmentacions progressives, com l’observada a l'esdeveniment de Txeliàbinsk del 2013.
Aquest estudi destaca la necessitat d'integrar la caracterització espectral, estructural i dinàmica dels asteroides preimpacte en els protocols de defensa planetària. “Els asteroides relacionats amb condrites de tipus L, originades al cinturó principal interior, podrien requerir sistemes d'alerta reforçats i plans d'evacuació adaptats en cas d'amenaça”, indiquen els investigadors.
“Aquest estudi porta bones notícies perquè estem en condicions de detectar i fer un seguiment de roques més petites d'un metre de mida, amb masses inferiors a una tona mètrica. Érem sospitosos que less condrites ordinàries d'aquest tamany podien produir meteorits, i aquí tenim una nova prova d'això”, Josep Maria Trigo-Rodríguez, investigador de l’ICE-CSIC i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalonia (IEEC). Coautor de l’estudi i coordinador a Espanya de la xarxa FRIPON, ha participat en la reconstrucció de la trajectòria atmosfèrica i l'òrbita heliocèntrica del superbòlid produït per la desintegració del petit asteroide i a l'anàlisi de les implicacions per a la defensa planetària d'aquest esdeveniment únic.
L’estudi inclou les observacions realitzades amb les càmeres d’entorn i de vigilància del cel de l’Observatori del Montsec (OdM-IEEC), que van poder captar tant la traça del superbòlid com l’explosió de l'asteroide a l’atmosfera. “Gràcies a la seva ubicació i a la qualitat del cel del Montsec, l’OdM va ser l’únic observatori de Catalunya que va poder enregistrar el fenòmen, just arran de l’horitzó nord. A una distància calculada d’uns 1.000km de la fase lluminosa del superbòlid, pensem que aquesta representa l’observació òptica més llunyana mai realitzada d’un d’aquests fenòmens”, afirma Kike Herrero, director de l’OdM i coautor de l’estudi.
Una mobilització científica i ciutadana sense precedents
2023 CX1 és tan sols el setè asteroide detectat abans del seu impacte. Gràcies a una estratègia d'observació nova, l'Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA van predir l'hora i el lloc de la caiguda amb una precisió sense precedents.
Les agències espacials i la xarxa FRIPON/Vigie-Ciel van mobilitzar el públic per registrar l'entrada atmosfèrica de l'asteroide, cosa que va resultar a la primera observació a gran escala d’un bòlid productor de meteorits. Això també va permetre la ràpida recuperació de meteorits a terra, gràcies a una excepcional mobilització ciutadana.
Més de 100 científics, científiques i ciutadans i ciutadanes d'Europa, Amèrica, Àfrica i Austràlia van unir forces per investigar tots els aspectes d'aquesta excepcional caiguda: descobriment telescòpic, seguiment orbital, observacions atmosfèriques mitjançant dades òptiques, infrasòniques i sísmiques, i anàlisis geoquímiques de laboratori. Aquesta aliança única entre la ciència professional i la ciència ciutadana demostra el poder de la cooperació internacional davant d'esdeveniments celestes únics i crítics.
